El Teatre Talia acull per primera vegada el que serà la Gala de Clausura del Festival Internacional de Tango de València, un esdeveniment sense precedents per al Tango en aquesta ciutat, que reunirà artistes internacionals consagrats i de gran projecció en el gènere, que arribaran des de l’Argentina i diferents ciutats d’Europa, per a fer honor a les diferents arts que ho componen.
El Festival de Tango de València, serà alhora eix de l’engranatge mundial que germana a este festival amb altres grans festivals del món en el qual constitueix la Ruta Internacional del Tango a la qual pertany, tenint València ja presència en esta riba mediterrània que acull sempre amb gran empatia al tango, patrimoni immaterial de la humanitat.
La dansa, la música, la poesia de la cançó, seran els protagonistes i també convidaran a altres gèneres a unir-se a esta gran festa per al tango, als quals tots es troben cridats a gaudir, per la qualitat escènica i artística de les figures que es presentaran.
Estàs preparat per a somiar? Visita els límits del real. Viu el viatge!
“Més enllà dels somnis” és un espectacle diferent cada vegada. Quatre viatges diferents pel món on es difumina el possible i l’impossible.
El primer episodi és un viatge pel temps, una il·lusió de la ment humana. El segon, serà pel món de la imaginació, de la capacitat de crear amb la nostra ment una realitat al·lucinant. En el tercer episodi seran les emocions les protagonistes i en el quart viatjarem pel món oníric.
Viu en primera persona una de les experiències més sorprenents, divertides i sorprenents. Tota una espectacular vivència que ens farà vibrar, sorprendre’ns, riure… On els espectadors podran triar si participar i tindre una de les experiències més increïbles de la seua vida.
Fins on podem arribar a sentir gràcies a la hipnosi? És possible predir el futur i desenvolupar l’habilitat d’endevinar com es comportaran les persones? Es poden captar els pensaments d’una altra persona? Suggestió, psicologia, habilitat mental o tal vegada una mica més?
Un homenatge a aqueixes cançons que sonen cada dia als carrers de les nostres ciutats, un homenatge a aqueixos autors i a algun dels intèrprets que ens han marcat musicalment al llarg de la nostra vida, aqueixes cançons que ens han fet remoure els budells, cançons que sense ser tangos ens han arribat a l’ànima i que nosaltres fem a la nostra manera amb el nostre propi estil, a l’estil Malevaje: bolero, flamenc, rock, tango, cançó francesa, ranxeres, etc. Tot és música, i tota ens fa vibrar intensament.
Amb el bandoneó i la guitarra de Fernando Giardini, el contrabaix de Fernando Gilabert, i la veu d’Antonio Bartrina com a base, farem un recorregut per aqueixos gèneres que estimem.
Nosaltres parim, nosaltres ens partim (de riure)
Patricia Espejo, la còmica coneguda en Les nits del Talia pel seu espectacle “Las putas amas de casa” presenta el seu nou espectacle “Espejismos”. Un espectacle en el qual cada nit ens delectarà amb els seus monòlegs plens d’enginy i humor que ens farà sobrevalorar a mil per hora les veritats més incomodes. A més, en els seus dos primers espectacles, estarà molt ben acompanyada, compartint escenari i idees amb una còmica convidada.
Comèdia transgressora, valentes, irreverents… no te les pots perdre. 2 monòlegs, 2 còmiques, 2 punts de vista, 2 opcions, Riure o plorar de riure! Sens dubte un espectacle imprescindible on transitar les emocions i les pors pels quals mai podries caminar si no és de mà del riure. Et faran creure en el fictici més que en la pròpia realitat.
Visita guiada. “La Setmana Santa Marinera: una tradició dels Poblats Marítims” a càrrec dels tècnics dels Museus de Cultura Festiva.
Stories d’una generació
Julie ha estudiat dues carreres, un màster i segueix sense trobar treball de la seua professió. Necessita tres treballs per a pagar el lloguer d’una habitació en un pis compartit amb tres amics: una mestra interina que no aconsegueix plaça, una extravertida cambrera sempre disposada a ajudar i un cantant de trap compromés amb una societat que no li escolta. Però, a Julie, encara li queda una opció: les xarxes socials. Una vida interessant, milers d’amics i fama a l’abast de la seua mà. Sembla fàcil, no?
“Influencer” és un musical sobre la generació dels stories i els haters. Dels contractes precaris i l’atur. La generació més preparada i la que no troba el seu lloc. Estrés, frustració, rutina… Com no buscar una eixida en les xarxes socials? Una vida interessant, milers de followers i fama a l’abast de la mà. En pla… impossible no donar-li a like.
Taula rodona. Participen: Juli Blasco (Museu Valencià de la Festa), Francesc Tamarit (Museu Valencià d’Etnologia) i Gil-Manuel Hernàndez (Museus de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València)
Lloc Joc Xoc és un joc en el qual guanya qui més temps s’oblida de si mateix, qui desfà els seus contorns i es confon amb els cartons, qui aconsegueix separar formes, ritmes, cadències i colps de manera que cap missatge tinga la fermesa que té el llenguatge. Escapant de les paraules que ens defineixen a força de mutar, el joc seria perfecte si, en acabar, fórem una altra cosa diferent que al principi. Això és impossible, i per això ens agrada.
Olmo és una peça de dansa que tracta de demostrar el nostre dret a la individualitat que persisteix a través del col·lectiu. Este títol representa un cognom, podria ser un cognom qualsevol, però en este cas “Olmo” representa la fermesa i la soledat en què cadascun es desembolica en grup; les seues decisions, iniciatives i sorpreses. L’hostilitat social davant el minoritari o diferent interromp constantment l’intercanvi de savieses oblidant que tots som complets, i és per això que “Olmo” ens permet mostrar i mostrar-nos tal com som; socials, comunicatius, creatius i junts.
Grup de persones de diferents nacionalitats, religions i orígens ètnics que comparteixen la mateixa situació de marginalitat. A la recerca de la bona energia, de l’“esperit líquid”, formant enclavaments segregats on se’ls permeta viure amb positivitat la seua passió, el moviment en estat pur, aconseguint allò que els faça lliures. La música Techno Jazz-Funk, conduirà el nostre moviment contemporani i urbà a la màxima expressió.
L’outfit és la combinació de peces i accessoris segons la temporada i l’ocasió social. Hi ha outifts per a eixir de festa, per a bodes, sopars de negocis i d’amor, de nit a la platja, per al treball, per al meu enterrament, per a… El nostre desig voraç per la roba genera situacions de misèria en altres parts del món. Com podem gestionar aquesta realitat quan l’hem descoberta? Quatre individus, que se’n van de festa una nit, han d’escollir molt bé el seu outfit, potser pensen que es juguen la vida en eixa elecció.
Una proposta escènica socialment compromesa. Una denúncia al consum compulsiu, l’explotació laboral i l’impacte mediambiental derivat de la indústria tèxtil. Una trucada a la consciència des de l’art a una de les majors conseqüències de la globalització, la moda.
Considerem que l’ús del llenguatge artístic com mig reivindicatiu per a abordar temàtiques sobre abusos i injustícies com a forma de protesta i visibilització de conflictes que concerneixen a la societat, permet sensibilitzar i conscienciar a l’audiència i a la societat que accedeix a ell, i fer-ho des d’un altre lloc, que s’allunya de la insensibilitat dels mitjans de comunicació, i s’acosta a les emocions.
Pretén ser un projecte vertebrador, multidisciplinari i multiespacial que partisca de la investigació i l’experimentació com si es tractara d’una labor científica, però des del punt de vista de l’art.
Punt de partida: Molts professors pronuncien conferències amb el títol «L’última lliçó». En elles, els organitzadors solen demanar-los que es plantegen la seua pròpia mort i consideren què és el que més els importa en la vida. I mentre parlen, el públic no pot fer una altra cosa que fer-se la mateixa pregunta: què ens agradaria comunicar als altres si sabérem que esta és la nostra última oportunitat? Si demà desapareguérem, quin voldríem que fora el nostre llegat al món?
Quan es va convidar a Randy Pausch -professor de ciències informàtiques de Carnegie Mellon- a impartir esta conferència, no va haver de recórrer a la seua imaginació, li acabaven de diagnosticar un càncer terminal.
