Conten les llegendes que, al principi dels temps, els Defectes i les Virtuts es preparaven durament per a introduir-se a l’interior dels humans, però cansats d’esperar la seua arribada, decideixen jugar a l’amagatall sense demanar permís al seu Creador. Què pot ocórrer si l’Amor, la Bogeria, la Ira, la Mentida i l’Enveja juguen junts a l’amagatall?
Una comèdia dedicada especialment a totes aqueixes persones que fa 20 anys comparteixen els nostres Defectes i Virtuts.
Relieves -del Mite a la Dansa -és un viatge pel mitològic i místic de la cultura mediterrània, en el qual imaginari de les deïtats clàssiques cobra protagonisme. Un espectacle de Flamenc instal·lat en la contemporaneïtat i amb forta càrrega dramàtica, que a través d’escenes de gran bellesa estètica situa a l’espectador en un espai i temps indeterminats.
Afrodita, Atenea, Àrtemis, Deméter i Hes;a. Deesses gregues encarnades per cinc ballarines que, al costat d’una evocadora música en directe (guitarra, cantes, percussió i violoncel), porten a escena valores eternament vigents en la dona mediterrània, com la sensualitat, la determinació, la vitalitat o el coratge. El resultat és un espectacle amb un sentit dramàtic complet, en el qual, dramatúrgia, música, dansa, escenografia, vestuari i il·luminació estan lligats per un mateix interés conceptual i estètic.
Celebrem el dia dels Museus amb esta iniciativa conjunta, gràcies a la qual, podem donar un ús social als materials més valuosos del Museu, perquè, sense posar en perill els materials originals, el públic puga accedir a rèpliques a escala 1: 1 de alta qualitat tècnica.
Arriba a la cartellera teatral valenciana l’estrena absoluta de l’obra teatral Les Esclaves de Déu. Una comèdia absurda que transcorre en un particular purgatori, on 4 dels millors guionistes de la història del cinema compleixen una peculiar condemna, escriure les històries que sostenen la vida en la Terra com a equip creatiu de Déu. Guionistes que a més són directors de cinema de sobres coneguts com són Billy Wilder, Woody Allen, Stanley Kubrick i Quentin Tarantino, i que per capritx de Déu estan en cossos de dones. És a dir, els personatges són ells amb el seu passat i formes de ser, però ara són dones i des d’ací escriuen i viuen. L’obra arranca en el moment en què arribarà l’Apocalipsi si elles com a guionistes no aconsegueixen evitar-lo.
Carol Tomás sosté la teoria que el món està en quarantena, estem fent les coses malament: Donald Trump als EUA, Bolsonaro al Brasil, i el més perillós i inquietant… Paulina Rubio assessorament de la veu? Veieu? El món se’n va al carall!
A Carol li ha arribat per endavant la crisi dels 40, però en este xou ens demostrarà que encara està en la flor del riure.
Monologuista, actriu i músic valenciana, va començar la seua carrera artística a l’edat de 8 anys estudiant solfeig i percussió, als 11 ja pertanyia com a músic fundador de la banda de Bonrepòs i Mirambell. Va estudiar magisteri musical i va exercir de professora durant 10 anys però la seua altra gran passió li corria per les venes i va decidir deixar-ho tot per la comèdia. Ara s’ha consolidat en la televisió pública valenciana sent la còmica resident del programa Comediants i col·laboradora diària del programa Assumptes Interns.
“Ballaré una coreografia de dansa contemporània (però molt contemporània), em convertiré en una bestiola dels documentals de Félix Rodríguez De la Font, esbrinaré si hi ha algun carallot a la sala, a un altre li hipnotitzaré, cantaré amb una base musical feta amb sons i com estic sol i faig el que em dóna la gana a l’igual m’ho munte perquè em donen un premi (sempre he somiat amb dedicar un premi a la meua família i a totes les persones que em volen i em donen suport)…”
El principi d’aqueixa cançó, d’aqueixa melodia que estarà donant tornades al teu cap de forma pràcticament eterna, transformant-se en més somriure i fins i tot algun pas de ball enfront de l’espill de l’ascensor.
Purpura Pansa presenta Vents de Broadway, un espectacle que reuneix tots els ingredients per a marcar un abans i un després dins del món del Musical, del Saxòfon i de la Música en general. Quatre saxofons multiplicant-se i jugant amb la versatilitat pròpia i exclusiva d’este fantàstic instrument, un percussionista amb múltiples malabars i pinzellades rítmiques en l’aire, i una fantàstica veu, suggeridora i captivadora, faran una passejada des dels musicals més clàssics com a Cabaret o Chicago fins a l’actualitat més recent dins d’este meravellós gènere que a ningú deixarà indiferent.
Saray Fernández, Saray La Pitita, naix a Granada en 1988 en una família de tradició flamenca, Els Fernández de ‘graná’. Saray, que va començar a ballar des de xiqueta dins de l’ambient d’una saga d’artistes, és filla del guitarrista granadí José Fernández. Amb 16 anys, Saray La Pitita comença a formar-se amb grans artistes com Juan Manuel Fernández Montoya, Farruquito o Juana Amaya.
Amb 18 anys comença a treballar en solitari en els tablaos de Granada i poc temps després la conviden a ballar Madrid, on es fa coneguda com a Saray ‘La Pitita’ treballant en tablaos i teatres de la capital. És a Madrid on Joaquín Cortés la va conéixer i va decidir contractar-la com una de les primeres balladores de la seua companyia, amb la qual ha recorregut nombrosos punts de la geografia internacional. En l’actualitat, Saray La Pitita treballa en solitari i li han acompanyat grans artistes com són Antonio Fernández Montoya ‘Farru’, Josemi Carmona, Jorge Pardo o Rubén Dantas entre altres grans artistes de la cultura flamenca.
Horari especial. Obert de 15:00 hores de la vesprada de dissabte fins a l’01:00 de la nit de diumenge.
Un homenatge nostàlgic a la infància però “gens seriós”
Després d’estar més de dos mesos en cartell en 2017 en LES ARMES i ser vist per més de 1.000 persones, Diego Peña arriba a València. El còmic saragossà celebra 15 anys sobre els escenaris amb l’espectacle “Siendo Franco”, un homenatge nostàlgic a la infància però “gens seriós”.
Diego Peña és un dels còmics de moda del panorama aragonés i nacional del circuit de sales d’estand up. Porta més de 15 anys girant per tota Espanya. Per a televisió a més de Comedy Central se li ha pogut veure en AIDA, en COMEDYANTES com a guionista de Miki Nadal i dos textos propis, així com en IL·LUSTRES IGNORANTS al costat de JAVIER CORONAS, JAVIER CANSADO i PEPE COLUBI.
Volvió una noche, comèdia original de l’argentí Eduardo Rovner, arriba al Teatre Talia després d’un ampli recorregut per tot el món. L’obra és, sens dubte, una de les millors del seu autor i de la dramatúrgia contemporània escrita en espanyol. Esta nova versió està dirigida per César Oliva i protagonitzada, entre altres, per Beatriz Carvajal i Carlos Santos, el repartiment el completen Daniel Ortiz, Berta Hernández, Pedro Segura i Mónica Gracia.
Sobre l’escenari, coneixem la història de Manuel, un home que es dedica a la pedicura i que en les seues estones lliures interpreta tangos i boleros en un café teatre de mala mort. Cada diumenge visita el cementeri per a explicar-li a la seua mare com li ha anat a la setmana, però el dia que confessa que es casarà, la morta (Gloria) ix de la seua tomba per a demanar-li explicacions al seu fill. Davant la fugida espaordida d’ell, ella es veu obligada a seguir-li fins a la seua casa i esbrinar com és realment la seua vida. Encara sort que només Manuel pot veure-la.
El text immortal de la dama babaua tracta sobre la virtut educadora de l’amor. Com s’aconsegueix l’harmonia entre home i dona? Què és la felicitat? Per a què vivim i patim?
Centrant-nos en les dues principals històries d’amor, i amb la guia d’un Narrador camaleònic i una miqueta impertinent, contem la història de com un noble de la cort de Madrid tracta de casar a les seues dues filles, una de les quals, Finea, és babaua fins a l’extrem de repel·lir a tots els pretendents, mentre l’altra, Nise, només busca intel·lectes deixant poc espai per a coses tan mundanes com el matrimoni.