Exposició retrospectiva de l’obra de Lluis Dubón, un pintor i artista estretament vinculat amb la segona República espanyola que va patir l’ostracisme del règim franquista.
El MuVIM posa en valor per primera vegada la trajectòria artística del pintor i dissenyador gràfic valencià Lluís Dubón Portolés (1892-1953) amb l’exposició “DVBÓN Un Artista Republicà (1909-1952)”. Artista que va participar primordialment en la primera línia del disseny gràfic valencià des de l’Exposició Regional de 1909 i la memòria del qual va ser condemnada a l’oblit, de la mateixa manera que la de molts altres artistes pel seu compromís i defensa de la II República.
Esta exposició antològica es divideix en tres grans blocs. El primer, situat en el Foyer, és un homenatge als artistes Lluis Dubón i Vicente Beltrán, que a més de mantindre una estreta amistat, van compartir la labor artística de completar la decoració al·legòrica republicana del Saló de Sessions del Ajuntament de València a iniciativa de l’alcalde Vicent Alfaro.
El segon espai, situat a la Sala Alfons Roig, presenta la trajectòria pictòrica de Lluis Dubón des dels seus inicis fins a 1952, en la qual es podran apreciar diverses tècniques, incloent oli sobre tela, esbossos, etc., així com temàtiques, retrat, paisatge, natura morta… a més de fotografies i utensilis de l’artista.
I finalment, la Sala Alta, està dedicada exclusivament al disseny gràfic de Lluis Dubón, en la qual s’exposarà obra des de 1916 fins a 1951.
Així doncs, amb aquesta exposició, el MuVIM recupera la memòria d’un artista valencià nascut a la fi del s.XIX i l’obra del qual, encara que reconeguda per molts, no s’havia posat adequadament en valor.
Podràs descobrir més de 100 espècies de plantes i arbres que han transformat el que abans era el pati de darrere de la fàbrica de Bombas Gens. Un espai recollit de 1.147 m2, que hereta la tradició modernista de la seua arquitectura per crear un jardí frondós i colorista. I en el qual s’inclou la peça de Cristina Iglesias, A través, expandint així l’espai expositiu del centre d’art cap a l’exterior.
Horaris i activitats especials amb motiu del Dia i la Nit dels Museus.
Activitats pel matí
- D’11 a 14 h Visita lliure al jardí (accés lliure sense inscripció)
- A les 11.30 h, visita guiada patrimonial: fàbrica, refugi i celler (en castellà)*
- 12 h Educació: inauguració de l’exposició del procés de treball realitzat amb Escuela 2, oberta fins a les 20h (accés lliure sense inscripció)
- 13 h Visita exposicions: La mirada de les coses. Fotografia japonesa entorno de Provoke i Nicolás Ortigosa. Obres 2002-2018 (en valencià)*
Activitats de vesprada
- 17 h Visita guiada patrimonial: celler i jardí (en valencià)*
- 18 h Visita guiada patrimonial: fàbrica, refugi i jardí (en castellà)*
- 19 h Visita especial: La mirada de les coses. Fotografia japonesa entorno de Provoke per Laura Pastor. Info i inscripció.
- 20 h Visita nocturna al refugi (en valencià)*
- 21 h Visita nocturna al celler (en castellà)*
(*) Inscripcions a visites guiades:
*En recepció
*Telefonant al 963 463 856 (en horari d’obertura del centre)
*Enviant un correu a recepcio@bombasgens.com
Bombas Gens Centre d’Art inaugura una nova exposició, dedicada a l’obra de Nicolás Ortigosa en l’última dècada: Nicolás Ortigosa. Obres 2002-2018.
18.30 h Conferència “De portes endins”, a càrrec d’Ángel Calvo Ulloa i Nicolás Ortigosa
20.00 h Inauguració de l’exposició (naus 3 i 4) i cervesa al jardí.
Paraules de música
Xarrades introductòries sobre les obres vocals
Simfonia Fantàstica de H. Berlioz
Conferenciant: José Luis Rial Jiménez
Nicolás Ortigosa (Logronyo, 1983) presenta a Bombas Gens Centre d’Art un recull d’obres realitzades entre 2002 i 2018, mostrant així setze anys de la seua trajectòria artística.
Este projecte parteix de la sèrie pertanyent a la Col·lecció Per Amor a l’Art Divina comèdia (2005-2014), una interpretació de l’obra de Dante Alighieri, dividida també en tres parts: Infern, Purgatori i Paradís. La sèrie es compon de 89 dibuixos i gravats de diferents tècniques que plasmen la recapitulació d’imatges mentals suggerides a Ortigosa arran de la lectura de l’obra clàssica. Els formats i suports variats guarden relació amb les anotacions realitzades de manera urgent i impulsiva sobre qualsevol suport que l’artista tingués a mà, de manera que els dibuixos suggerits per cadascuna de les escenes cobren en conjunt un caràcter més líric que il·lustratiu. Així, tot i que aparentment remeten a una solució figurativa, esta manera en que la sèrie va anar prenent forma, situa la pràctica artística d’Ortigosa en una tradició del dibuix vinculada més a un llenguatge abstracte.
L’exposició inclou altres treballs representatius de l’artista, com una mostra dels seus dibuixos i gravats més actuals. Estos treballs, de molt diverses mides i realitzats entre 2015 i 2018, permeten observar com el dibuix d’Ortigosa “torna -en paraules d’Ángel Calvo Ulloa, autor d’un assaig per al catàleg d’esta exposició– un gest de postguerra, proper a l’obsessiva manera de traçar les línies d’Hans Hartung, o la capacitat de tocar fons com ho va fer Zoran Music a mostrar-nos que l’Aquelarre de Goya també podia ser Dachau”. Es presenta també, per primera vegada, una selecció de la sèrie Quadres tapats ( 2002-2018). L’artista va prendre la decisió de cobrir amb oli negre tota la seua producció sobre llenç –d’ací el nom de la sèrie– realitzada des de 2002: un total de 115 treballs que l’artista ha convertit així en una sola obra, transformant-la en un interessant joc d’allò ocult i allò revelat, en obligar l’espectador a intuir els traços de la pintura anterior baix la nova superfície.
L’exposició, comissariada per Nuria Enguita i Vicent Todolí, s’acompanya d’un catàleg que inclou textos d’Ángel Calvo Ulloa i Julio Hontana.
El Saló de Cristall acull una exposició fotogràfica que insta a la reflexió sobre la similitud entre quines lluiten per conquistar els seus drets i les protagonistes de la història.
L’exposició fotogràfica la protagonitzen dones amb discapacitat intel·lectual que representen altres fèmines que han aconseguit fites importants de la història. Esta mostra,reivindica els drets de les persones amb discapacitat intel·lectual, plasma i visibilitza la similitud entre les dones d’este col·lectiu i aquelles que han fet història.
Una visita realitzada en novembre de 2018 al taller de Nicolás Ortigosa propicia aquesta conversa entre l’artista i el crític i comissari Ángel Calvo Ulloa, que pren com a punt de partida el procés de treball d’Ortigosa i l’espai on aquest hi té lloc. Ortigosa ha sigut una figura quasi absent del panorama artístic espanyol fins la presentació pública en 2014 de la seua Divina comèdia (2005-2014). En la seua manera de fer s’intueix una certa inclinació introspectiva, que el manté aïllat, preocupat, sobretot, pel que ocorre de portes endins del seu estudi. Interessat en trobar un vincle tal volta més estret amb la paraula, el resultat dels seus treballs passa per un arravatament poètic que sovint es presenta esmunyedís, de difícil explicació. L’exposició Nicolás Ortigosa. Obres 2002-2018 que es presenta ara a Bombas Gens, suposa una oportunitat única per contemplar per primera vegada el gruix del seu treball i entendre algunes de les qüestions que envolten aquest estrany cas de tancament voluntari entorn de la creació artística.
Nicolás Ortigosa (Logroño, 1983) presenta en Bombas Gens Centre d’Art un recull d’obre realitzades entre 2002 i 2018, mostrant així setze anys de la seua trajectòria artística. Aquest projecte parteix de la sèrie pertanyent a la Col·lecció Per Amor a l’Art Divina Comèdia (2005-2015), una interpretació de l’obra de Dante Alighieri, dividida també en tres parts: Infern, Purgatori i Paradís. La sèrie es composa de 89 dibuixos i gravats de diferents tècniques que plasmen la recapitulació d’imatges mentals suggerides a Ortigosa arrel de la lectura de l’obra clàssica. L’exposició inclou altres treballs representatius de l’artista, com ara una mostra dels seus dibuixos i gravats més actuals, de diferents grandàries i realitzats entre 2015 i 2018.
Presentació de La il·lusió documental de Takuma Nakahira + projeccció de Kiwamete yoi fukei de Takashi Homma.
Sessió de la presentació del llibre La il·lusió documental (Ca l’Isidret Edicions, 2018), del crític, assagista i fotògraf japonés Takuma Nakahira, cofundador de la revista Provoke i present en l’exposició “La mirada de les coses” amb la seua obra Circulació: data, lloc, esdeveniments (1971), de la Col·lecció Per Amor a l’Art. També es projectarà Kiwamete yoi fukei (Extremely Good Landscapes – Paisatges extremadament bonics) de Takashi Homma (2004. Japó. VOSC. 43′).
El llibre La il·lusió documental és un recull de nou assajos que el fotògraf, crític i assagista japonès Takuma Nakahira (1938-2015) va escriure entre els anys 1970 i 1977. Les fotografies de Takuma Nakahira han marcat un abans i un després en la història de la fotografia contemporània d’autor i documental arreu del món occidental. Ca l’Isidret Edicions tradueix per primera vegada nou d’aquests assajos simultàniament al català i al castellà i els publica en dos volums diferents amb traducció a càrrec de Jordi Mas López i pròleg de Dani S. Álvarez. Aquest llibre s’ha fet per l’admiració de Ca l’Isidret per l’obra de Takuma Nakahira i la voluntat de compartir-la amb un públic ampli.
En l’activitat, els components de Ca l’Isidret Edicions Aleix Plademunt, Juan Diego Valera i Roger Guaus, faran una presentació del llibre i projectaran la pel·lícula Kiwamete yoi fukei. El documental és un retrat de la vida quotidiana de Takuma Nakahira realitzat amb tota la bellesa i sensibilitat de Takashi Homma.
