Política de cookies
Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

X

Sheela Gowda. Remains [Restes]

Esta exposició, organitzada per Pirelli HangarBicocca (Milà) i Bombas Gens Centre d’Art (València), permet descobrir més de vint anys de producció artística de Sheela Gowda.

Sheela Gowda (nascuda a Bhadravati, Karnataka, Índia, 1957; viu i treballa a Bangalore) ha desenvolupat el seu treball en constant diàleg amb les tradicions artístiques locals i internacionals. Remains [Restes], primera exposició individual de l’artista a València, reuneix instal·lacions i escultures procedents de diferents èpoques que es construeixen amb diversos materials i escales així com una selecció de treballs basats en imatges.

La mostra destaca tant la poètica de Gowda com les seues pràctiques polítiques, assentades en una visió reflexiva i perceptiva del món, acompanyada per una consciència del valor simbòlic i comunicatiu de la matèria, els objectes i les seues restes. Esta selecció d’obres també transmet el compromís amb el procés de definició de la forma com a generadora de significat.

Hiperespais

Del 13 de febrer de 2020 al 24 de gener de 2021 es podrà gaudir de l’exposició «Hiperespais». Esta planteja com la reflexió sobre l’arquitectura està en l’origen de nombroses obres d’art que construeixen espais, a partir d’imaginaris perceptius, mentals i afectius.

Reuneix una selecció d’obres de la col·lecció Per Amor a l’Art que, a partir de diferents suports, tracten criteris propis de l’arquitectura com ara la superfície, la materialitat o l’ornament. L’elecció de diferents materials que aquests artistes utilitzen -i que investiguen buscant un equilibri entre la bellesa, la funcionalitat i el concepte- és un tema recurrent en la història de l’art. En aquesta ocasió, les obres seleccionades exploren aquestes qüestions lligant-les a l’arquitectura que, com a art, ha de batallar amb aquestes qüestions com les seues formes de comunicació. Inclou artistes com Carlos Bunga, Pedro Cabrita, Ángela de la Cruz o Roland Fischer, entre d’altres.

Juntos

Isabel viu, o millor dit, sobreviu, en un modest pis al costat del seu fill Miguel, un jove discapacitat, impulsiu i generós. La inesperada visita de la seua filla major, Sandra, absent des de fa més de deu anys, farà que les complexes relacions familiars es trontollen, arrossegant a tots ells en una espiral de tendresa, ironia e molt d’humor. Una mescla riures i sentiments en una fabulosa comèdia que aborda amb mestratge un tema candent: existeix la normalitat? Estem preparats per a acceptar el diferent?

Herències. Les Alqueries de l’Horta de València

Aquesta exposició és una aposta per explorar el món de les alqueries de l’extraradi de València, lloc antany ocupat per horta històrica i bestiar.
Les alqueries, emblemes d’un mode de vida tradicional relacionat amb l’economia agrària, van ser més que mers habitatges d’hortolans, arribant a constituir, juntament amb les barraques, els edificis emblemàtics d’un paisatge cultural centenari.

La visió d’aquesta exposició s’allunya de l’anàlisi de les alqueries com a arquitectures i de la imatge idíl·lica d’aquests edificis com a habitatges en un etern jardí en què els seus ocupants, vestits per a l’ocasió, posen per quadres costumistes.

Intentem posar el focus en aspectes relacionats amb la microhistòria i l’etnologia. Mostrem coneixements adquirits a través de l’arqueologia sobre l’ús dels espais a l’interior d’aquestes cases i dels seus canvis al llarg del temps, sobre els diferents aspectes que tenien els seus exteriors en temps remots, sobre els treballs que es feien en les seues dependències i sobre alguns dels secrets que amagaven al seu interior.

Els materials exposats provenen en tots els casos d’excavacions arqueològiques de València i el seu entorn. Són un xicotet grup de peces ceràmiques, algunes d’elles destinades a ser usades en la taula, d’altres a auxiliar en l’elaboració de matèries primeres i altres que, amb la seua senzillesa, ens mostren vivències dels seus habitants en moments molt concrets de la nostra història.

Taller ‘Relatos para una nueva Nación’

El Taller ‘Relatos para una nueva nación’ és una activitat organitzada per Äther Studio (Audrey Lingstuyl i Michael Urrea) residents de mediació de Cultura Resident en el Centre del Carme amb el projecte ‘Valentia, el naixement d’una micronación’.

El taller es durà a terme amb dones refugiades beneficiàries de La Comissió d’Ajuda al Refugiat del País Valencià (CEAR PV) . Durant l’activitat les participants construirán relats a partir d’històries personals, literatures orals dels seus països d’origen, mites locals i arquetips universals.

Tots estos relats constituiran una mena de panorama mitològic per a una nova nació imaginada: Valentia.

Projecció ‘Nehemías i Jagata’ de Daniel Jacoby + Encontre obert amb grup d´investigació

Els treballs de Daniel Jacoby es componen de narracions fragmentades i abstractes que circulen a través de realitats distòpiques i personatges excèntrics, un procés cada vegada més narratiu que utilitza llenguatges diversos com són la fotografia, el vídeo, la instal·lació i la performance. Dins de les activitats vinculades a ‘Something happened’ plantegem una sessió de projecció de dos dels seus curtmetratges (Nehemías i Jagata) que es complementarà amb un debat obert posterior què reflexionarà sobre els diferents conceptes que tracta en aquestos curtmetratges. Un vehicle amb el que explorar d’altres modes l’exposició i que ens permetrà acostar-nos d’una forma més àmplia a la seua producció i investigació artística.

Jagata (2016) és un curt que captura moments del viatge de Daniel Jacoby a través de l’illa més septentrional de Japó a la cerca d’este individu aïllat.

Nehemías (2019) l’última pel·lícula de Jacoby és un retrat atmosfèric de Christian, un jove de la ciutat que es troba com un estrany en el seu nou llar. Fragments de pintures cubistes de colors interrompen la imatge de forma juganera mentres la cambra mostra la naturalesa en moviment constant.

Batalla de les Flors

La Gran Fira de València tanca el seu programa d’activitats amb la Batalla de Flors. Introduïda en 1891 per iniciativa de Pasqual Frígola, baró de Cortes de Pallars, va començar a celebrar-se al passeig de l’Albereda, a imitació d’uns combats lúdics semblants que se celebraven amb gran esplendor a Niça, a la Costa Blava, durant les seues festes de Carnestoltes, i que després també s’exportarien a altres ciutats europees i espanyoles.

Ràpidament, la Batalla de Flors es va convertir en el festeig més distingit i alhora popular de la Gran Fira, i es va configurar com una gran fita social i espectacle per al conjunt de la ciutat. De fet, la Batalla de Flors es va mantindre com un dels principals actes festius i socials de l’era daurada de l’antiga Fira, que transcorre entre finals del segle XIX i el primer terç del segle XX.

La Batalla de Flors s’obri amb un seguici encapçalat per la Policia Municipal de gala i a cavall. Després, comença la cavalcada valenciana, que consta de música de tabal i dolçaina, seguida de portadors de joies i pomells i de gropes de parelles abillades amb vestits a l’antiga.

Tot seguit, comença la desfilada de les carrosses i els cotxes lleugers. Després d’una segona volta en què s’entreguen els premis a les millors carrosses i cotxes, es dispara una carcassa anunciadora. És en eixe moment quan de veres comença la Batalla de Flors, consistent en l’intercanvi de clavellons a manera de projectils entre les carrosses, els cotxes i el públic. Enguany, seran llançats milió i mig de clavellons, fins que la disparada d’una segona carcassa anuncie que s’ha acabat la lluita.

Tot i que la Gran Fira de València ha experimentat fases de decadència i reestructuració, en les últimes dècades la Batalla de Flors ha conservat la seua preeminència dins de la Fira, perquè, a banda de clausurar-la, ha mantingut viu bona part del seu antic esperit popular. És així com la Batalla de Flors ha sabut combinar la tradició firal, l’arrelament valencià i la disposició al canvi, fet que ha possibilitat que es conserve com el patrimoni festiu que és.

Filmoteca d’Estiu

Consulta la programació de la Filmoteca d’Estiu

Com cada any des de fa dues dècades, a l’estiu La Filmoteca ix del Rialto per a oferir una programació a l’aire lliure en el refrescant jardí del Túria. En el ja tradicional cicle Cinema de hui recuperem algunes de les pel·lícules guardonades en els Goya, els Oscar i els Premis del Cinema Europeu. En aquesta ocasió, s’afig, a més, la triomfadora de la primera edició dels Premis de l’Audiovisual Valencià, El desenterre, que serà presentada pel seu director el divendres 30 d’agost. La programació es completa amb cinc pel·lícules de culte, títols que han marcat l’imaginari de diverses generacions i que mai ens cansem de veure. Formen part d’un cicle que continuarà al setembre en la seu de la Filmoteca i que està organitzat en col·laboració amb l’Aula de Cinema de la Universitat de València.

Xarrada i presentació del catàleg ‘15.600 días. Xisco Mensua’

Xarrada i presentació del catàleg publicat amb motiu de l’exposició ‘15.600 dies. Xisco Mensua’, comisariada per Nacho París i Laura Vallés Vilchez. L’exposició seleccionada dins de la convocatòria Trajectòries es podrà veure fins a l’1 de setembre en la sala Ferrers-Goerlich del Centre del Carme Cultura Contemporània.

El catàleg inclou textos de Nacho París i Laura Vallés Vilchez; Julián Rodríguez; José Díaz Cuyás: Pedro G. Romero; Nicolás Sánchez Durá; Nuria Enguita; Amparo Civil; Isabel Peris Bouza i Jacques Moran.

Durant la presentació hi haurà una conversa entre Nuria Enguita, comissària i directora de Bombas Gens, i l’artista Pedro G. Romero presentada per Laura Vallés comissària de la mostra.

Dia Internacional de la Dona Afrodescendent

L’origen d’aquest dia es remunta a 1992 quan les dones de 32 països d’Amèrica Llatina es van reunir en la Trobada de Dones Afrodescendientes realitzat en República Dominicana per a crear aliances i afrontar el racisme des de la perspectiva del gènere. Esta jornada s’emmarca en el Decenni Internacional per als Afrodescendientes (2015-2024) , proclamat per l’Assemblea General de les Nacions Unides en la seua resolució 68/237 i que atorga gran importància a la promoció i protecció dels drets de les dones afrodescendientes.

L’esdeveniment arrancarà amb la presentació i projecció del curtmetratge ‘Black or Latina’, a càrreg de la seua guionista i productora Karent Hinestroza. La seua primera película, ‘Black or Latina’, es va estrenar el passat 6 de juny en el Festival Internacional de curtmetratges de Nova York (NYC Shorts) i ha sigut seleccionada per al festival de cine Dumbo. Pretén visibilizar l’escassa representació de la dona afrodescendiente en el cine i altres mitjans audiovisuals.

Després de la projecció i la posterior entrevista a l’actriu i productora, donarem pas a un espai de debat on dos dones defensores analitzaran la situació de drets humans de dones i xiquetes afrodescendientes a Espanya.

GRAN NIT DE JULIOL amb “CLAU DE SWING” al Museu d’Història de València

Un any més, el Museu d’Història de València se suma a la celebració de la “GRAN NIT DE JULIOL” amb una jornada de portes obertes i l’actuació del grup valencià CLAU DE SWING.

El concert tindrà lloc en l’àgora del MhV, dissabte vinent, 20 de juliol, a les 23 h.

Clau de Swing és ja una banda amiga per al MhV, perquè va fer el seu debut l’any 2012 precisament en la celebració de la Gran Nit de Juliol d’aquell any, i des de llavors ha col·laborat amb el museu en diferents ocasions. Interpreten música de swing combinada amb jazz i algun altre estil com la bossa nova, amb un ampli repertori i un caràcter molt personal i ple de matisos, que farà sens dubte que els afeccionats a la bona música gaudisquen de la vetlada.

Conformen el grup sis músics de reconegut prestigi per la seua trajectòria personal i musical: Roberto Lorente(trompeta) i Emilio Ferrer (trombó)  com a vents de metall;  Guillermo Balaguer (contrabaix), Rafael Martínez-Vilanova (piano) i Blas Molina (bateria)  com a secció rítmica. I, finalment, la veu excepcional de Rosa Torres, com a solista.  Tots ells són intèrprets de gran experiència, per formació i per vocació, que han col·laborat durant anys amb famosos grups d’estils molt variats i amb diferents bandes o formacions musicals de fama internacional.

Enguany, com a novetat, han inclòs en la seua actuació alguns temes de grups com Beatles o Deep Purple, que la banda ha versionat.

Música, exposicions i tertúlies a la fresca per a la GRAN NIT DE JULIOL. Dissabte, 20 juliol 2019

Com en anys anteriors, els museus i monuments de la Delegació de Patrimoni i Recursos Culturals de l’Ajuntament de València se sumen a la celebració de la GRAN NIT DE JULIOL en una jornada de portes obertes en la qual es realitzaran diverses activitats, que començaran a la vesprada i finalitzaran de matinada.

 

PROGRAMA

 

  • 20.00 h. CENTRE ARQUEOLÒGIC DE l’ALMOINA: Actuació del grup JAZZMATIKS

Passades: a les 20 h., 21 h., i 22 h.

Aforament limitat a 125 persones per actuació.

 

Jazzmatiks és un grup de la Marina que versiona, en clau de jazz, grans temes de música escrita en valencià, que inclouen temes d’artistes de sempre (com Raimon o Sau) i uns altres de grups de l’actualitat més recent (com La Gossa Sorda, Obrint Pas o Aspencat)

Santi Ferrer (Trompeta), Alfred Roselló (Contrabaix), i Javi Justo (Piano), amb la veu de Reme Giner, interpretaran diferents estils, des del Dixie al Swing, passant per la Bossa nova, Latin o Boogaloo, creant d’esta manera uns directes d’atmosfera elegant, que traspassa barreres generacionals estilístiques, acostant el jazz i la bona música a totes les oïdes. 

+info

 

  • 20.00 h. MUSEU DE L’ARRÒS  – “Tertúlia a la fresca”

Aforament limitat: 20 persones.

 

Una interessant activitat que tindrà com a protagonistes al Museu de l’arròs, el barri del Cabanyal i la cultura popular valenciana a través de l’evolució de la molinería de l’arròs en els últims 100 anys.

Els assistents podran participar de manera activa en esta trobada, que estarà, a més acompanyada d’una degustació de vins i diversos tipus d’arròs i amenitzada per algun tradicional “cant de batre”.

Participaran en l’activitat Josep Martorell (escriptor i cronista del Cabanyal), Rafa Marí (maquinària per a molinería), Miguel Minguet (arrosser), Pepiu de Castellar (cant de batre) i Santos Ruiz (Gerent de la D.O. Arròs de València), entre altres.

+info

 

  • 21.30 h. LLOTJA. Actuació de MONA BAND TRIO.  Smooth Jazz.

– Primera passada:  de 21.30 a 22.00 h.

– Segona passada:  de 23.45 a 00:15 h.

 

Amb un variat repertori de jazz i soul, Mona Band trio, amenitzaran la màgica nit del 20 de juliol als jardins de la Llotja, un dels més bells llocs de la ciutat de València. 

Integren el grup Mona de Lis (Veu), Miguel Anda (Guitarra) i Tino González (Saxo i Flauta). 

La seua trajectòria professional s’ha impregnat de diferents estils així com de la música d’una infinitat d’artistes i músics de tots els temps. Així, la música que interpreten, en paraules del propi grup ”… s’unix als nostres viatges, als moments que vivim i a les persones que trobem… a les nostres experiències, sentiments i pensaments”.

+info

 

  • MUSEU DE LA CIUTAT.

El Museu de la Ciutat celebrarà la Nit de juliol amb activitats culturals i musicals.

 

A les 22:30 – Actuació de MONA BAND TRIO.  Concert música lleugera

 

Concert a càrrec del trio Mona Band, que tindrà lloc al pati del Palau Marqués de Camp, seu del Museu de la Ciutat. La veu de Mona de Lis, acompanyada per Miguel Anda (guitarra) i Tino González (Saxo i Flauta), delectarà al públic amb un variat repertori de música lleugera.

A continuació del concert, donarà començament una visita guiada a l’exposició temporal “Rius per l’aire”, de la mà de Luís Arciniega (Catedràtic d’Història de l’Art a la Universitat de València i Director de la Càtedra Demetrio Ribes).

 

A les 23.30 h. Visita guiada a l’exposició temporal 

“Rius per l’aire. Aqüeductes de la Comunitat València”

 

Amb l’objectiu de realçar el patrimoni de la cultura de l’aigua com un dels senyals d’identitat del territori valencià, Luís Arciniega ens guiarà en esta exposició, inaugurada el passat 16 d’abril, que presenta prop d’una trentena dels aqüeductes més representatius del territori valencià. Una mostra que combina fotografia antiga i moderna, projectes i cartografia, gravats, maquetes i altre material audiovisual, per a mostrar “els viatges de l’aigua” a través de la nostra Comunitat,  així com la seua plasmació artística en molt variats elements, vaixelles, monedes, bitllets, gravats, fins i tot en les nostres falles. 

+info 

 

  • 23.00 h. CASA MUSEU BENLLIURE. Actuació d’ALICIA CASTELLANO.

 

Jove intèrpret formada en guitarra i cant en l’Acadèmia Al so de la música de València que presentarà, en l’evocador marc del jardí de la Casa Museu Benlliure, la seua personal versió d’un triat repertori del panorama musical actual, amb temes com Sola (Jessie Reyez), Shallow (Lady Gaga), Nana triste (Natalia), o Aunque no sea conmigo  (Bumbury), entre altres.

+info

 

  • 23.00 h. MUSEU D’HISTÒRIA DE VALÈNCIA. Actuació de “CLAU DE SWING”.

 

Clau de Swing és ja una banda amiga per al MhV, perquè va fer el seu debut l’any 2012 precisament en la celebració de la Gran Nit de Juliol d’aquell any, repetint la seua actuació en diferents ocasions. La banda interpreta música de swing combinada amb jazz i algun altre estil com la bossa nova, amb un ampli repertori i un caràcter molt personal i ple de matisos, que farà sens dubte que els afeccionats a la bona música gaudisquen de la vetlada.

Conformen el grup sis músics de reconegut prestigi per la seua trajectòria personal i musical:  Roberto Lorente (trompeta), Emilio Ferrer (trombó); Guillermo Balaguer (contrabaix), Rafael Martínez-Vilanova (piano) Blas Molina (bateria), i, finalment, la veu excepcional de Rosa Torres, com a solista.

+info