L’exposició compta amb quadres dels més destacats pintors del moment, alguns purament paisatgistes com Antonio Gomar i Gomar o Ramon Stolz i altres com Antoni Muñoz i Degrain o Joaquín Sorolla que amb el seu gran enginy i la seua peculiar visió artística van fer evolucionar l’escola valenciana del seu temps.
Les obres seleccionades procedixen de diverses institucions culturals del país com El Museu del Prado, la Universitat Complutense de Madrid, el Museu de Belles Arts de València, o l’Ajuntament d’Alcoi així com de diversos col·leccionistes privats de València i Madrid.
L’exposició individual de Teresa Cebrián (Losa del Obispo, València, 1957), “El llarg viatge”, està planificada per a posar en diàleg una o diverses obres anteriorment no relacionades i que tant la comissària com l’artista volen oferir al públic i revelar una història el relat de la qual dependrà dels que l’observen, ja que cada espai conté múltiples revelacions i roman a l’espera de ser revelat.
Una gegantesca instal·lació formada per un centenar d’escultures inflable-electròniques inspirades en els bells, extravagants i suggeridors personatges de l’artista flamenc, partint de la seua famosa obra La cabalgata del deseo que decora el panell central del seu tan aclamat tríptic.
Olga Diego crea un món suggeridor i idíl·lic, un inquietant paradís de llibertat que porta a reflexionar sobre la societat consumista, del malbaratament desmesurat que domina a la societat actual i conforma realment el nostre immens pecat: el plàstic.
L’habit de canviar la llengua amb les persones d’origen estranger, tot i ser molt comú entre els valencianoparlants, és molt excepcional en altres comunitats comparables d’estats democràtics.
En aquesta exposició volem mostrar l’oportunitat que ens ofereix la nova immigració per tal d’abandonar actituds acomplexades i pròpies d’un context de repressió, i adoptar formes més inclusives i obertes per relacionar-nos, sense renunciar al valencià.
Mentre els homes fan política i guanyen guerres, les dones tracten de burlar la repressió sexual imposada per la moral cristiana i el llinatge. Amb gran ironia, Joanot Martorell mou el seu protagonista, Tirant lo Blanc, entre estos dos mons omplint el seu cos i la seua ànima de ferides: les ferides de la guerra i les ferides, potser més doloroses, de l’amor.
El gran clàssic valencià i universal del segle XV (la primera novel·la moderna segons molt estudiosos) dóna peu a un muntatge que fuig de la recreació museística, dialoga amb el present i aposta per la paraula i el teatre físic.
Coproducció Institut Valencià de Cultura i Compañía Nacional de Teatro Clásico.
Adaptació/text
Paula Llorens
A partir del clàssic de Joanot Martorell
Direcció
Eva Zapico
