Cultura Jove és un programa de la Regidoria de Joventut dirigit a la població jove de València. Esta iniciativa pretén facilitar l’accés dels i les joves a l’agenda cultural de la ciutat, així com disposar d’una proposta cultural pròpia que enfortisca als agents culturals locals i el teixit associatiu del territori dedicat a les arts plàstiques i escèniques. Tot això des de perspectives no consumistes, diverses i incloents.
Programa d’activitats culturals organitzat per la Regidoria d’Educació amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Ciutat Educadora. Esta celebració té l’objectiu de crear consciència de la importància de l’educació a la ciutat i visibilitzar el compromís dels governs locals amb l’educació, així com el treball que els agents educatius, ja siga en l’àmbit de l’educació formal o no formal realitzen.
Programa organitzat per la Regidoria de Persones Majors que ofereix diverses activitats culturals dirigides especialment a persones majors com la pintura, el teatre o el ball en forma de tallers, concursos o formació. Aquestes activitats es programen al llarg de l’any.
Bonica Fest és la festa gratuïta dels mercats municipals de València organitzada per la Regidoria de Comerç i Abastiment de València, regidoria de l’Ajuntament de València.
L’Ajuntament de València organitza la festa dels mercats de València, una programació cultural i festiva durant varios dies al voltant de la nit cultural i gastronómica en la qual els 14 mercats de València ofereixen una nit gastronòmica i cultural i es realitzen diferents espectacles i activitats com poden ser, animació infantil i per a majors, tallers, concerts, ball, paelles populars i altres tipus de propostes.
Sindokma s’erigeix en un festival del llibre que reporta preeminència a totes les seues morfologies possibles, vertebrat per una aposta de continguts i perfils heterodoxos –amb la presència de editorials independents, així com segells de llibre d’artista– conduït a través de la posada en escena de presentacions, trobades amb autors de divers ordre, publicacions de caràcter libèrrim i activitats polaritzades entorn del microcosmos infantil.
La història de la Gran Fira de València va començar l’any 1871. La Gran Fira va començar amb cavalcades i exposicions i balls selectes als pavellons instal·lats al passeig de l’Albereda. Anys més tard, en 1886, va arribar el Certamen Internacional de Bandes de Música, i en el 1891 es va iniciar tot un referent de la fira, la Batalla de les Flors, que des d’aleshores posa el punt final a les activitats firals. Hui en dia, la Gran Fira, transformada en autèntic festival d’estiu, congrega milers de persones disposades a trobar alternatives d’oci en les nits d’estiu, especialment la Gran Nit de Juliol, quan el centre de la ciutat s’ompli d’activitats i propostes per a tots els públics.
La festa de les Falles és la festa gran de la ciutat de València i té un fortíssim arrelament popular, ja que són els ciutadans de tota condició organitzats en comissions falleres (més de 345 al Cap i Casal) els vertaderes protagonistes de la festa. L’any 2016, les Falles van ser declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
Al barri de Russafa la festa de Sant Blai se celebra el 3 de febrer i els devots del sant el veneren en la parròquia de Sant Valer i Sant Vicent Màrtir com el protector més popular contra mals i problemes de la gola. La seua imatge processional és exposada al costat del temple per a venerar la seua estola i adquirir les coquetes de sant Blai.
El 22 de gener se celebra la festivitat de Sant Vicent Màrtir o de la Roda, patró de la ciutat i del seu terme municipal (o com es deia abans, “de creus cap a dins”). La festa gran ve precedida de l’eixida al carrer, el dia 22 de gener, de la recreació popular del bateig de sant Vicent Ferrer i el seu seguici de personatges de l’època.
La festivitat del protector dels animals se celebra el 17 de gener, tot i que la nit del 16 s’encén la tradicional foguera al carrer Sagunt (barri de Morvedre). Organitzada per la Germandat de Sant Antoni Abat, la festa va començar a celebrar-se tal com hui la coneixem a mitjan segle XIX, amb la benedicció dels animals del camp. Sant Antoni és el patró d’estos animals, encara que actualment també són protagonistes els animals domèstics o mascotes, que participen a la primera part de la desfilada i reben la medalla de Sant Antoni.
El carrer Sagunt de València és el lloc de celebració de la desfilada i són tres els rectors que, situats a la tribuna, vora la porta del Col·legi dels Salesians, donen la benedicció.
La cavalcada dels Reis d’Orient de València se celebra la vesprada del 5 de gener, vespra de la festivitat de l’Epifania. Es tracta d’una celebració de la fantasia i la il·lusió destinada als més menuts, però que gaudixen totes la famílies que van a veure-la.
A València, els Reis d’Orient arriben per mar, i des del port, on són protocol•làriament rebuts pels representants del municipi, la comitiva marxa cap al centre de la ciutat. El seguici està estructurat en diverses parts. En la primera participen els tres carters reials, a més de les falleres majors de València de l’any anterior i la Banda Municipal de València
La Nit de Cap d’Any, tal com passa als centres d’altres grans ciutats del món, la plaça de l’Ajuntament de València és l’escenari multitudinari de les campanades que marquen l’entrada en un nou any, que van acompanyades d’activitats musicals i espectacles luminotècnics i pirotècnics per a una celebració col·lectiva.