Espectacle per a tota la família. El pirata Mala Pata i el seu company arriben a Villa pirata perquè allí es troba el tresor de Xuxuxumayo. Però malgrat tots els seus esforços el que trobaren serà una altra cosa: rescataran ”La Màquina de Temps Comptadora de Contes”.
Dos homes i una ràdio en directe en un vestuari, s’enfronten, desafien, combaten i se sedueixen. Un interessant encreuament entre la dansa, l’esport i la sexualitat.
Una obra que, a partir del llenguatge corporal, explora els límits del llenguatge contemporani, en respecte del moviment i les seues posteriors interpretacions.
Una provocació, una invitació a riure’ns de nosaltres mateixos i, al mateix temps reconèixer la nostra totalitat.
Un “poyo rojo”, barreja d’acrobàcia i comicitat. Naiff, kitsch, poncif, o qualssvol que les seues múltiples lectures puguen llançar, i també un impactant ventall referent a les possibilitats físiques i espirituals de l’ésser humà.
Esta sessió reuneix 8 artistes de caràcter nacional i internacional en una mateixa creació amb el nom de A t m o _ s p h ä r e # 14. Sorgeix a partir de la unió de A t m o _ s p h ä r e i de les seues sessions de música experimental, performance art i poesia a Berlín i PIA, Performance Intermediate Art & Experimental Sound, sota l’acolliment del programa de Diàleg Obert en la Sala Mutant, espai d’Arts vives en la ciutat de València.A t m o _ s p h ä r e, és un territori de divergència col·lectiva, una singular presentació que ens mostra l’orientació que prenen les creacions experimentals en l’actualitat, un diàleg entre creadors, entre els sons que es creen i desenvolupen en els territoris comuns de la música contemporània, l’art sonor i les noves imatges performativas que ens ofereix la ciutat de València. Estructuralment, es focalitza a presentar música acústica amb instruments clàssics, sense amplificar, unit a les noves formes de generar música des de l’electrònica, més les formes d’art d’acció o poesia d’acció. Tot açò en el mateix nivell d’importància, generant així una performance multifocal.
Realitzada en cooperació entre el Centre del Carme Cultura Contemporània de València, La Virreina Centre de la Imatge de Barcelona i el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofía de Madrid, ‘Sistema Operativo. Colecciones’ és la revisió més exhaustiva sobre la trajectòria de Daniel García Andújar (Almoradí, 1966) que s’ha dut a terme fins al moment.
La mostra reuneix cinquanta-tres projectes, abasta des de 1989 fins a 2018 i s’estructura a partir de tres àmbits i un pròleg, El canon protegido – Los desastres de la guerra. Caballo de Troya, que a mode d’intervenció efímera va tindre lloc al març d’aquest mateix any al Centre del Carme.
El primer apartat de ‘Sistema Operativo. Colecciones’ se centra en la recapitulació documental i cronològica d’e‑valencia.org. El segon àmbit, també concebut específicament per al Centre del Carme, dialoga amb l’arquitectura interior de l’espai expositiu, amb la seua escala monumental i amb el seu aspecte de galeria històrica. I el tercer àmbit es desdobla entre el claustre renaixentista del Centre del Carme i els carrers de la ciutat, entre el coneixement que s’integra en el museu i els sabers que s’expandeixen cap als seus afores.
A partir del 14 de desembre els visitants del Museu Faller de València podran gaudir d’una nova exposició temporal, comissariat per Iván Esbrí de l’associació d’estudis fallers i Ignacio Trelis assessor artístic.
Es presenta un conjunt de 23 cartells de Falles dels anys 30 i 90, així com 10 esbossos de monuments fallers dels 30 als 70 pertanyents a la col·lecció i fons del museu faller. Aquesta exposició subratlla els vincles entre Alcoi i València, així com les respectives festes. Cobra especial rellevància el cartell de les falles en valencià de 1929 obra de l’il·lustrador universal Josep Segrelles Albert, qui va compartir el seu art amb la trilogia festera del Moros i Cristians d’Alcoi amb diverses col·laboracions i homenatges.
La mostra reuneix una selecció de més 100 obres entre gravats, olis, ceràmica, fotografies i litografies que reflecteixen l’actitud vital que va mantenir Picasso al llarg de tota la seua vida, caracteritzada pel que els francesos anomenen la “joie de vivre” i que en espanyol podríem traduir com l’alegria de viure, i que va passar a convertir-se en una filosofia de vida que va plasmar en tota la seua obra.
L’exposició, comissariada per Javier Molins, crític d’art i doctor en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València, fa un recorregut per diferents temàtiques de l’obra del malagueny en les quals subjau aqueix lema de vida.
Com cada Nadal arriba al Teatre Talia la màgia fresca i innovadora de jóvens i divertits il·lusionistes, en esta ocasió de la mà de G. Alexander, Nuel Galán i Selu XL.
Ens hauria d’explotar la vida a la cara més sovint …
Sortim a celebrar el futbol en centenars de milers. Ens mengem els plàstics que tirem en l’estómac dels peixos que ens preparem per a sopar. Ens venem els pisos i els apartaments a preus impossibles per a nosaltres mateixes i després ens manifestem contra el turisme. Els nostres amics s’han convertit en polítics i ara viuen en un despatx.
Assassinem dones a raó de dues per setmana des de fa 10 anys i nosaltres encara hem de continuar defensant-nos i justificant-nos davant la gent que ens escolta. Això si, que no falti els minuts de silenci a la porta de l’ajuntament amb cada mort. Les dones no “perdem” la vida, a les dones ens assassinen. Comencem a cridar les coses pel seu nom. Cal perdre la por a paraules com assassinat, suïcidi, mort, acudit fàcil, merda seca, metàstasi, leucèmia, calvície, sobrepès, gra de pus, hemorroides, caca, asfixia, menyspreu, avortament, eutanàsia, poligàmia, ventre de lloguer, adulteri, vòmit, moc sec, colonoscòpia i amor.
Parlar de la nostra passivitat, de l’acció de les gents petites que està canviant el món a poc a poc, del nostre abandonament, de l’esperança que ens queda, de l’amor, del desamor, del meu despotisme que ningú coneix i alguns pocs pateixen, de la violència, de la meva violència, de la teva violència …
… ens hauria d’explotar la vida a la cara més sovint.
Agnés i Quim
Ivo Dimchev, extraordinari cantautor, presenta en un concert en directe les cançons que ha creat durant la seua carrera com a coreògraf i performer.
L’enorme musicalitat i un remarcable do vocal han sigut la signatura personal de totes les seues creacions. En este programa íntim, Ivo agrupa una selecció de cançons de les seues performances creades en els últims 15 anys, que alliberades de la seua forma i context original es presenten com opuses independents i individuals.
Sota la càlida i brillant llum del sol i una cuidada selecció gastronòmica, els Aperitius Alhambra reuniran a gent que estima i aposta per la vida. Ningú pot faltar a aquests diumenges en els quals conviuen oci i cultura. En família o amb amics, viu un aperitiu amanit amb sorprenents i originals propostes artístiques. El moment més feliç del cap de setmana en la terrassa de Rambleta.
En aquesta ocasió, una trobada lúdica entre públic i il·lustradors tindrà lloc. En format de xicotetes batalles, els artistes s’enfronten entre si, representant conceptes proposats pel públic. Els espectadors votaran a mà alçada què il·lustrador és triat per a passar a la següent ronda.
Una iniciativa que el seu principal objectiu és acostar la il·lustració i el procés creatiu al públic en un format lúdic i participatiu, incloent als espectadors en el desenvolupament i creació d’obres plàstiques.
Una finestra per a presentar nous talents en el camp de la il·lustració, graffiti, collage, etc.
– Il·lustradors participants:
Carmen Frontera
Victor Visa
Fore
Plati
– Presentador del Combat d’Il·lustradors:
Sixto García.
La directora Sílvia Munt porta a escena aquest clàssic d’Arthur Miller
Dos germans es retroben a les golfes de la casa familiar després de 16 anys sense parlar-se. D’aquí a poc temps, la casa ha de ser enderrocada i en Víctor, un humil policia a punt de retirar-se, i la seva dona Esther convoquen el germà gran, en Walter, cirurgià d’èxit, a una trobada amb el tassador per decidir el preu dels vells mobles familiars. Tot va bé, fins que els records fan despertar els fantasmes tancats en aquest vell àtic.
TIC-TAC és un musical sobre la necessitat de la ficció en la nostra vida, d’aquell territori màgic on els somnis es fan realitat. TIC-TAC és també un viatge cap a la redempció entre un pare i un fill. TIC-TAC és una comèdia musical sobre com la pintura, la música i el teatre -en definitiva, l’art- ens parlen de l’ànima de les persones i poden arribar a transformar les nostres vides i omplirles d’esperança. TIC-TAC és el temps, el pas del temps i la història de 15 minuts que ho pot canviar tot.
Majors de 12 anys. L’obra està representada en Valencià.