A l’arquitecte Javier Goerlich es deu en gran manera, la fisonomia moderna de la ciutat de València, a la qual va dedicar una intensa activitat professional entre 1914 i els primer anys de la dècada de 1960. La seua valuosa i abundant obra, urbanística i arquitectònica, se circumscriu tant a l’àmbit públic com al privat, sent especialment rellevant la seua labor com a arquitecte municipal i major de l’Ajuntament.
Una comèdia? Un thriller? Una reflexió sobre el poder dels homes sobre les dones?
Tot això i més, però sobretot Plagi és un joc teatral. Un joc per a l’espectador.
Un joc que Rodolf Sirera conscientment planteja i que necessàriament incita a l’espectador a utilitzar la imaginació i la màxima atenció per a descobrir la veritat del que ens estan explicant… perquè com en qualsevol joc…hi ha algun parany que altre…
Què és Plagi?
Bàsicament Plagi és una obra de suspens: Un escriptor que ha perdut la inspiració, una escriptora que es fa passar per periodista, una obra plagiada, policies, un segrest… Desig, ambició, poder, justícia, joventut, força, vellesa, feblesa, pors… una obra que parla, al cap i a la fi, d’éssers humans, de nosaltres mateixos.
Però no tot és el que sembla ser… Gràcies als seus girs sorprenents, al seu particular sentit de l’humor, i al suspens del que hem parlat, Sirera aconsegueix d’una manera magistral fer-nos arribar la raó última i principal per la qual va escriure Plagi, fer-nos testimonis del turbulent procés de creació.
AUTOR: Rodolf Sirera
DIRECCIÓ: Rebeca Valls i Edison Valls
AMB Diego Braguinsky, Silvia Valero i Jairo Carrasco
COMPANYIA: Ornitorincs
La classe planteja un viatge a través de la vida de dos amics, dos adolescents companys de pupitre als qual anirem seguint pràcticament al llarg de tota la seua vida.
La classe és una obra que parla de molts temes, tots ells presents en les nostres vides. Parla de l’amistat entre dos homes, amb els quals descobrim tot un seguit de secrets que els envolten, uns secrets que podrien ser de qualsevol de nosaltres. També parla de la maduresa personal, de les decisions que s’han de prendre a mesura que es creix i com estes decisions van conformant les nostres vides. Una obra a cavall entre el teatre contemporani anglés i la tragèdia grega.
DRAMATÚRGIA: Sergio Baos
DIRECCIÓ: Joan M. Albinyana
AMB Rodo Gener i Pedro Mas
COMPANYIA: El Somni Produccions
DURADA: 80 minuts aprox.
Una llegenda japonesa afirma que quan dos persones estan destinades a estar juntes, un fil roig invisible lligat al dit xicotet de la mà els uneix des del dia que neixen. Este fil és irrompible i té el poder de lligar a dos persones per sempre, per més lluny que estiguen l’un de l’altre, i per més diferents que ens semblen.
Àlex i Biel, els dos protagonistes d’esta comèdia romàntica, no poden ser més distints. Conformen una estranya parella en què només tenen en comú que són dos homes i que s’han enamorat. Les seues diferències semblen insalvables, i les seues personalitats, antagòniques, però ho vulguen o no, estan units per aquest fil roig, per més que sovint vulguen trencar-lo.
DE Guillem Clua
DIRECCIÓ Joan M. Albinyana
AMB Héctor Seoane i Joan Toni Sunyer
COMPANYIA El Somni Produccions
DURADA: 75 minuts aprox.
Una dona de mitjana edat decideix escriure amb la màxima sinceritat els records que guarda el seu periple vital. La lluita per intentar assolir la seguretat econòmica, i en últim terme la llibertat, sense l’ajuda dels homes. La trajectòria vital del nostre personatge és la d’una dona que lluita per la igualtat en una Catalunya convulsa.
A partir de la novel·la ‘Feliçment, jo sóc una dona’ de Maria Aurèlia Capmany.
DURADA: 70 minuts aprox.
ADAPTACIÓ: Anna Güell, Lurdes Barba i Manel Dueso.
DIRECCIÓ: Francesca Piñón.
AMB Anna Güell.
COMPANYIA: Q-Ars Teatre.
L’exposició 1989 pretén posar en context el naixement de l’IVAM a través de dues mostres: una primera que seguirà la línia dels Casos d’Estudi i que es concentrarà en el propi museu i en el seu naixement, relacionant-lo amb el seu entorn més pròxim. I una segona que treballarà a partir d’obres d’artistes nacionals i internacionals produïdes totes elles aquell any 1989, vinculades a alguns dels esdeveniments més importants que van succeir en aquella data.
1989 va ser un any històric, un any que va posar final a una època definida per la guerra freda i l’enfrontament entre occident i orient, entre les democràcies europees i nord-americanes i les dictadures soviètiques. La mostra se centrarà en esdeveniments com la caiguda del mur de Berlín i l’obertura del bloc soviètic, la crisi de la SIDA i les guerres culturals relacionades amb l’onada de conservadorisme que va inundar els Estats Units i Europa, l’inici de la fi del règim de l’Apartheid a Sud-àfrica i el desenvolupament del concepte de la multiculturalitat previ al de la globalització.
Més enllà de la idíl·lica visió del mar Mediterrani que retrataren els pintors del nord de principi del segle XX, fascinats per la llum, el Mediterrani engloba una superposició, una mescla i una confrontació de llengües, cultures i religions des de l’inici de la història. Es tracta també d’un marc urbà, compost per ciutats històriques, destruïdes i reconstruïdes, per aglomeracions il·lusòries de vacances, i pels campaments dels qui no tenen accés a la ciutat.
Habitar el Mediterrani és una exposició amb un mosaic d’imatges, d’obres de l’antiguitat i contemporànies, d’artistes de totes les riberes, que tradueixen la complexa, contradictòria, inclusiva i excloent imatge de pobles i ciutats, alçats amb murs que cedeixen el pas o que murallen, sota una llum que il·lumina o que cega.
Aquest cicle expositiu reconstrueix la història social i cultural de «La Geperudeta», una icona religiosa altament significativa per a gran part dels valencians. Tres exposicions ressegueixen les peripècies de la religiositat popular valenciana i reflexionen sobre la mudadissa relació entre la secularització pròpia de la Modernitat il·lustrada i la pervivència de les formes més populars del culte religiós.
L’exposició repassa l’evolució de la imatge de la dona en els còmics del segle XX. En el transcurs dels interminables quaranta anys de la dictadura franquista, les dones aconseguiren passar de ser abnegades, laborioses i callades —amb la finalitat última del matrimoni i la maternitat— a reclamar-se com a subjectes amb una identitat i un espai propis.
L’exposició recrearà cinc escenes diferents, totes elles de caràcter didàctic. Noves temàtiques, diferents al de les dues anteriors edicions, fruit de l’obstinació de tres col·leccionistes de Madrid, Zaragoza i València, que solen fer les delícies dels més xicotets i no tan xicotets de la casa.
L’exhibició fa un recorregut per la ceràmica islàmica de València, des d’època emiral fins a la conquesta cristiana, amb peces procedents de les excavacions realitzades en la ciutat en els últims 35 anys i una selecció de peces d’altres punts d’al-Àndalus que ajuden a comprendre els diferents contextos arqueològics.
La mostra es dividix en cinc blocs: emiral, califal, taifa, període nord-africà i l’epigrafia en la ceràmica. Entre les peces foranes destaquen obres de Còrdova, Múrcia, Castelló, Cocentaina, Xàtiva, Dénia, Mallorca i Lleida. La comparació entre les peces locals i les foranes mostren significatives coincidències, alhora que posen de relleu alguns dels debats arqueològics d’este període històric dels últims anys.
“L’argila de la mitja lluna” té un important component estètic, ja que quan parlem de ceràmica andalusina la bellesa no està renyida amb la utilitat. Així mateix, hi ha una interessant mostra de textos escrits en la ceràmica, testimoniatge de la importància que l’Islam donava a la paraula escrita.
