Dijous vinent, 7 de febrer, a les 19 h., a la sala d’usos múltiples del Museu d’Història de València, tindrà lloc una de les activitats organitzades entorn de l’exposició temporal “L’Argila de la mitja lluna”, que s’exhibix en el MhV des del mes de desembre passat.
Josep Vicent Lerma, comissari de la mostra, oferirà la primera de les conferències d’un cicle que es desenvoluparà entre els mesos de febrer a abril i que comptarà amb altres experts en la matèria.
Amb el títol “La ceràmica islàmica a la ciutat de València, mil anys després”, Lerma ens oferirà la seua visió d’autor sobre les ceràmiques islàmiques descobertes a la ciutat de València al llarg dels últims 35 anys d’excavacions arqueològiques urbanes.
Josep Vicent Lerma Alegría, és membre del Servei d’Investigació Arqueològica Municipal (SIAM) de l’Ajuntament de València.
Entre les activitats organitzades amb motiu de l’exposició temporal “L’Argila de la Mitja Lluna”, que recull una àmplia selecció de la història de la ceràmica islàmica a la ciutat, el Museu d’Història de València ha organitzat una sèrie de visites guiades a la muralla àrab de Balansiya. El recorregut comença a les Torres de Serrans (prop d’on s’alçava la Bab al-Qantara, o Porta del Pont) i acaba en la Galeria del Tossal (on es conserva part de la Bab al-Hanax, o Porta de la Colobra). Durant l’itinerari s’introduirà als participants en la història de Balansiya, assenyalant la importància cultural de la ciutat àrab, i el seu llegat en l’estructura urbana de la ciutat actual.
Entre les activitats organitzades amb motiu de l’exposició temporal “L’Argila de la Mitja Lluna”, que recull una àmplia selecció de la història de la ceràmica islàmica a la ciutat, el Museu d’Història de València ha organitzat una sèrie de visites guiades a la muralla àrab de Balansiya.
El recorregut comença a les Torres de Serrans (prop d’on s’alçava la Bab al-Qantara, o Porta del Pont) i acaba en la Galeria del Tossal (on es conserva part de la Bab al-Hanax, o Porta de la Colobra). Durant l’itinerari s’introduirà als participants en la història de Balansiya, assenyalant la importància cultural de la ciutat àrab, i el seu llegat en l’estructura urbana de la ciutat actual.
Són gratuïtes i tenen una durada d’uns 50 minuts.
Dirigides a tots els públics, no estan aconsellades per a persones amb problemes de mobilitat, per les característiques i dificultats físiques del recorregut.
Places limitades (grups de 20 persones màxim) pel que és necessari reserva prèvia (tant individual com per a grups)
Indicacions pràctiques: es recomana calçat còmode i roba adequada.
INFORMACIÓ i RESERVES: 963.70.11.05
L’exposició temporal L’Argila de la Mitja Lluna, inaugurada en el MhV el passat 27 de desembre, ha despertat un gran interès entre els visitants, locals i forans.
Com ja vam anunciar, s’han organitzat visites guiades a la mostra, amb entrada lliure i gratuïta. Pensades per a tots els públics i amb una durada d’uns 45 minuts, estan dirigides i comentades per personal expert.
Podràs gaudir esta activitat gratuïta abans o després de visitar l’exposició permanent, simplement indicant-ho en Recepció.
Per a grups de més de 10 persones és necessari fer reserva, telefonant al 963.70.11.05
El MhV està organitzant, a més, una sèrie de conferències i activitats complementàries de les quals s’informarà pròximament.
En este enllaç trobaràs més dades sobre l’exposició.
Dissabte 9 de febrer, La Mutant inaugura oficialment la seua nova temporada amb una proposta pionera a la ciutat de València: el festival urbà dedicat al Heavy Metal “Dissabte Negre“. La cita, que tindrà lloc a partir de les 18 hores, pretén articular una jornada entorn dels sons extrems (crust punk, hardcore, grindcore, industrial, sludge metal) i també donar a conéixer projectes sorgits de l’underground metalero local i nacional. Tot això amb la intenció de posar en relleu un estil musical que actualment gaudeix d’un ampli seguiment per part de diferents generacions.
En els últims temps, el Heavy Metal ve marcat per la seua accentuada denúncia sociopolítica i per l’estil de vida i el missatge vegà o animalista que acompanya a molts dels seus músics més representatius. Per a aquesta primera edició, Dissabte Negre ha aconseguit reunir un cartell que encapçalen els considerats com a pares del Death Metal suec, Emtombed A.Sr., amb més de tres dècades de trajectòria a la seua esquena. Al costat d’ells, la sala de Joan Verdaguer acollirà els directes dels grups Nashgul i Black Panda, tots dos d’origen gallec, i de les formacions valencianes Traïdor i Automuro. Prèviament, hi haurà una taula redona a càrrec del col·lectiu Embene Or (Tenderete) i la Fanzinología titulada El soroll de la cultura i moderada per Alejandro Álvarez.
La cultura festiva xinesa es mostrarà el pròxim dissabte en el centre de València amb motiu de la cavalcada organitzada per a donar la benvinguda a l’any nou xinés, el 4717, que comença oficialment el 5 de febrer. La festa inclourà diferents activitats durant tot el mes de febrer, que es poden consultar en el Programa Complet.
Activitats a la Plaça de l’Ajuntament de 10.30 a 18.00 hores:
– Actuacions culturals xineses.
– Calendari personalitzat amb el teu nom en cal·ligrafia xinesa.
– Cants i balls tradicionals xinesos.
– Exposició gastronòmica.
VIII Gran Cavalcada de l’Any Nou Xinés a les 18.30 hores. Des del carrer Pelai, Xàtiva, Marqués de Sotelo, fins a finalitzar en la Plaça de l’Ajuntament:
– Ball del Drac i el Lleó.
– Demostracions de taitxí i wushu.
– Carrosses i desfilades ètniques.
Amb l’objectiu de fer accessibles les visites guiades del nostre equip de mediació a persones amb problemes auditius, proposem unes visites acompanyats per un intèrpret en llengua de signes, a través de la Federació de persones sordes de la Comunitat Valenciana. A continuació els horaris:
17:15 h. Visita inclusiva llengua signes al celler medieval i al refugi de Bombas Gens
18:30 h. Visita inclusiva llengua signes a les exposicions d’art
Cal indicar en les observacions del formulari quina sessió es desitja reservar
Activitat dissenyada per l’equip de mediadors de Bombas Gens.
Podràs descobrir més de 100 espècies de plantes i arbres que han transformat el que abans era el pati de darrere de la fàbrica. Un espai recollit de 1.147 m2, que hereta la tradició modernista de la seua arquitectura per crear un jardí frondós i colorista. I en el qual s’inclou la peça de Cristina Iglesias, A través, expandint així l’espai expositiu del centre d’art cap a l’exterior.
Entre els anys 1957 i 1972 hi hagué al Japó una transformació radical en el llenguatge fotogràfic per mitjà d’un grup de fotògrafs que va començar a dur a terme el seu treball durant la postguerra. Una renovació que va ocórrer en paral·lel amb els grans canvis econòmics, culturals i psicosocials del període, uns anys marcats per un enfrontament social, principalment contra l’herència americana de l’ocupació.
Esta exposició mostra una selecció d’obres de la Col·lecció Per Amor a l’Art, constituint-se com la col·lecció en mans privades més important de fotografia japonesa d’esta època fora del Japó.
La mirada de les coses. Fotografia japonesa entorn de Provoke és una selecció d’imatges que posa l’acent en els artistes que participaren en la formació VIVO (1957-1961), com Ikkō Narahara, Shōmei Tōmatsu, Eiko Hosoe, Akira Satō o Kikuji Kawada, i dels fotògrafs que portaran a terme la revista Provoke (Provocative Materials for Thought) en 1968, com Yutaka Takanashi, Takuma Nakahira o Daidō Moriyama.
El mode experimental en què mostraren les imatges com a producte d’una era marcada per importants esdeveniments polítics es convertí en un fenòmen i en una tendència que molts altres artistes -dins i fora del Japó- continuarien i que fins i tot s’aprecia en l’actualitat.
Així, es mostren, junt als ja esmentats, obres d’artistas com Toyoko Tokiwa, Nobuyoshi Araki, Ishiuchi Miyako, Kōji Enokura o Tamiko Nishimura entre d’altres.
Entre 1966 i 1977, l’intèrpret i compositor canadenc Glenn Gould va gravar tres programes radiofònics experimentals que van conformar l’anomenada Trilogia de la soledat, conformada per The Idea of North, The Latecomers i The Quiet in the Land, obres de caràcter experimental que Gould va definir com ‘el més proper a qualsevol fet autobiogràfic que s’haja emés per ràdio’ i en les quals aplicava la tècnica del contrapunt a les veus narratives protagonistes, que, al seu torn, reflexionaven sobre els efectes de la soledat i l’aïllament.
La translació del contrapunt a altres àmbits amb la finalitat de crear fugides narratives ha sigut significativament fructífera al llarg de la història. Aldous Huxley va demostrar que era possible utilitzar les seues bases per a desenvolupar la seua obra literària més ambiciosa, Contrapunt (1928) que, al seu torn, homenatjava la novel·la d’André Gide Les Faux-Monnayeurs (’Els moneders falsos’), escrita tres anys abans. En El soroll i la fúria, William Faulkner va crear una estructura en la qual el punt de vista canviava constantment desenvolupant un contrapunt de veus narratives que s’anaven superposant. Anthony Mann, amb el seu western Winchester 73 (1950), Max Ophüls amb el seu film La Ronda (1950), Mike Figgis amb Timecode (2000) i seus els quatre plans seqüència que es mostren simultàniament a la pantalla, Alain Resnais en No Smoking (1993) o el cineasta i videoartista Omer Fast en Remainder (2015) van aplicar els principis de la fuga en els seus films trencant els esquemes de la narració lineal i utilitzant repeticions i variacions com a agent estructural de les seues obres.
Ismael Galán, és un tio prou estrany, és de Múrcia, però se li entén en parlar. Ens mostra en el seu espectacle, un sense fi de dubte i inquietuds que li han fet perdre el nord.
Orgullós de ser el descobridor de centenars de teories fins hui desconegudes. Ismael és un còmic amb molts dubtes i inquietuds a l’una que divertides.
Un autèntic tot terreny, que donarà molt que parlar molt prompte. Prepara’t a gaudir d’un gran espectacle de comèdia gràcies a aquest gran còmic Murcià.
Per a l’any 2019 proposem una falla mòbil, realitzada i intervinguda de manera comunitària. Una instal·lació que serà transformada i enriquida dia a dia mitjançant tallers dirigits, on es podrà tant modificar la forma estructural de la mateixa com anar incorporant peces artístiques de les pròpies persones participants. L’estructura consisteix en un reticle cúbic tridimensional, fabricada amb tubs de cartó, nusos de fusta de faig, caragols i tensors d’acer.
Els grups que participen realitzaran un taller selfie, actualitzant el seu retrat mitjançant la tècnica de l’estarcido (stencil).
Organitza: Consorci de Museus Comunitat Valenciana.
Col·labora: Javier Molinero i Bernat Ivars.
