Basat en un conte dels Germans Grimm, aquest musical ens mostra com deixar-nos guiar pel cor per a tindre la vida que desitgem. Ens ensenya a envoltar-nos de la gent a la qual volem sense por al desconegut.
Rapunzel, una jove amb ganes de veure món, es troba tancada en una alta torrassa amb la seua “mare”, una bruixa que la va arrabassar de les mans dels seus pares en nàixer. Un dia, un pispa intenta ocultar-se d’uns vàndals i escala la torre. Aquest coneix a Rapunzel i la vida de tots dos canvia des d’aqueix mateix instant.
Junts s’embarcaran en una intensa aventura, aprenent l’u de l’altre, descobrint el poder de l’amistat, divertint-se ballant en les festes de la primavera i molt més.
Quines gestes viuran els nostres protagonistes? Què passarà quan la bruixa s’assabente que Rapunzel s’ha anat? Tornarà Rapunzel a la torre?
Veuen a endinsar-te en aquest conte ple de color, de màgia, efectes especials, llocs canviants, personatges variats i cançons que no deixaràs de cantar.
“Rapunzel: Un musical molt espinós” és la teua oportunitat de somiar. No t’ho perdes!
“Llopis” és la història d’un que va voler ser algú. Tots pensem en algun moment de la nostra vida que ens agradaria ser un altre si poguérem tornar a començar de zero. Llopis va veure ET i va voler ser Elliot. Va veure Top Gun i va voler ser pilot. Llopis no vol deixar de ser del munt, però ell prefereix ser dels de la part de dalt del munt. Dels quals sense deixar de ser del munt estrenyen a la resta. Comèdia àcida sobre la invisibilitat humana, sobre el fals èxit americà portat a una Espanya sense arrel, sobre l’hamburguesa poc feta i l’orxata massa amarga. Llopis és un home solitari, o un cowboy de polígon, que es creua tot els dies davant els nostres nassos. Ho veiem arrossegant les seues botes i deixant un solc que acaba sent una trinxera. Fins ho saludem. I aquesta Llopisiana soledat es trasllada a l’escenari. Un només actor. No hi ha tècnics, no hi ha músics, no hi ha ningú més que Llopis/Giménez accionant el seu món. Un univers minúscul de llums casolanes, cambres domèstiques, menjar ràpid, planetes llunyans, banjos i una fabulosa història que contar, la d’aquest llaner solitari que és Llopis.
Què t’agradaria ser si no anares tu? Per què mola més dir Alabama que Àlaba? Que algú m’ho explique. Llopis pot.
La Sala Off celebra el Dia Internacional de la Dona amb “The Soul of a Woman”. Aquest espectacle honrarà a grans dones en la música Soul, amb himnes d’apoderament de dones com Aretha Franklin, Whitney Houston, Nina Simone i moltes més, explorant la màgia, la bellesa i la força de totes les dones.
Pete i Mei són dos amics als quals els encanta jugar a videojocs online. La seua vida canviarà radicalment quan reben un misteriós paquet que conté unes ulleres de realitat virtual. Els dos es veuran atrapats dins d’un videojoc. Series capaç de passar-te totes les pantalles?
‘Terra-Terror-Territory: On Exchange and Use Value of Art and Land’
Conferencia pública per part de Pascal Gielen (1970), professor de sociologia de l’art i la política a l’Institut de Recerca d’Arts d’Anvers (Antwerp University – Bèlgica) on dirigeix la Culture Commons Quest Office (CCQO). Gielen és editor de la sèrie internacional de llibres Antennae-Arts in Society. En 2016 es va convertir en premiat de la beca Odysseus per a una excel·lent investigació científica internacional del Fons d’Investigació Científica de Flandes a Bèlgica. Gielen ha publicat llibres traduïts en anglès, polonès, portuguès, rus, espanyol, turc i ucraïnès. La seva recerca se centra en el treball creatiu, la política comuna, urbana i cultural. Gielen treballa i viu a Anvers, Bèlgica.
L’exposició ‘Jesús Madriñán. Mil nits i una nit’ presenta tres sèries fotogràfiques realitzades entre 2011 i 2016 que exploren la construcció de la identitat juvenil contemporània. En les seues imatges, Madriñán retrata joves desconeguts en un ambient distés i social, fruit de les seues incursions nocturnes amb una càmera analògica de gran format al muscle.
‘Good night London’, el projecte inicial de l’artista en un Londres urbà i cosmopolita, es contraposa a la naturalesa rural i emocionalment més pròxima de la seua Galícia natal en ‘Boas noites’. Les recents incursions italianes de ‘Dopo Roma’ suposen un pas més en l’exploració tècnica, cultural i generacional que Madriñán s’ha proposat dur a terme.
Aquesta és la primera vegada que les tres sèries es mostren juntes, subratllant la coherència de la trajectòria de l’artista, així com les diferències i les semblances entre aquestes. Com si es tractara de tres volums d’una mateixa obra, cada fotografia pot entendre’s com un capítol autònom, unit a tots els altres en l’acabat i en la temàtica. L’exposició s’inspira en l’estructura de relats encadenats de ‘Les mil i una nits’ per a proposar un fil narratiu entre les tres sèries, connectant la joventut de Londres, Galícia i Roma i concloent amb l’arribada de l’alba.
La MICE és una mostra de cinema educatiu d’àmbit internacional per a xiquetes, xiquets, joves, professorat i públic en general, amb pel·lícules realitzades per alumnes dins d’entorns d’aprenentatge. Naix per la preocupació sobre l’educació en un moment en que l’obtenció del coneixement es realitza mitjançant experiències intervingudes i dirigides amb una innegable influència dels mitjans de comunicació i les tecnologies.
MICE va ser creada a València l’any 2013 per l’Associació Cultural Jordi el Mussol. Comença gràcies a un mestre de primària cinèfil, Josep Arbiol, amb experiència en el camp de l’educomunicació i presència en festivals internacionals, i s’ha anat alçant com un referent de l’educomunicació dins i sobretot fora d’Espanya, sent que és l’únic amb les seves característiques: un festival de cinema itinerant per tota la Comunitat Valenciana.
EVREKA representa la trobada i la consecució entre dos universos creatius en teoria antagònics, l’estudi i l’espai públic, ecosistemes artístics on es desenvolupa actualment la creació de l’obra de PichiAvo; i com es trasllada aquesta manera d’entendre i plasmar l’art a dues ubicacions diferents i compatibles: la sala i el carrer.
És la culminació d’obres que conversen amb l’entorn arquitectònic i el públic, amb la selecció per a aquesta exposició d’un llenguatge plàstic que conté elements de la cultura i de l’art clàssic enllaçats amb elements propis de les noves expressions de l’art contemporani com són el grafiti i l’street art.
Amb EVREKA, PichiAvo busca potenciar la trobada entre obra, espai i públic creant un nou escenari estètic amb un motiu més elevat: unir l’espai expositiu interior i l’exterior.
És EVREKA! Una immersió sensorial i espacial en el seu univers creatiu a través de la seua obra.
Projecte d’Elisa Matallín a l’IES Guillem d’Alcalà realitzat durant la convocatòria ‘Resistencies artístiques. Producció artística en entorns educatius’
Instal·lació del procés i resultat experimentats durant la residència de producció artística en entorns educatius a l’IES Guillem d’Alcalà.
Durant els mesos d’octubre a desembre, ‘Fora d’escena’ va possibilitar a l’alumnat viure l’experiència de la creació artística a través de la performance com a vehicle d’expressió actiu. Els participants van representar reflexions a partir dels seus interessos, a través de metàfores amb el cos i amb ajuda d’objectes que van accionar en l’institut.
Enguany al Carnestoltes ens anirem a l’Amazònia colombiana per a descobrir-hi la comunitat indígena katmensá. Per a aquest poble les màscares són peces màgiques que els permeten tindre visions del futur i representar l’energia de la naturalesa.
A més, són utilitzades en el seu Carnestoltes del Perdó particular. Si vols conéixer un poc més d’aquestes tradicions, apunta’t al taller! Et convertiràs en un artesà i podràs crear la teua màscara d’inspiració amazònica entre una explosió de colors i de figures geomètriques.
En nombroses obres d’art al llarg dels segles, s’han representat escenes de la mitologia grecoromana. No obstant això, en l’actualitat, molts dels visitants dels museus desconeixen aqueixos mites, per la qual cosa difícilment poden gaudir amb la plenitud del seu significat. El Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries “González Martí” compta en els seus salons amb diverses d’aquestes obres, realitzades en diferents suports. Relatarem algunes d’aqueixes històries que tenen com a eix la passió amorosa.
Conferència de Isabel Barceló
La companyia de teatre Les Libélulas presenta l’estrena de ‘Margarida’. La Sala Off de València acollirà els dies 16, 17, 23 i 24 de febrer aquesta obra que té com a protagonista a Margarida Borràs, una dona trans que va ser executada a la València medieval. Interpretada per Paula Santana i Andrés Espí, l’obra va ser estrenada en versió breu en el passat Festival Russafa Escènica 2018.
‘Margarida’ és la segona producció de les Libélulas, companyia formada per Rubén Rodríguez Lucas i Paula Santana. ‘Margarida’ és un text del mateix Rubén Rodríguez Lucas que en aquesta ocasió compta amb el director Pablo Sanchis, que dota a l’obra d’un ambient oníric carregat de símbols, amb una proposta escènica molt plàstica.
“Amb Margarida establisc un diàleg entre passat i present. Com a text té una estructura molt contemporània però amb moltes picades d’ullet al teatre medieval. Hi ha una gran documentació sobre la València de 1460 i sobre Margarida Borràs, però és una recreació lliure de la seua vida, perquè sobre ella se sap poc”, comenta Rubén Rodríguez Lucas. “També em vaig documentar molt per al personatge de Miguel, un jove dels nostres dies que pateix bullyng des de xicotet i que aporta realitat i proximitat a l’espectador”.
Les Libèl·lules mostra per tant el lloc dels quals més pateixen, dels indefensos, però buscant la poesia, la bellesa i l’esperança, ajudant-se de la paraula i tendint la mà a altres disciplines per a potenciar les seues propostes.
