Motlures i pintures murals

1. CONTEXT GENERAL

El Modernisme no sols es va donar en la pintura, escultura i arquitectura, sinó també en les arts aplicades o decoratives. Aquest concepte integrador, inclou el disseny dels elements arquitectònics amb els quals embellir tant l’interior dels edificis com les seues façanes. Al costat del ferro, la fusteria, la ceràmica o el vidre, prolifera l’ús de motlures i pintures murals en les construccions de l’època.

Els temes decoratius més inspiradors procedeixen principalment del món natural, juntament amb motius exòtics provinents d’altres cultures i d’imatges femenines idealitzades.

Els arquitectes i mestres d’obres van trobar un ambient favorable a les novetats, posant-les al servei de l’ànsia de luxe i de cosmopolitisme dels seus clients. Per a ells van projectar edificis amb gran abundància d’elements ornamentals, de les més diverses procedències: encoixinats, plaques, pilastres de variades formes, frisos, balustrades, mènsules, gerros, pinacles, i un llarg etcètera de detalls i ornaments escultòrics realitzats en escaiola i pedra natural i/o artificial.

Una altra característica freqüent és la utilització de decoracions policromes, bé pel contrast de materials, o per la inclusió de pintures diferents entre les motlures i els revestiments continus de les façanes.

2. PRODUCCIÓ / CARACTERÍSTIQUES

En el barri del Cabanyal el Modernisme adopta un llenguatge popular i genuí. Tant la producció en sèrie d’elements arquitectònics en escaiola i pedres artificials, com la realització de pintures murals a partir de grimpes i plantilles, va afavorir la seua popularització.

Entre les motlures i elements escultòrics més freqüents realitzats en escaiola i/o pedra artificial, hem de distingir entre els situats en les façanes o els que embelleixen l’interior dels edificis.

MOTLURES

Façanes

+ Mènsules sota balcons, entre els quals destaquen les figures femenines i motius florals.

+ Contorn d’obertures, normalment en un to que contrasta amb el fons de la façana.

+ Cornises i pilastres, d’influència clàssica.

+ Balustrades i rematades de façanes, destinades a tapar els vessants de les cobertes.

+ Escuts amb sigles o dates, situats en les rematades o damunt de les portes principals.

Interiors

+ Revoltat de portes, amb forma d’arc o de llinda. + Cels rasos que cobrien els forjats.

+ Cornises perimetrals.

+ Plafons, situats en el centre dels cels rasos.

PINTURES MURALS

La ubicació del barri del Cabanyal-Canyamelar, fa que la majoria dels revestiments i elements de les seues façanes tinguen com a objectiu protegir-les de la humitat i el sol. Això fa que les pintures murals decoren, sobretot, l’interior dels edificis. No obstant això, trobem també alguns elements que miren a l’exterior.

Façanes

+ Rematades. Trobem exemples d’inicials i algun de pintures figuratives estilitzades – com els lleons situats en l’habitatge del Carrer Escalante –.

Interiors

+ Sanefes a l’altura del sòcol o cornisa.

+ En sostres i cúpules.

3. EXEMPLES DEL CABANYAL

MOTLURES

Parròquia de Crist Redentor (C/ de la Reina, 96)

Situada entre dos edificis que la guanyen en altura, trobem passejant pel carrer de la Reina, la façana d’aquesta original parròquia. Fundada a mitjan s. XIX, aquest edifici neogòtic està datat entorn del 1900. El seu estil la converteix en un cas singular en el barri, en el qual l’ús de les motlures li atorguen aqueix aspecte que l’acosten al gòtic flamíger.

La façana és de composició senzilla, amb dues portes emmarcades per arcs conopials decorats amb motius vegetals i rematats amb creus florals. En la part central hi ha un rosetó amb traceria calada, també rematat per un arc conopial decorat. La part superior està rematada per un perfil escalonat en el qual s’insereixen arcs trilobulats apuntats, coberts per teulades de rajola roja. Des dels flancs s’eleven dos pinacles també amb motius vegetals.

La parròquia participa activament en la Setmana Santa Marinera de Poblats Marítims, una dels principals senyals d’identitat sociocultural d’aquests barris i declarada, per això, Patrimoni Cultural Immaterial.

“La Fabriqueta”. Edifici eclèctic del carrer Pintor Ferrandis, 34.

Aquest edifici d’habitatges és un dels més coneguts del barri, des que va ser construït en 1927. Amb gran profusió d’elements ornamentals, no segueix una lectura literal de l’eclecticisme neobarroc regionalista, popular a la València dels anys 20. És un clar exemple de la lliure interpretació dels estils arquitectònics en el Cabanyal-Canyamelar.

Amb façanes a tres carrers diferents, la principal mira al carrer del Pintor Ferrandis i està estructurada en tres parts: la central, més estreta, amb una porta principal emmarcada amb motius vegetals, volutes i escut central. Sobre aquesta s’alça un balcó circular amb balustrada, l’obertura de la qual està també revoltada amb acróteres amb forma de gerros. Per damunt, veiem un nou balcó circular amb barana de ferro; i finalment, una rematada amb cornisa múltiple, coronada per un gerro. A partir d’aquest element central es desplega la resta de la façana, repetint un mateix esquema compositiu de balcons de llinda en les dues primeres plantes, i arquejats en l’última. Però el més característic són les cantonades arrodonides i els seus dos miradors amb grans finestrals dividits per pilastres. I a dalt del tot, rematen el conjunt uns arcs de mig punt emmarcats per columnes salomòniques i frontó amb ull central.

PINTURES

Rellotge solar de la Casa dels Bous

El rellotge de sol en forma d’U, situat en un dels laterals de la Casa dels Bous, es va realitzar ja l’any 1895, amb la posada en funcionament l’edifici. Es va situar en la planta superior de la façana sud, seguint una orientació cap al sud-oest. Segons les fonts orals, en el costat nord es va pintar un altre rellotge de sol que no va tindre èxit, donada la seua orientació.

La numeració en números romans està pintada sobre un fons blau mariner; i el gnòmon està col·locat sobre un fons groc astral. Amb el moviment del sol, indica les hores i mitges hores abastant un cicle de dotze hores (des de les 6.30 fins a les 18.30). Sobre la vareta del gnòmon, la data de 1895.

Malgrat el llarg procés de degradació de la Casa dels Bous, en 2011 es va poder recuperar el rellotge amb els treballs de repintat i s’ha convertit en un dels símbols del barri del Cabanyal-Canyamelar.

Carrer dels Àngels, 25

Aquest edifici crida l’atenció per les motlures amb forma de caps de lleó que trobem en la seua façana. Una altra, en forma d’escut, ens informa de la seua data de construcció: 1889.

Gràcies al procés artístic realitzat durant els anys 2007- 2008 per les artistes Patricia Gómez i Ma Jesús González, podem travessar la frontera que suposa la façana, per a descobrir les pintures de les seues habitacions. Amb el seu registre, comprovem la intenció de diluir allò públic i el privat en els habitatges del Cabanyal. En les seues façanes es projecta el gust per la decoració i ornamentació dels espais interiors, sobretot en les estades que ocupaven l’habitatge del pis superior. En la planta baixa, les grans portes donaven accés als comerços relacionats amb l’activitat que generava l’antic mercat del Cabanyal –situat en l’actual plaça del Doctor Llorenç de la Flor–.