València en la Memòria respon a l’objectiu estratègic d’enfortir la cohesió social Pla de Cultura Ciutat de València, 2017 (1) i proposa les iniciatives orientades a recuperar la memòria de la nostra democràcia, desenvolupant i acomplint a la Llei 52/2007 de Memòria Històrica, valorant elements patrimonials i destacant els llocs emblemàtics de la ciutat relacionats amb la guerra civil. A continuació s’enumeren i descriuen les principals iniciatives d’este programa dutes a terme per la Regidoria de Patrimoni i Recursos Culturals:
L’eliminació d’elements de simbologia franquista, la retirada de carrers franquistes i de determinats reconeixements i honors a personatges històrics lligats a la dictadura són exemples de l’aplicació d’esta llei. En el marc d’esta mateixa llei, l’Ajuntament de València ha donat el primer pas, arran de l’aprovació d’una moció, per a fer efectiva l’adhesió a la querella argentina contra els crims franquistes.
La Regidoria ha escomés la rehabilitació de dos refugis antiaeris de la guerra civil. En 2017 va concloure la rehabilitació del refugi de l’Ajuntament i en 2018 la del refugi del carrer Serrans, este últim destinat parcialment a ús cultural del barri Ciutat Vella. En l’actualitat s’han iniciat els estudis requerits per a procedir a rehabilitar el refugi de Massarrojos, descobert en 2016 i el búnquer del Saler.
Amb motiu de la commemoració del 80 aniversari de la capitalitat de la República, l’Ajuntament ha senyalitzat una sèrie de llocs i edificis que van tenir un paper destacat en aqueix període, comprés entre Novembre de 1936 i Octubre de 1937, en el qual València va ser Capital de la República. Estos llocs i edificis poden observar-se seguint la ruta València en la Memòria.
La Regidoria de Patrimoni i Recursos Culturals ha commemorat, en els anys 2016 i 2017, el trasllat del Govern republicà a la ciutat de València amb l’edició de tres toms de l’obra “València, capital de la República 1936-1937”, coordinada per Javier Navarro i Sergio Valero, professors de la Universitat de València, i que passen revista a la vida cultural, política i social de la ciutat en aquells primers anys bèl·lics. També s’ha publicat una obra eminentment fotogràfica, “València Republicana”, amb imatges d’arxius públics i privats, moltes d’elles inèdites.
(1) Rius, Joaquim, Gisbert, Verónica, Martinez, Santi (2017). Pla de Cultura Ciutat de València, 2017. València: Universitat de València