Ruta de la Seda

Precisament en el Barri de Velluters transcorre bona part del nostre recorregut. Avui dia es diu Barri del Pilar, encara que popularment encara és conegut pel seu antic nom. Ací es concentrava la producció de la seda a València. Es té constància de l’existència de prop de 5.000 telers dedicats a aquesta activitat que donaven treball a quasi la meitat de la població de València.

El barri conserva cert sabor d’època gràcies a imponents edificis com el Palau de Tamarit, antiga fàbrica de vellut on va residir una de les dinasties més importants de mestres sederos i empresaris del S. XVIII, que exportaven seda a les colònies espanyoles. Aquesta família va arribar a emprar a més de 500 persones en els seus telers. Avui dia aquest edifici construït en el S. XVIII, l’únic que es conserva de la indústria de la seda valenciana, està rehabilitat com a espai social i cultural.

Molt a prop trobem el Col·legi de l’Art Major de la Seda, un bell edifici d’estil barroc que va albergar a la institució que regulava l’ofici i producció de teixits a València i que avui dia custodia l’arxiu gremial més antic i ampli d’Europa. Ací es troba el Museu de la Seda, amb diverses sales d’exposició que mostren una exquisida col·lecció de teles de seda i telers del S. XVIII, així com altres utensilis i mostres de treballs, vestits de valenciana, etc.

Situat darrere del Col·legi de l’Art Major de la Seda es troba el Centre d’Artesania de la Comunitat Valenciana, entitat pública destinada a la difusió de l’artesania autòctona. Per a entendre la Ruta de la Seda cal conèixer també la influència que ha tingut l’artesania en el nostre territori.

En aquesta mateixa zona trobem alguna tenda d’indumentària tradicional valenciana, de les moltes que hi ha a València dedicades a la fabricació de vestits de fallera, zaragüell, torrentí i altres complements fallers. Una visita a algun d’aquests comerços pot servir per a enriquir la nostra visió del fenomen de la seda a València, l’herència de la qual segueix viva gràcies a les festes majors de la nostra ciutat. Tots els anys, amb l’arribada de les Falles, una preciosa exhibició de teles de seda valencianes inunda els carrers de València.

Ens encaminem a un dels monuments més impactants de la nostra ruta. Cap al S. XV, el comerç de la seda es va convertir en el principal motor econòmic de la ciutat, i va propiciar un trepidant intercanvi comercial. Tota aquesta activitat va tenir la seua expressió monumental en la construcció de la Llotja de la Seda o dels mercaders, com a símbol de la gran esplendor mercantil d’aquella València del Segle d’Or.

La trobem ja fóra del Barri de Velluters, a uns minuts caminant per l’Av. de l’Oest, vorejant el Mercat Central. La Llotja és el major exponent del nostre gòtic civil, un monument reconegut com a Patrimoni Històric de la Humanitat per la UNESCO. Admirar les seues façanes i visitar el seu interior són experiències úniques que cap visitant es pot perdre.

Si ens internem pel Barri del Carmen, donant un xicotet passeig pel Carrer Danses fins a desembocar en el Carrer de Cavallers, podem visitar el Palau de Malferit i dins d’est el Museu L’Íber de Soldaditos de Plom, que inclou una sala completa dedicada a la Ruta de la Seda.

Ja fora de recorregut el visitant pot aprofundir i esprémer al màxim aquesta ruta amb altres testimoniatges històrics que trobarà en algunes pintures del Museu de Belles Arts Sant Píus V i en el del Patriarca, si es fixa en els luxosos vestits de seda d’alguns dels protagonistes de determinats quadres. També els trobarà en La Catedral, que té un apartat dedicat a l’exhibició d’indumentària religiosa.

Un altre lloc digne de visitar i que compta amb una selecció de tèxtils i peces de ceràmica que corresponen a la Ruta de la Seda és el Museu Nacional de Ceràmica González Martí que se situa en el Palau del Marquès de Dosaigües, joia de l’arquitectura barroca.