Jardins del Reial – Glorieta

El nostre recorregut arranca en els Jardins del Reial, als quals els valencians se solen referir habitualment com Els Vivers. Es tracta d’un dels pulmons verds de la ciutat, que remunta els seus orígens fins al S. XI, un extens parc que destaca per la seua història, la seua riquesa botànica i els seus monuments escultòrics al llarg del jardí. En aquests jardins trobem el Museu de Ciències Naturals, centre per a la conservació, estudi i difusió del patrimoni científic i natural de València.

Prop dels Vivers, utilitzant les eixides que van a donar a l’antic llit del Túria, ens allarguem una mica per a gaudir d’un passeig per l’Albereda, un altre dels jardins públics més volguts pels valencians, que voreja la riba nord del Jardí del Túria. La seua part històrica va des dels Jardins del Reial fins a la Plaça de Saragossa.

Entre Els Vivers, l’Albereda i l’Av. Blasco Ibáñez trobem un altre jardí d’estil neoclàssic, un dels més bells i benvolguts de la nostra ciutat: el Jardí de Monforte, del S. XIX, declarat Jardí Artístic Nacional. A part dels seus magnífics estanys i les seues estàtues de marbre trobem el Palau de Monforte, edifici de finals del S. XIX d’estil academicista francès.

Arribem a la Plaça de Tetuán creuant el Pont del Reial. L’antic Convent de Santo Domingo va ser construït en 1239 sobre terrenys cedits per Jaume I als dominicos. Avui dia ens ofereix una estupenda combinació d’estils gòtic valencià i barroc.

En aquesta mateixa plaça localitzem el Palau de Cervelló, d’orígens gòtics, residència de reis durant el S. XIX en les seues visites a València. Est és el lloc en el qual Fernando VII va signar el decret d’abolició de la Constitució de 1812 i va restaurar la monarquia absoluta. Avui dia alberga l’Arxiu Històric Municipal de la ciutat.

A menys d’1 minut està situat el Centre Cultural Bancaixa, referència a València per la seua variada oferta social i cultural. Aquesta seu és el fruit de la unió de dos edificis històrics: la seu antiga Caixa d’Estalvis i Mont de pietat de València (S. XX) i l’antiga residència de Manuel Gómez *Fos (S. XIX).

Molt pròxims es troben els Jardins de la Glorieta, construïts a principis el S. XIX en temps de la Guerra de la Independència i reconstruït després de la riuada de 1957. Un parc de gran tradició per als valencians en el qual pot admirar-se els seus enormes *ficus i gaudir de la seua ombra i d’una bona zona de jocs infantils.

Al costat de la Glorieta trobem el Carrer de la Pau, un dels enclavaments més senyorials de la ciutat, un carrer residencial construït seguint les directrius de l’urbanisme vuitcentista francès. Aquesta via urbana cèlebre a València manté el seu encantador aspecte, malgrat els antics habitatges burgesos han deixat pas als edificis d’oficines i despatxos.

Pugem per aquest carrer en direcció a Santa Catalina. Un dels monuments més importants dels quals es troben en les seues proximitats és el Palau Marquès de Dosaigües, situat en el carrer del mateix nom. Es va construir en el S. XVIII, exponent del barroc estile rococó. En la segona planta es pot visitar el Museu Nacional de Ceràmica González Martí, una de les col·leccions de ceràmica més importants del món.

L’última destinació de la nostra ruta és La Catedral de València. Doblegant per la Plaça de la Reina de seguida albirarem la torre del campanar del Micalet, un de les icones clàssiques de la ciutat, situada al costat de la Porta dels Ferros. La Catedral és la seu del Arzobispado de València. Construïda en el S. XIII, predomina l’estil gòtic valencià, matisat pel pas dels segles amb altres contribucions renaixentistes, barroques i neoclàssiques.