La séquia de Rascanya
Els camps de Rascanya constituïxen un paisatge rural fruit de la laboriositat, dedicació i entrega dels llauradors a les terres heretades del seus majors, i l’estima i zel que posen en el seu conreu, enfront de les dificultats i adversitats pròpies d’un món cada vegada més globalitzat, els ha obligat a limitar-se i diversificar conreus buscant l’especialització, la mecanització i defensa del seu treball enfront de la competència, al temps que veien com la pressió urbanística anava minvant gran part dels abans fèrtils vergers hui ocupats per modernes construccions i vies urbanes.
Actualment l’horta de Rascanya constituïx un model d’explotació agrícola on ha desaparegut gran part de l’utillatge i determinades tècniques agrícoles, a més de les solucions poblacionals pròpiament valencianes, com la barraca, els rossins, séquies, sequioles i sequiolets, sols conservats per l’enyorança de temps pairals en què l’home formava part del medi i es trobava íntimament unit a ell.
És l’objecte de la present publicació difondre i contar a les noves generacions per on discorrien i serpentejaven les séquies que donaven vida a tots aquells camps, d’on eixien aquelles hortalisses que omplien mercats per al goig dels sentits, on es trobaven els molins que convertien en farines els grans de l’almodí o les sitges de Burjassot… però també recordar totes les alqueries i barraques que, al costat dels camps, donaven repòs als principals protagonistes: llauradors, famílies i bestiar que, des de l’alba fins a la poqueta nit, feien possible la riquesa de l’horta.
