Medea a la Deriva
Del 5 al 8 d’octubre
Medea, la princesa màgica de la Còlquida, la que fou esposa de Jasón i va matar els seus fills per desamor, la que va haver de fugir de Corinto, Atenes i Àsia Menor, assetjada per humans i déus, objecte de la fúria de Zeus, va a la deriva en un enorme bloc de gel que minva dia a dia, camí d’un destí desconegut. Però esta no és la seua única angoixa: és un ésser immortal i no pot morir, ni per la seua pròpia mà. Està condemnada a viure fins a la fi dels dies.
Sáhara
Del 12 al 15 d’octubre
“Hi ha un lloc al sud, més enllà de l’estret, més enllà del desert, adormit al costat de l’oceà, escaldat pel sol del dia i gelat per les nits. Esta terra se diu Sàhara.”
Bassim i la seua filla Lamira viuen en el camp de refugiats de Smara. Bassim somia amb tornar al Sàhara, al seu poble natal, Dajla, del qual va fugir després de la invasió marroquina fa més de quaranta anys. Acompanyaran Fadí, un soldat saharauí que ha de fer un intercanvi amb un presoner marroquí, Mahmud, per un company del Polisario, en un viatge per creuar el mur i arribar a Dajla. Alma, una cooperant espanyola, viatjarà amb ells i serà testimoni de la seua travessia.
Sàhara és una història vital d’un viatge de retorn als orígens. Un viatge íntim, una història aparentment xicoteta, envoltada del vertigen d’un conflicte internacional que sembla no tenir fi… com el desert.
Shhhhhhh!
Del 19 al 22 d’octubre
Hi havia tant soroll que no podies sentir-te. I va haver de venir el teu amorcito (tu-morcito) a salvar-te. Autobiografia d’una jove amb càncer. Però açò no parla de càncer. Açò parla de la vida.
¿A qué sabe la luna?
Del 21 al 22 d’octubre
Feia molt temps que els animals desitjaven descobrir a què sabia la lluna. Seria dolça o salada? Per les nits, miraven amb ansietat cap al cel. S’estiraven i intentaven agafar-la, allargant el coll, les cames i els braços.
¿Qui no va somiar alguna vegada amb mossegar la lluna? Este fou precisament el desig dels animals d’este conte. Tan sols volien provar-ne un trosset, però per més que s’estiraven, no eren capaços de tocar-la. Llavors, la tortuga va tenir una genial idea… ”Si te poses damunt de la meua esquena, potser arribem a la lluna”, li va dir a l’elefant.
I així va començar esta immensa torre d’animals, amb la tortuga, l’elefant, la girafa, la zebra, el lleó, el guineu, el mico i el ratolí, uns damunt dels altres, intentant assolir la lluna…
Ho aconseguiran?
Si esto es un hombre
Del 26 al 29 d’octubre
En 1944, Primo Levi va ser deportat a Auschwitz. Tenia 24 anys. Durant la seua estada al camp, va començar a escriure “Si esto es un hombre”, el relat dels deu mesos que va estar empresonat.
En 2020 (76 anys després), un actor entra en un escenari i s’enfronta al repte de reviure l’experiència de Levi, per intentar així comprendre (si és que és possible) què va ser Auschwitz i què suposa per a nosaltres, espectadors del segle XXI, que existira este lloc en plena Europa de mitjans del segle passat.
Un viatge cap al costat més fosc de l’ésser humà i del nostre món contemporani.
Més informació i entrades https://www.salarussafa.es/index.html