Església i Monestir Sant Vicent de la Roqueta

Situat en el Carrer Sant Vicent Màrtir, al costat de l’antiga Via Augusta, la Església i Monestir de Sant Vicent de la Roqueta (actual Església Parroquial de Crist Rei), pot ser considerat el bressol del cristianisme a València.

D’acord amb la tradició, en aquest lloc construït sobre un monticle de roca, va ser martiritzat el diácono Vicente a principis del S. IV i est seria també el lloc on va ser enterrat. Al costat de la tomba del màrtir es va construir una església per a venerar les seues restes.

Aquesta va ser una de les poques esglésies que va seguir oberta al culte durant el període de dominació àrab, convertint-se en la catedral de la comunitat mossàrab a València, fora de les muralles de la ciutat. Els cristians van formar un barri al voltant de l’església que va evitar la seua desaparició.
Amb la conquesta de València en el S. XIII, el Rei Jaume I va ordenar construir en aquest lloc un temple, un monestir i un hospital. Durant el S. XVIII va patir grans transformacions i les guerres carlistes del S. XIX van derrocar la torre, part de l’església i el convent.

Després d’un incendi en 1936, finalitzada la Guerra Civil va passar a les mans de l’ordre dels agustinos, que van vendre l’edifici a una empresa privada per a construir habitatges fins que, abans que açò ocorreguera, va passar a ser propietat del Arzobispado. De tot el conjunt avui dia solament queda en peus l’església i el monestir.

El temple conserva dues portes tardorománicas. La trucada portada nord o portada vicentina, de mig punt abocinada, ens mostra en els seus capitells diferents escenes del martiri de Sant Vicent.

El monestir compta amb un claustre de principis del S. XVIII, amb pilastres dòriques sobre pedestals i arcs de mig punt en la planta baixa. Es troba en procés de restauració.
Catalogat Bé de Rellevància Local. Declarat Monument Històric Artístic Nacional.

Dades bàsiques