L’alcalde de València, Joan Ribó, va demanar ahir en el lliurament dels guardons a les huit persones guanyadores de la quarantena edició dels premis literaris Ciutat de València que “continuen escrivint, que nosaltres continuarem llegint, sabent que, de les paraules, sempre s’extrau allò que fa humans els humans perquè el llenguatge és el fonament de la vida civil”. L’alcalde, acompanyat de la regidora de Patrimoni i Recursos Culturals, Glòria Tello, així com de diversos regidors i regidores de la Corporació, va lliurar ahir a l’Hemicicle els guardons als poetes Josep Lluís Roig i Ramón Bascuñana, els novel·listes Manel Hurtado i René Fuentes, la dramaturga Sònia Alejo i l’escriptor teatral Paco Zarzoso, i els assagistes Lourdes Toledo i Martín Rodríguez-Gaona.
L’alcalde ha donat les gràcies a les persones premiades “pel seu compromís amb este premi, i per l’esforç que han realitzat –un de vostés, a més a més, en viatge transoceànic– per estar hui en esta sala participant en este acte que tanta importància real i simbòlica té per a nosaltres”. Ribó considera que “és una satisfacció poder donar-los l’enhorabona en persona. La vàlua dels jurats ens fa ser conscients, sense cap mena de dubte, que l’elecció de les obres és notabilíssima, i que els premis ixen enriquits d’esta nova edició”. En este sentit, Joan Ribó ha afirmat que desitja que “amb el mateix esperit amb què han escrit els textos que hui premiem, continuen amb un conreu de les lletres, en qualsevol gènere, en qualsevol llengua, del qual isquem beneficiats totes les persones que amem la literatura, que sabem que un bon llibre, moltíssimes vegades, és el millor amic d’un home o una dona”.
Quarantena edició
Els guardons arriben enguany a la quarantena edició, “una d’eixes xifres màgiques, rodones, que ens situa de nou davant d’una pràctica cultural, intel·lectual, diguem-ne artística en l’ampli sentit de la paraula”, en paraules de l’alcalde. Per a Joan Ribó, els premis ens situen “en la reflexió sobre l’ésser humà, sobre la seua capacitat per a vehicular bellesa a través de les paraules, per a situar-nos enfront de fets i de vibracions que d’una altra manera no copsaríem, i per a portar la nostra reflexió sobre el món contemporani a través de camins que són tantes voltes inèdits i obliguen al replantejament de veritats”. Segons l’alcalde, “els premis literaris Ciutat de València abracen tots els gèneres tradicionals de les lletres (poesia, narrativa, teatre i assaig), i, a més a més, en les dos llengües oficials a la nostra ciutat, i ens mostra que és possible la barreja de la tradició i de la modernitat, apostar perquè la nostra llengua pròpia juntament amb la seua cultura accedisca a una universalitat que, en un món global i local com el nostre, és vital”.
Joan Ribó ha agraït el treball “a totes i tots els professionals que possibiliten, de manera invisible, que no s’ature l’enorme engranatge que suposen estos premis. També a totes aquelles persones que decidixen enviar un original a alguna de les nostres modalitats. I hui, en un lloc d’honor, perquè són el sentit últim de qualsevol guardó, a les escriptores i els escriptors que els han obtingut”.
Els guardons
El poeta Josep Lluís Roig ha obtingut el Premi Maria Beneyto de poesia en valencià per La fam tendra, del qual l’alcalde ha destacat que es tracta “d’un llibre molt ben escrit, sense eufemismes, que exposa amb contenció la insuficiència de l’home i de la dona, i que traspua una gran sensibilitat cap a l’ésser humà”.
Per la seua banda, el poeta alacantí Ramón Bascuñana ha guanyat el Premi Juan Gil-Albert de poesia en castellà amb Anotaciones a pie de página, un llibre “escrit en allò que els antics denominaven prosímetre, ja que està a mig camí entre la prosa i el vers, i es nodrix de les possibilitats de tots dos”, en paraules de Joan Ribó.
L’alcalde ha destacat també que el llibre Les puces del novel·lista Manel Hurtado, guanyador del premi Isabel de Villena de narrativa en valencià “construïx una panoràmica transversal de la societat valenciana del segle XIX i que, amb un estil àgil i una narració polifònica, presenta les relacions i els conflictes entre famílies de diverses classes socials”.
L’escriptor d’origen cubà i nacionalitat uruguaiana René Fuentes Gómez ha obtingut el Premi Vicente Blasco Ibáñez de narrativa en castellà amb la novel·la Cervantina. Trilogía íntima de Bayamo, una obra que, segons l’alcalde, “està ambientada a l’orient cubà i on al personatge li succeïx la mateixa cosa que a l’autor i guanya un prestigiós premi literari a Espanya. És un retrat tant de la Cuba insular, com d’aquella de la diàspora, escrit amb humor i amb un llenguatge exuberant”.
Per la seua banda, el Premi Eduard Escalante de teatre en valencià ha anat a parar a la dramaturga Sònia Alejo per la seua peça Buit de mi, “una obra amb una gran capacitat de comunicar imatges, de vers lliure i ben organitzat, amb bon ritme i una bona història”, per a Joan Ribó.
El dramaturg saguntí Paco Zarzoso s’ha fet mereixedor del Premi Max Aub de teatre en castellà per la seua obra David, que “aborda un tema delicat com els abusos dins de l’àmbit de la família i ho fa amb un impecable mestratge dramàtic”.
L’escriptora de la ciutat de València Lourdes Toledo, traductora, periodista i assagista, ha guanyat el Premi Josep Vicent Marqués d’assaig en valencià amb l’obra Lluny d’Amèrica, “un llibre delicat i amb gran qualitat literària, on destaca l’observació encuriosida de la realitat americana bo i cosint-la amb la pròpia quotidianitat, amb anècdotes lluny de la banalitat, que transcendixen la mera vivència personal i ens transporten a l’Amèrica real i pensada”.
Per últim, el Premi Celia Amorós d’assaig en castellà ha recaigut en l’obra Contra los influencers: la ciudad letrada ante la corporativización tecnológica de la literatura, de Martín Rodríguez-Gaona, “un assaig demostratiu de la solidesa del punt de vista de l’autor respecte de la literatura com a rendibilitat comercial i al mateix procés de creació i que manifesta una crisi contemporània de la societat literària”.
1.640 obres presentades
La regidora de Recursos Culturals, Glòria Tello, ha confirmat que enguany s’han presentat 1.640 obres a uns guardons que fan quaranta anys i que, en les seues paraules, “entren en una perfecta maduresa”. Tello ha explicat que “ara són centenars les obres que procedixen de l’Argentina, Colòmbia, Mèxic, Xile, Bolívia, el Canadà, la República Dominicana, Veneçuela, Cuba, els Estats Units, Israel, Guinea Equatorial, el Brasil, l’Uruguai, Panamà i molts altres països, i això és mostra que els Premis Literaris Ciutat de València (la seua quantia econòmica, el prestigi que comporten i les editorials en les quals són publicats), han esdevingut un objectiu atraient per a escriptores i escriptors dels nostres dos àmbits lingüístics”.
La regidora ha explicat que, en els últims anys, s’han augmentat a huit les modalitats, s’han posat noms d’autores valencianes a alguns dels guardons, s’han dotat d’un pressupost major i s’ha establit una relació amb tres editorials valencianes i una estatal per a la publicació de les obres premiades. Per este motiu, segons Glòria Tello, els premis literaris Ciutat de València “han anat assumint un paper importantíssim en el panorama de guardons existents i no sols han servit d’esperó per a autores i autors que s’estrenaven en les armes literàries, sinó que també han estat plataforma de veus consagradíssimes”.
En nom dels guardonats ha pres la paraula la dramaturga Sònia Alejo, qui ha donat les gràcies als membres del jurat i a l’Ajuntament “per mantindre viu este premi, que va guanyant en prestigi”, i considera just “dedicar el guardó a les persones que omplin les nostres absències quan estem escrivint i ocupen els espais que no ocupem”. Alejo creu que la literatura i l’art són “llavors i reflexió, pensament crític i bellesa que poden anar curant l’ànima”.