Monument al llauraor valencià

El monument al llaurador valencià se situa a la Gran Via del Marqués del Túria, des de la seua intersecció amb la de Russafa i enllaça amb les Germanies. Está siuat a l’altre extrem del monument al Marquès de Campo a la plaça de Cánovas des del 3 d’agost de 1931.

Consisteix en la figura d’un llaurador, obra de Carmelo Vicent, amb al·legories i ornaments als seus flancs i un xicotet safareig -el monument no és gran-. El material és pedra del país i la llaura acurada i sòbria, sense realisme ni constumbrista o folklòric, que el tema imposa.

A la cara anterior s’inscriu “La Ciutat de València, al llaurador valencià”. I en la posterior, de cara als jardins de la Gran Via, els versos de Teodor Llorente a “La Barraca”, a un costat.

“… Sobri, sofrit, Lleuger, fort i Lleal
el que a l’aspre Guaret clava la rella,
i OBRI a l’aigua Corrent fonda canal … “

I a l’altra banda, les línies de Blasco Ibáñez:

“Quan tota l’horta dormia encara, ja estava a la indecisa claredat de l’alba, esgarrapant les seves terres estimades”

A sota de l’estàtua i sobre la losange de València, sense corona està inscrit “ANY 1931”.

Dades bàsiques