A la plaça de l’Arquebisbe, anomenada des de 1923 a 1939 “del cardenal Benlloch”, en un xicotet espai enjardinat, entre el Palacio Arzobispal, de l’arquitecte Traver, i el Palau de Berbedel -abans de Camp- hi ha dues peces a tindre en compte.

Més prop del Palau Berbedel en un safareig rectangular, de fons de rajola verda i blanca, amb sanefa i ziga-zaga d’iguals tons, una pila pètria groguenca de tradició romànica, amb setze arcs o grillons en relleu tosc, tot rebassat per l’aigua del sortidor equilibrat amb el seu desguàs (de moment desaparegut).

Més prop del Palau Prelacial es troba el monument al citat arquebisbe En Marcelino Olaechea Loizaga (arquebisbe de València entre 1946 i 1972). Constituït per un alt pedestal prismàtic de secció quadrada sobre un plint i sobremuntat per un altre, sota l’estàtua, tot de la mateixa secció i sobre açò la figura, obra de Salvador Octavio Vicent Cortina, que representa al prelat en peus, i de grandària major, potser una meitat més que el natural, amb esclavina i mantejament intervingut, que li permet alçar el braç dret en actitud, molt seua, d’entre salutació i benedicció; amb solideu, i, sobre el bronze de la figura, un delicat esgrafiat o disseny poc perceptible.

Al capdavant del pedestal, de cara l’Arquebisbat, la inscripció “València al seu arquebisbe Marcelino MCMLXXVII”.

La tècnica escultòrica és ferma i sencera, sense concessions realistes o les mínimes per a evocar certa semblança més de gest que de rostre.


Dades bàsiques

Direcció:

Plaça de l'Arquebisbe
46003 València