Jaume I
L‘estàtua de 1.500 kilograms, es va situar sobre un pedestal que havia sigut alçat feia alguns anys, En la part davantera es va col·locar la quadribarrada amb el drac alat com l’utilitzaven els monarques aragonesos, i en la part posterior, l’escut de la ciutat de València.
L’obra va ser col·locada el 12 de Gener de 1891 amb un pedestal anterior i pes de 11.500 kgrs. Des que va sorgir la idea d’erigir el monument fins a la seua completa realització van haver de passar setze anys.
Més tard es va col·locar en el pedestal en la seua part davantera l’escut de l’armes del rei don Jaime i en la part posterior l’escut de la ciutat de València, modelats per l’escultor José Aixá Iñigo. En els laterals es van col·locar dues plaques de bronze amb la inscripció: Al rei Don Jaume el Conqueridor, fundador del regne valencià, València agraïda. Any M.D.CCC.XCI. Va entrar vencedor en valència, alliberant-la del jou musulmà, el dia de Sant Dionisio IX d’octubre de M.CC.XXXVI.
L’escultura representa al rei Jaume I amb vestit de guerrer muntat en el seu cavall al pas i en actitud de dirigir la tropa en la seua conquesta cap a la ciutat de València. És de grandària bastant major que el natural. Destaca el casc del rei conqueridor, que és un anacronisme històric ja que aquest tipus de cimera no va ser utilitzada fins als temps del rei Pere IV el Cerimoniós.
Podem admirar presidint el Parterre, l'escultura eqüestre del rei Jaume I el Conqueridor a cavall. La idea va sorgir en 1875 a l'entorn del director del diari Les Províncies don Teodoro Llorente Olivares i aprovada per l'Ajuntament en 1876 amb la condició que hauria de realitzar-se per subscripció pública.
En 1878 encara no s'havia recollit els diners necessaris per al projecte, per la qual cosa es va decidir alçar el pedestal sobre el qual s'alçaria l'estàtua i que seria realitzat per l'arquitecte municipal Vicente Constantino Març amb una altura de set metres i mig.
L'encàrrec i la fabricació d'aquesta obra va donar molt que parlar en la premsa local del seu temps, ja que no es va contractar a cap escultor valencià, sinó que la comissió encarregada va recórrer en 1882 a Agapito i Venancio Vallmitjana Barbany de Barcelona, per a la realització de l'obra, dues dels millors escultors espanyols del moment.
Com a contrapartida es va determinar que la fosa de l'escultura es duguera a terme en tallers valencians, concretament en La Maquinista Valenciana, empresa que va oferir el pressupost més raonable: 30.000 ptes. La fosa va ser dirigida per Francisco Climent.
L'escultura va ser tallada en fusta per Agapito Vallmitjana i aprovada per la comissió encarregada en 1886. Per al fos de l'obra va ser sol·licitat al Ministeri de la Guerra quinze tones de bronze, els quals els van ser concedits mitjançant l'enviament de cinc canons i un obús que van ser portats des del Castell de Peñiscola.
Dades bàsiques
Plaça d'Alfons el Magnànim, s/n
46003 València