Archives: Esculturas

Escultura en bronze sobre columna toscana de pedra que procedia de l’Antic Hospital. Escultura de l’autor Ramón Mateu Montesinos.

Obra de Nassio Bayarri Lluch (Membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles). Es tracta d’un cap més gran que la mida natural, fos en bronze i patinat al foc. S’alça sobre un pedestal de granit roig en forma de cub i baix este, altre cub de granit negre com a base.

L’obra finançada per l’Ajuntament de València, es realitzaria a instàncies de l’Associació de Comerciants del Centre Històric de València.

Es tracta d’una escultura obra de l’artista de Mislata (València) Miquel Navarro, que vol representar a un insecte, un vigía o un guerrer. Situada en la rotonda de la Plaça d’Europa en l’Avinguda de França, és un regal a la ciutat l’any 2003 de la Fundació Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de València que commemorava així el 125 aniversari de la creació de l’Obra Social de Bancaixa.

Escultura realitzada en acer al carboni pel sistema de caldereria, granallat i zincat al fred i acabat en pintura blava. D’una altura aproximada de 46 m i un pes de 100 tones.

L’obra de Miquel Navarro; la Font Pública, nom oficial amb el qual es va inaugurar la popular ‘Pantera Rosa’, va ser inaugurada al setembre de 1984 en l’entrada sud de la ciutat.

Es tracta de la primera obra pública que va dur a terme l’escultor natural de Mislata, qui va ser Premi Nacional de les Arts Plàstiques en 1986.

Segons l’autor, aquesta escultura pot recordar a les fonts romanes que commemoren la portada de l’aigua potable des de la rodalia de Roma al centre de la ciutat, encara que reconeix que la gran majoria va veure en ella al mític personatge de ficció. L’obra, que originalment era roja, va ser restaurada en 1997 davant la seua deterioració, sent pintada de rosa en una de les ocasions per a, finalment, tornar roent original.

Rèplica d’una Minerva menor propietat del Museu Nacional de Ceràmica Gonzalez Martí.

En lletres d’or es va posar la inscripció: “PALAS/ATENEA”, i en el pedestal que la sosté es va gravar: “PATRIAY ESTUDI” i davall l’escut de la ciutat. Es va restaurar l’any 2002 per l’empresa EMR.

L’autor de la escultura és Robert Roca (ceramista).

Per a recordar la labor creativa i artística de tres cantants valencians, es va realitzar un monument que representa un relleu dels caps dels tres cantants disposats en composició piramidal, envoltats pel costat esquerre per una garlanda de llorer i en la base una senyera.

En el monòlit es va col·locar un escut realitzat en marbre, i sota el relleu de bronze una dedicatòria: “AL NOSTRES AMICS NINO BRAVO, JUAN CAMACHO, BRUNO LOMAS, JUNY DE 1991”.

L’autor del monument és Alfonso Pérez Plaza.

En 1982 València volia commemorar la celebració dels mundials de futbol que s’anaven a celebrar a Espanya, amb un homenatge a l’esport a través de l’obra de l’escultor Andrés Alfaro.

Es va proposar que l’escultura tinguera unes mesures aproximades de 12x12x4 m. Després de la seua inauguració i passat cert temps, el monument va patir diversos desperfectes i el seu valor estètic es va anar deteriorant en quedar-se tancat en un recinte utilitzat per a aparcament, d’ací per això es va reubicar a la seua situació actual.

En 1982 s’instal·la als jardins de l’Antic Hospital una obra de Ramón de Soto titulada A la Mar Mediterrània Fecunda, abstracció orgànica d’una figura femenina.

Sobre un quadre pedestal s’alça un alt que sosté una al·legòrica de Venus prehistòrica en clar estat de maternitat.

 

La seua simbologia es basa en el ressorgir de la ciutat després de la riuada del 1957. La premsa local, donat el caràcter abstracte de l’escultura, informava amb aquestes paraules sobre el significat de l’obra: “oferix una versió actual de la cèlebre Nike de Samotracia. Amb la tècnica característica, aquest prestigiós artista ha format una nova forma i maneres de l’escultura la part de ferro representa el tórax amb la seva ala, i el pedestal, que per vegada primera forma parteix continuada de l’estàtua, les cames i el maluc en actitud d’avançar, simbolitzant així el ressorgiment victoriós de València després de la riuada de 1957”.

El 21 de novembre de 1997, es va acordar adjudicar per mitjà de contracte a Marbres Valmar S.L. perquè subministrara la pedra calcària del terreny necessària per a la restauració de la base del monument.

L’autor de l’obra és Antonio Sacramento.

L’obra La Pamela, de Manuel Valdés -conegut com a Manolo Valdés– és un element molt urbà on la proximitat de la pròpia peça artística a l’entorn és una de les seues característiques més ressenyables. Va ser adquirida per la Fundació Hortensia Herrero i cedida a la ciutat després de resultar guanyadora d’una votació popular organitzada per la seua presidenta.

Des de juny de 2017 va estar exposada temporalment en l’estany del museu de la Ciutat de les Arts i les Ciències al costat d’altres cinc escultures de l’artista valencià. Al gener de 2018, va ser instal·lada en La Marina de València i pot visitar-se a l’esplanada de l’Embull 2 de la dàrsena valenciana.
L’escultura d’alumini es va instal·lar sobre una peanya de fusta, formant un encertat contrast i millorant així la seua conservació i proximitat amb l’espectador.

En l’exposició Nacional de Belles Arts celebrada a Madrid en 1968, va obtindre la segona medalla d’escultura, l’artista valencià José Esteve Edo amb una figura en bronze que representa una jove asseguda, titulada La niña de las coletas.

Per això, el 25 de juny de 1969, es va proposar que l’ajuntament adquirira una rèplica de la figura en bronze per a l’ornamentació d’una via o jardí públic.
En falles 2005, va ser arrancada i tirada al carrer. La Brigada de monuments la va tornar a col·locar en el seu lloc.

José Benlliure Ortiz (Roma 1884 – València 1916) sobrenomenat Peppino era fill del també pintor José Benlliure Gil. Obra de l’escultor valencià José Capuz Mamano.

Col·locat per primera vegada als Jardins en 1919. El monument va ser erigit per subscripció popular per la Joventut Artistica Valenciana. El bust en bronze daurat al foc, va ser donat per José Capuz. En la riuada de 1957 el monument va ser arrasat i perdut, per la qual cosa en 1962 es va tornar a reposar en el lloc que ara ocupa.