Film Symphony Orchestra es la orquesta sinfónica líder en Música de Cine, Su nueva gira presenta FSO TOUR 2018/19: Especial John Williams.
Un tour con más de 60 conciertos repartidos por toda España y Portugal en el que se rinde el mayor tributo al compositor, ganador de 5 Oscar y poseedor de 59 nominaciones al mismo. Se trata de una gira muy especial en la que se interpretarán los mejores temas del director de orquesta Constantino Martínez-Orts.
Una coproducció de Rambleta i la companyia valenciana En Fosquejar Produccions.
«Al Anochecer» és una peça de dos personatges sense nom: Ell i Ella.
Dos éssers exiliats del món, que anhelen i temen per igual estimar i ser estimats. «Al Anochecer» és una obra íntima, de poques paraules i molts silencis, de desacords absurds i passions enterrades entre la brossa. «Al Anochecer» és tan simple i tan complicada com una tendra història d’amor i d’humor.
En 2018 es compleixen 20 anys de l’escriptura de «Al Anochecer», de Juli Disla. Es tracta d’un dels primers textos de l’autor valencià. Amb aquest text, Disla va guanyar el Premi Micalet de Teatre i el Premi Ciutat de la Laguna; i va ser publicat posteriorment en la Col·lecció de Teatre de la Universitat de València. L’any 2000, Teatres de la Generalitat valenciana i Dramatúrgia 2000, van posar en vaig piular el text en el Teatre Rialto de València.
«Al Anochecer» segueix sent un text de plena actualitat. Les relacions afectives en el conjunt de la societat és un tema atemporal i identificable per tots.
L’ADCV organitza l’exposició “El legado de Pedro Miralles 1983-1993” en el centre d’innovació Las Naves, en reconeixement a la figura del dissenyador valencià l’any que es commemora el 25 aniversari de la seua defunció. Aquest esdeveniment obrirà la Setmana del Disseny de València (#VDW18) amb una taula redona i una exposició, coincidint a més amb la presentació del llibre publicat per l’editorial Experimenta que conté l’anàlisi teòrica de l’obra de Pedro Miralles.
En la taula redona, moderada pel dissenyador i professor de l’EASD, Xavier Giner, participaran el dissenyador Vicent Martínez; el dissenyador i Dr. de la UPV, Javier Pastor; i l’autora del llibre i comissària de l’exposició, la professora i Dra. d’ELISAVA, Pilar Mellado.
L’exposició, que estarà oberta fins al 20 d’octubre en Las Naves, abasta l’obra de l’autor des dels seus inicis professionals, l’any 1983, fins al final de la seua carrera com a dissenyador industrial, en 1993, a través d’un recorregut pels seus projectes més representatius, làmines de dibuix, esbossos, maquetes i fotografies.
Les activitats que formen part de l’homenatge a Pedro Miralles compten amb el patrocini d’ELISAVA (Escola de Disseny i Enginyeria) de Barcelona i Caixa Popular, amb la col·laboració de Revista Experimenta i Finsa; i el suport de Las Naves i la Regidoria de Patrimoni i Recursos Culturals de l’Ajuntament de València. El disseny gràfic i expositiu de la mostra ho han desenvolupant les dissenyadores Yolanda Herráiz, Kumi Furió i Rosa Bou. També han col·laborat Emilio Miralles, Margaret Watty, Juli Capella, Marisa Gallén, Pau Mata Ortells, Punt XXI i Gráficas Muriel.
València Dancing Forward és una associació cultural sense ànim de lucre de la Pobla de Vallbona. El seu objectiu principal és realitzar una acció cultural de gran envergadura, amb dos vessants: d’una banda garantir la projecció professional de joves ballarins en formació, i, d’una altra, donar a conéixer a la societat valenciana la professionalització de la dansa i els seus beneficis socials.
En aquest espectacle comptem amb 5 peces d’una durada total de 60 minuts aproximadament, que comprenen des del repertori clàssic fins al contemporani, amb la finalitat de mostrar la versatilitat artística dels 12 ballarins (nacionals i europeus) de la jove companyia.
Sinopsi de les peces:
“Les Milllions d’Arlequin” (pas de deux), de Marius Petipa
Aquesta peça de dansa clàssica va ser creada en 1900 sobre música de Riccardo Drigo. “Les Millions d’Arlequin” tracta de la història d’un Arlequí i la seua nóvia Colombina que desafien per amor el pare d’aquesta, el senyor Casandro, que vol casar a la seua filla amb un ric personatge, i per això la manté tancada i confia la clau de la seua casa al seu assistent,el Pierrot.
Self, d’Aleix Mañé
Self ens mostra la lluita interna de l’intèrpret contra l’autodestrucció, els fantasmes personals, el descontentament, les pors, les falses aparences, les frustracions personals i la presa de consciència de la solitud en un individu. “Aquest no és el meu poble, però, quin l’és? Aquesta no és la meua gent, però, qui ho és?”.
Violeta, de Ramón Oller
Violeta és una manera de dir que no pot passar alguna cosa com el que va passar i, sobretot, és un homenatge molt íntim a Violeta. La peça explica la història de Violeta, la seua relació amb la seua germana i la seua manera de sobreviure dins d’aquesta desgràcia tan gran que va ser l’Holocaust. Violeta era una xiqueta que durant el temps que va viure als camps de concentració també va tenir alguns moments de dolçor i llibertat. Una peça per no oblidar la historia.
Punyal, d’Eduardo Zúñiga
“Ay Amor de Hombre
Que estás haciéndome reir una vez más
Nube de gas, que me empuja a subir más
que me aleja del suelo
me clava en el cielo
con una palabra”. Luis Gómez Escolar
La coreografia es basa sobretot en la música i en tots els seus colors. Una cerca de textures que assimilen la passió amb que la música es desembolica.
Parade, d’Àngel Rodríguez
Parade tracta d’una divertida versió del ballet original del 1917 amb música de Satie. La peça aglutina de manera eclèctica la forma de veure la modernitat a través de les diverses manifestacions artístiques de principis del segle XX. Una obra a l’origen creada per quatre artistes que van revolucionar l’art en la seua época: Picasso, Cocteau, Satie i Massine.
Direcció artística València Dancing Forward: Elizabeth Taberner, Joan Crespo i Laura Bruña
Coreògrafs: Marius Petipa, Aleix Mañé, Ramon Oller, Eduardo Zúñga i Àngel Rodriguez
Direcció técnica: Ramón Jiménez
Ballarins: Andrea Cipriani, Javier Churiaque, Angelo Fusco, Juul Helvoirt, Laura López, Salvador Martínez, Pablo Moliner, Marta Pomar, Alejandra Plaza, Julia Razquin, Hippolyte Vassilacos i Emily Worton- Soukonnov.
Contacontes d’animació i participació en la lectura acompanyada d’instruments i de relats de referències africanes.
A càrrec de Carles Enguix
Màgia amb objectes quotidians amb un resultat sorprenent i inesperat. Bon rotllo contagiós.
A càrrec de Rubén Aparisi
El 19 i 20 d’octubre Truenorayo Fest celebrarà la seua cinquena edició en l’espai escènic LA MUTANT.
Truenorayo Fest és un festival que va nàixer amb el propòsit de convertir-se en una cita anual en el calendari nacional de festivals difonent la música i la il·lustració nacional i internacional, tenint la pretensió d’acostar-nos a dones que destaquen en molt diferents àmbits de la creació, ja no solament de cara al públic sinó com tècniques i professionals en el backstage, on un dels objectius prioritari és aconseguir una igualtat real, una normalització de la dona en els escenaris.
Un experiment de comunitat en el qual el realment important són els músics i els professionals que formen part d’ell, sent una trobada on fomentar la creativitat, convertint-se en un dels festivals més dinàmics del panorama cultural a nivell nacional actual, brindant al públic l’oportunitat de gaudir de propostes artístiques innovadores i poc habituals a València.
Projecte cultural i lúdic amb taller, gymkhanes i jocs, amb l’objetiu de fomentar la participació, el desenvolupament creatiu i el treball en equip.
A càrrec de Que viene el Lobo.
La temporada del Teatre Micalet s’obri amb l’espectacle No estem bé, de Maria Juan i Eugeni Alemany. Una obra carregada de sàtira a la valenciana en què els dos artistes alternaran els seus monòlegs i converses mentre debaten sobre aspectes d’actualitat i s’esquincen les vestidures.
Extraversió i humor transgressor en un espectacle que també inclourà improvisació, rifes i altres sorpreses al més pur estil cabareter.
Amb “No estem bé” Maria i Eugeni aconsegueixen revolucionar el panorama teatral valencià al fusionar la comèdia teatral i el gènere del monòleg d’humor. Els dos referents valencians de l’entreteniment i la improvisació en directe junts, en una funció plena de situacions divertides i algunes extremadament delirants.
#NoEstemBé (però el públic, tampoc).
Concert Romanços de sang i fetge, de Dani Miquel.
Un concert exclusiu per a un públic adult, on els protagonistes seran els romanços que s’han anat contant de poble en poble.
De sang i fetge? I això, què és? Es tracta de romanços de cecs, de canya i corda, trobos, noticiaris. Composicions poètiques versificades, de caràcter narratiu i de vegades també musical. En les festes i les fires dels pobles, es portaven aquestes histories de vegades dibuixades en vinyetes. Es deien «plecs de canya», o «fil i canya». Aquests romanços sense adonar-se’n, es convertiren en propagadors de la nostra llengua i antecessors del tebeo i del còmic, i també dels “culebrons” d’avui en dia.
Es solien narrar magnicidis, la mort d’infants o d’algun dels progenitors. Causes com el robatori, les passions, la perversitat o la política hi eren darrere d’aquestes històries que es contaven de plaça en plaça i de poble en poble.
Acostumats a escoltar Dani Miquel cantant a un públic infantil, canvia radicalment de registre per cantar sobre morts i criminals. Vos ho aneu a perdre?
Lloc: Sala Alfons el Magnànim.
Dies: 28 d’octubre, 4 i 11 de novembre
Un any més celebrarem la festivitat de Tots Sants a través dels contes valencians i ens espantarem la por. Cada diumenge recuperarem aquestes llegendes transmeses de generació en generació. A la nostra ja coneguda colla de monstres, la Tarasca, el Butoni o el Drac del Patriarca, se n’uniran d’altres com El Caro, que acompanyaran la seua amiga Marta en una nova aventura per les seues divertides històries.
Organització dels tallers
Tallers destinats a un públic familiar. Edat mínima: xiquets i xiquetes de 4 anys (acompanyats d’un adult).
Diumenges. Horaris: 12:30 a 13:45 h.
Concertació: Les entrades es repartiran en el punt d’informació a partir de les 10:30 h.
La persona encarregada dels tallers arreplegarà els participants en el punt d’informació a les 12:30 h.
Places limitades: 25-30.
Idioma: valencià i castellà.
«Beyond Hollywood: Identitats indígenes nord-americanes» és una exposició que juxtaposa les idees estereotipades que sobre els pobles indis nord-americans ha creat i ha propagat Hollywood, d’una banda, i, d’una altra, els coneixements que els pobles natius mantenen sobre ells mateixos. A partir d’aquesta confrontació de perspectives es plantegen qüestions sobre aspectes com la identitat ètnica, la diversitat, la representació cultural o l’autodeterminació. A través de l’art i d’objectes procedents de diverses tribus índies americanes, amb un especial èmfasi en els anishinaabe de la regió dels Grans Llacs, la mostra narra la història de la diversitat cultural i les creences compartides al llarg del continent, de les tradicions vives i el canvi continu, de la creativitat i la resistència nativa contemporània.
L’exposició comença amb una obra de l’artista canadenc de la tribu dels Cree, Kent Monkman. Es tracta d’una peça que desafia la imatge que dels pobles natius es plasma en l’obra del conegut pintor del segle xix George Catlin. El cos principal de la mostra s’articula a través de quatre idees temàtiques: Orígens, Diversitat, Confrontacions i Respostes, jugant a contraposar els punts de vista natius i occidentals. Per a concloure, s’examinen les perspectives nativo-americanes contemporànies a través del prisma de la identitat, en un esforç per exposar la complexitat i la vitalitat que mostren en l’actualitat les comunitats natives nord-americanes.
