Coneix les tres obres que podràs veure este mes de novembre en la Sala Ultramar! “Paral·lel”, de Alida Molina; “Límit”, de María Andrés; i “Fons sobre pell”, de Ladyfunta.
– PARAL·LEL. De Alida Molina. Fins al 13 de noviembre.
Composta com un collage d’objectes escènics, Paral·lel es crea a partir d’una sèrie de preguntes plantejades per la creadora com a material d’investigació: El meu imaginari completa la informació, però a vegades s’equivoca. Què passa amb allò que crec que passarà i no passa? Succeeix en un món paral·lel? Està l’art fet d’eixa matèria? Dels nostres desitjos sense complir? Tenim una gran temptació de trobar realitat en la ficció? Esta obra reflexiona sobre la idealització i la resistència a acceptar que, sovint, les coses no succeeixen com esperem realitzant un viatge per diferents llocs: les fake news, el catastrofisme, el no ser triat, el fracàs, l’èxit, etc. Tot una mica canalla amb tocs d’humor i ràbia, mitjançant de l’autoficció i l’autoficció de la ficció. Puc acceptar que no soc una altra?
– LÍMIT. De María Andrés. Del 17 al 20 de novembre. 20h
Ser una valenta o ser una porica.
Un acte rebel d’una dona complaent.
Un cant a l’absurditat d’una mateixa.
Una pluja de possibles tonteries impossibles.
Un salmó.
Un obrir i tancar portes.
Un cagar-me en tot.
Una eterna comissura.
Un riure plorant.
Una frontera entre tu i jo.
Un joc al límit de ser-ho tot o d’estampar-se.
– FONS SOBRE PELL. De Ladyfunta. Del 24 al 27 de novembre. 20h
No acabe res, ho deixe tot a mig fer. Tot per fer. En aquesta peça utilitze coses que ja vaig utilitzar en l’anterior: Ací el meu cos. Què passa si fem una obra diferent amb els elements escènics d’una altra? Ací, faig un zoom a la peça anterior. En ella, el cos es feia present, però no la seua pell de gallina, ni els seus porus, ni el seu tremolor, ni el seu pudor, ni les seues paraules, ni les seues ferides… Ací, faig un zoom a la meua pell. M’agradaria que m’escorxàreu viva en escena -no després- que ho féreu ací mateix, ara. M’agradaria ser Sant Bartolomé, escorxar-me jo mateixa a poc a poc en la vostra presència amb aquestes ungles mossegades; decapitar-me a mossegades quan estiga prou moribunda. Assaciar-me i… Però això no passarà. La veritat és que no sé què passarà. Mai sé el que passarà. Tot per fer. Tot.
Consulta més informació i compra les teues entrades en la web de la sala.