Category: Notícies

Es convoca la beca Velázquez per a realitzar un projecte artístic en la Casa de Velázquez de Madrid.

Els requisits per a sol·licitar-la són: ser major d’edat; acreditació d’empadronament en un municipi de la Comunitat Valenciana, amb un any d’antiguitat; i estar al corrent de les obligacions tributàries tant amb l’Ajuntament com la Tresoreria de la Seguretat Social.

El termini de sol·licitud es des d’el 13 d’abril fins al 12 de maig, ambdós inclusivament.

Per a més informació, consulta este enllaç.

Entre els dies 25 d’abril i 5 de maig pròxims, amb dos caps de setmana, dos festius i una cita electoral entremig, la ciutat de València celebrarà la 54 Fira del Llibre, que este matí ha sigut presentada en el Saló de Cristall de l’Ajuntament en un acte presidit per l’alcalde Joan Ribó, acompanyat per la regidora de Cultura, Glòria Tello, la directora general de Cultura, Carmen Amoraga, i el president del Gremi de Llibrers, Ignacio Larraz.

«Vull convidar tots els valencians i valencianes, de la ciutat i de l’àrea metropolitana, a visitar la Fira del Llibre, que és un esdeveniment cultural de primer ordre, i també a comprar llibres. Llegir és fonamental i clau en la vida de la persones. Ens fa millors», ha afirmat l’alcalde de València, Joan Ribó, en la presentació de la 54 Fira del Llibre de València, que començarà el pròxim dia 25 d’abril als Jardins de Vivers. L’acte ha tingut lloc en el Saló de Cristall i ha comptat amb la participació de la directora general de Cultura i Patrimoni de la Generalitat, Carmen Amoraga, i del president del Gremi de Llibrers, Ignacio Larraz, acompanyats per la regidora de Cultura, Glòria Tello.

«Els valencians i valencianes ens sentim orgullosos de tindre una Fira del Llibre que torna cada any en plena forma. Per això, des de l’Ajuntament de València contribuïm una vegada més, amb la cessió dels Jardins de Vivers, el Museu de Ciències Naturals, amb el concert de la Banda Municipal, amb una ajuda econòmica i moltes ganes de continuar caminant junts per la senda de la dinamització del sector i el foment de la lectura», ha afirmat l’alcalde, Joan Ribó, en un altre moment de la seua intervenció.

«La Fira del Llibre és important per a la ciutat, com és important apostar per difondre la lectura, per llegir llibres bons que segur trobaran els ciutadans i ciutadanes en Vivers durant la Fira», ha assegurat Ribó, qui ha assenyalat que «parlar de la Fira del Llibre és fer-ho d’una cita ineludible que està per dret propi entre els esdeveniments més esperats i multitudinaris de la vida cultural de la ciutat de València».

Un esdeveniment en el qual, a més de les activitats directament relacionades amb els llibres, «s’hi tractaran molts temes que són de plena actualitat i es realitzaran moltes activitats dirigides a les persones majors i també als xiquets i xiquetes», ha dit l’alcalde Joan Ribó.

L’Excel·lentíssima Diputació Provincial de València publica hui al Diari Oficial de la Província de València l’anunci de l’extracte de l’acord de la Junta de Govern pel qual s’aprova la convocatòria de concessió de subvencions per a entitats musicals destinades a l’adquisició d’instruments musicals.

Aquestos instruments musicals o accessoris d’instruments de caràcter no fungible han de ser els que utilitzen les entitats en el desenvolupament de la seua activitat. Els beneficiaris hauran de conservar l’instrument adquirit i destinar-lo per a l’ús dels mateixos durant almenys dos anys, a comptar des de la fi del termini de justificació de la subvenció.

El termini de presentació de sol·licituds anirà des del 10 d’abril fins el 6 de maig de 2019.

Destinataris

S’estableixen 5 tipus de potencials destinataris per a aquestes ajudes:

I. Societats musicals federades en la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, amb banda de música establida en el territori provincial.

II. Corals federades en la Federació de Cors de la Comunitat Valenciana o en la Federació de Folklore de la Comunitat Valenciana i legalment constituïdes com a tals. Les corals pertanyents a una societat musical queden expressament excloses, sent únicament destinatàries d’aquesta ajuda econòmica aquelles que siguen independents d’una societat musical.

III. Orquestres de pols i pua federades en la Federació d’Orquestres de Pols i Pua de la Comunitat Valenciana, en la Federació de Cultura Tradicional Valenciana Novella o en la Federació de Folklore de la Comunitat Valenciana.

IV. Grups de tabal i dolçaina federats en la Federació Valenciana de Dolçainers i Tabaleters, en la Federació de Cultura Tradicional Valenciana Novella o en la Federació de Folklore de la Comunitat Valenciana.

V. Grups de dansa i rondalla federats en la federació de Cultura Tradicional Valenciana Novella o en la Federació de Folklore de la Comunitat Valenciana.

Documentació

Descarrega l’anunci de la convocatòria. [PDF]

La Junta de Govern local de l’Ajuntament de València ha aprovat este divendres les bases de la convocatòria anual per a la concessió de subvencions a entitats sense ànim de lucre per a l’organització enguany de programacions i projectes culturals. En els pròxims dies, una vegada es publique l’extracte de l’acord al Butlletí Oficial de la Província, s’obrirà el termini per a la presentació de les sol·licituds a través de la seu electrònica durant un període de 20 dies hàbils.

Amb esta quarta convocatòria d’esta línia de subvencions l’Ajuntament de València dóna suport a les entitats de l’àmbit privat i associatiu que, sense ànim de lucre, treballen per a donar visibilitat i presència en el calendari anual a festivals, projectes i programacions estables que constituïxen una part fonamental de l’oferta cultural de la ciutat.

La regidora de Patrimoni i Recursos Culturals, Glòria Tello, ha fet una crida a participar en esta convocatòria «per donar impuls de forma objectiva, transparent i accessible des de les institucions a les iniciatives de caràcter cultural que s’organitzen a la ciutat de València». La dotació pressupostària que es distribuïx és de 150.000 euros i la concurrència competitiva permet avançar en l’accés, la transparència i la justícia en el repartiment dels recursos públics.

Les novetats de la convocatòria d’enguany se centren en fer prevaldre la qualitat i rellevància dels projectes, sobre la base del seu interés cultural, el seu impacte sociocultural i la seua visibilitat; a més, la trajectòria de les entitats organitzadores en el món de la cultura i el seu paper actiu com a dinamitzadores de la vida cultural de la ciutat, també són criteris avaluables.

El ventall de projectes culturals subvencionables inclou els audiovisuals, les mostres o exposicions, individuals o col·lectives, d’arts plàstiques; cicles o trobades de música, tallers participatius i divulgatius de temàtica cultural, artesania, arts plàstiques, audiovisuals o literàries; projectes de promoció i divulgació de la gastronomia, cultura popular i tradicions valencianes i cicles de conferències i cinefòrums.

El Servei d’Ocupació i Emprendoria mitjançant València Activa ha publicat la convocatòria d’ajudes Consolidart 2019 i Emprén 2019.

Consolidart 2019

La present convocatòria estableix el procediment per a la concessió d’ajudes amb destinació a sufragar despeses no inventariables que incórreguen els subjectes que realitzen dos activitats creatives o culturals a la ciutat de València, sempre que l’activitat responga a qualsevol de les finalitats següents:

a) Accions dirigides a promoure l’estabilitat i perdurabilitat de l’empresa.
b) Accions dirigides a realitzar programes estratègics que impulsen la consolidació de l’empresa en el mercat.
c) Accions dirigides a la generació de nous productes i/o serveis, així com a la millora dels existents.

Més informació i tràmit ací

Emprén 2019

Aquestes ajudes estàn destinades a finançar les altes en el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA).

Més informació i tràmit ací

L’alcalde de València, Joan Ribó, acompanyat de la regidora de Cultura i presidenta del Palau de la Música, Gloria Tello, ha presentat este matí el projecte València Music City, estratègia de desenvolupament i posicionament de València com a ciutat musical, la qual pretén avaluar, estudiar i millorar el valor social i econòmic que la població percep de la música. «Volem aconseguir que València es convertisca en una capital internacional de la música», ha expressat l’alcalde.

En primer lloc, l’alcalde de València, Joan Ribó, ha destacat «la clara tradició musical de la ciutat», recordant la petició realitzada la setmana passada perquè la Federació de Societats Musicals reba el Premio Princesa de Asturias, així com que «el 50% de les associacions musicals espanyoles es troben en la Comunitat Valenciana, les quals reunixen 40.000 músics en 547 associacions i escoles de música, la qual cosa suposa un total de 60.000 estudiants i 200.000 membres en total».

«Estem davant una societat en la qual la música és un element fonamental que s’estén per tots racons, per la qual cosa este projecte manté un caràcter de continuïtat en el futur», ha expressat l’alcalde, qui ha destacat «l’important paper dels conservatoris, les corals, la Berklee College of Music amb seu a la ciutat, i altres actors musicals a València». Així mateix, també ha ressaltat la capacitat organitzativa d’esdeveniments de la ciutat, amb «autèntics temples de la música com el Palau de la Música, el Palau de les Arts i el futur Arena, recinte que albergarà grans concerts».

«Hem de conjugar i organitzar el potencial i la capacitat musical de la societat amb una articulació que convertisca València en un referent» ha destacat Joan Ribó, qui també ha recordat «el paper aglutinador de la innovació en altres àmbits, que també estarà present en l’acció municipal respecte a la música». «Volem ser un referent cultural europeu: exportadors de talent valencià a tot el món i importadors de talent internacional en totes les disciplines musicals, així com impulsar les indústries culturals perquè generen riquesa i dinamitzen el mercat de treball», ha afegit.

L’alcalde ha exposat com a exemple a seguir el treball de diverses ciutats rellevants com Toronto (al Canadà), Austin (als EUA) o Melbourne (Austràlia) «en la pràctica musical com a base del bon funcionament col·lectiu i de l’impuls de la seua competitivitat econòmica».

En paraules de la regidora de Cultura i presidenta del Palau de la Música, Gloria Tello, «l’activitat musical suposa un important connector de persones, cosa que també succeeix a València, on la nostra històrica tradició musical és tot un referent». «Hem generat un valuós treball de relació amb diferents agents musicals de la ciutat, amb els quals ens hem adonat que disposem d’una magnífica matèria primera per a començar este projecte estratègic, amb l’objectiu d’aconseguir el posicionament de València com a Ciutat Musical», ha afegit.

«Per estos motius, tindrem un assessorament expert i professional per part de la Universitat de València, qui compta amb especialistes en música, cultura i oci de reconegut prestigi internacional que ens ajudaran en la tasca perquè València faça de la música una bandera de cara a l’exterior», ha argumentat la regidora Gloria Tello.

PLA DE TREBALL

L’alcalde Joan Ribó també ha presentat l’estructura del pla de treball de l’estratègia, que començarà amb una primera fase d’anàlisi de la producció musical valenciana i de coneixement de les oportunitats existents en l’àmbit europeu, espanyol i valencià. Després d’això, s’establiran les fortaleses i les febleses de l’activitat musical de la ciutat i començarà la fase participativa.

Durant la tercera frase, es produiran diferents reunions sectorials amb agrupacions d’actors rellevants com les àrees tècniques competents de les administracions públiques (Ajuntament, Generalitat Valenciana i Diputació Provincial de València), així com amb representants del sistema educatiu, músics, organitzadors musicals, periodistes, teixit empresarial musical i uns altres afins com a hostaleria, oci, indústria hotelera, cultura i turisme, i amb diversos operadors externs rellevants. Finalment, es durà a terme una última fase de llançament de l’estratègia València Music City, amb la finalitat de posicionar-se com a Ciutat Musical.

València comptarà amb 2 nous centres culturals en els barris del Cabanyal i Orriols

El Servei de Patrimoni Històric i Artístic ha obtingut ajudes procedents dels fons FEDER de la Comunitat Valenciana, ajudes que aniran destinades a cofinançar diversos projectes culturals municipals.

Aquesta important subvenció anirà destinada a la rehabilitació de dos històrics edificis de propietat municipal: el del carrer Reina 121 i l’Alqueria d’Albors, a la remodelació del Museu Històric Municipal i a l’adequació com a ús escènic de la Nau 3 de Parc Central.

Aquestes ajudes, que suposen una de les partides més grans dins del pressupost de la Unió Europea, contribuiran de forma important a la recuperació del patrimoni arquitectònic, i a crear nous espais socioculturals en els barris de la ciutat.

La Regidoria de Cultura, en el seu afany de preservar el patrimoni històric de la ciutat en les millors condicions, ha restaurat el “Banc dels Magistrats”, situat al costat de la muralleta del riu Túria, en el tram comprés en el Passeig de la Petxina i el Carrer Torres, enfront de l’antiga Presó de Dones.

Aquest banc de pedra, datat en 1756 tal com diu la inscripció que apareix tallada en el seu respatler, servia de seient als magistrats de la Junta de Murs i Valls perquè pogueren registrar el pas de la fusta que des de l’Alt Túria feien descendir els fusters (també coneguts en la nostra terra com ganxers) pel riu per a anar a parar a l’embarcador pròxim al Portal dels Serrans.

Els treballs de restauració, han inclòs la neteja en profunditat, l’estucat de clivelles, fissures i que manca amb l’ús de morter petri i l’aplicació d’una patina de protecció, així com el desplaçament de la part del banc que estava separada pel que han quedat unides totes les peces d’aquest simbòlic banc representatiu d’una de les institucions municipals de major prestigi de la València antiga.

El Palau de la Música presenta el nou cicle «Cambra al Palau» 2019.

El cicle Cambra, que es desenvoluparà a partir del 27 de gener i fins al mes de desembre en la sala Iturbi del Palau de la Música, reunirà formacions i cantants de cambra, en la seua majoria valencians, que presentaran el seu repertori que abasta des del Renaixement fins a l’actualitat a l’auditori valencià.

La regidora de Cultura i presidenta del Palau de la Música, Gloria Tello, el director del Palau, Vicent Ros, el subdirector de música, Manuel Muñoz, el titular de l’Orquestra de València, Ramón Tebar i l’actor, escriptor i presentador, Tonino Guitián, han presentat hui este nou «Cicle de Cambra al Palau 2019».

Glòria Tello ha destacat que «hem fet un nou esforç, per tornar a tindre un cicle important de concerts de cambra ambiciós, després de 7 anys d’absència. I és que l’any 2012 va finalitzar el “Cicle de Cambra” que es feia al Palau, i encara hem de remuntar-nos dos anys abans per recordar un cicle de cambra que contara també amb els nostres músics de l’Orquestra de València».

En este cicle participaran les professores i professors de l’Orquestra de València. Tots els concerts seran presentats per Tonino Guitián i tindran un preu de 10 euros i a més, el públic podrà triar entre quatre tipus d’abonaments: l’un d’anual de 200 euros (amb un 20% de descompte), i un d’altre trimestral (amb un descompte del 15%).

La regidora ha explicat que «a partir de hui, tenim este cicle que és eminentment valencià i que també recupera les actuacions en matèria de cambra dels músics de la nostra Orquestra de València, que, com hem dit, no participaven en un cicle des del 2010». «Entenem que la música de cambra, suposa per a elles i ells un procés d’afinitat amb el públic i, que és molt profitosa i necessària, per a la seua tasca en l’Orquestra», ha afegit

El primer cicle se celebrarà del 27 gener al 25 maig, amb 8 concerts i un preu de 68 €. El segon cicle, del 2 al 25 juny, amb 7 concerts i un preu de 59,50 €; i el tercer cicle es realitzarà del 24 setembre al 4 desembre, amb 10 concerts i un cost de 85 €.

Tello ha anunciat que «cada concert serà retribuït amb 1.700 € si en té piano i 1500 € sense piano més el 95% de la taquilla. En el cas de les professores i professors de l’Orquestra de València percebran 500 € com marca el conveni Tornem a donar suport als grans músics que tenim la sort de tindre dintre i fora de l’orquestra».

D’altra banda, el director del Palau, Vicent Ros, ha destacat que «la música de cambra és realment on el músic creix artísticament i este cicle té un format diferent, més participatiu. Hem fet un gran esforç entre tots que a dur-lo a terme i ara treballarem per consolidar-lo». Així mateix, el titular de l’Orquestra de València, Ramón Tebar, ha explicat que «els músics de l’Orquestra estaven amb moltes ganes de fer cambra, és absolutament necesari per a elles i ells i és un orgull que 14 dels 25 concerts esten presents les nostres professores i pofessors».

A més, el subdirector de música, Manuel Muñoz, ha comunicat que «el Palau i la seua orquestra han ajudat a millorar la qualitat del teixit cultural valencià. Nombrosos músics de l’Orquestra havien demanat poder fer música de cambra i ara hem pogut aconseguir complir els seus desitjos. Per a ells era necessari escoltar-se l’uns als altres i crear connexions entre ells».

El regidor de Cultura Festiva i president de Junta Central Fallera, Pere Fuset, acompanyat per la Fallera Major de València, Marina Civera Moreno, han presentat este matí les novetats del Museu Faller. «Hem posat en marxa una sèrie de millores mitjançant les quals volem consolidar este lloc històric a l’altura d’una festa considerada Patrimoni Material de la Humanitat», ha assegurat Pere Fuset.

Les millores impulsades per la Regidoria de Cultura Festiva i Junta Central Fallera en el Museu Faller, inclouen diferents elements visuals que pretenen contextualitzar la història de les Falles a través de diferents dècades, des dels anys 30 fins a l’actualitat. «Després de convertir-ho en museu durant l’any passat, en esta ocasió volem redoblar nostra aposta per a millorar l’experiència museística i recreació fallera, amb l’objectiu de fomentar el discurs pedagògic de la festa i facilitar la comprensió dels visitants amb un exhaustiu repàs cronològic a la història de les Falles des dels anys 30 fins a l’actualitat», ha explicat el regidor de Cultura Festiva, Pere Fuset.

També ha destacat el creixement del nombre de persones que visiten cada dia al Museu Faller. Durant 2018 -sense comptar el mes de desembre-, ja s’han superat els 116.000 visitants, rècord històric del museu; i que en 2017 va rebre a més de 109.000 persones i en 2016, a més de 88.000. «Amb estes millores pretenem acostar la història de les Falles al públic més jove, però també als turistes estrangers, ja que suposen el 45% de les visites que rep el Museu cada any», ha argumentat Pere Fuset.

Per la seua banda, la Fallera Major de València, Marina Civera Moreno, ha recalcat «la importància del Museu Faller, no solament com a representació històrica de la festa, sinó també per la seua labor de garantir el futur de la festa perquè les generacions posteriors puguen continuar coneixent el treball que els fallers i les falleres de la nostra ciutat i els nostres pobles han realitzat durant les últimes dècades».

També s’ha posat en marxa un servei de audioguia, que funciona a través dels telèfons mòbils, amb el qual els visitants podran escoltar diferents explicacions sobre la història fallera en cinc idiomes: castellà, valencià, anglés, italià i francés. De la mateixa manera, s’han fet treballs de pintura en la façana del museu, respectant el cromatisme de l’edifici abans de la reforma realitzada durant els anys 90.

Així mateix, també s’ha implementat una nova secció dedicada a la indumentària fallera, presidida per un dels vestits de la model valenciana Pepita Samper, primera Miss Espanya en 1929. També comptarà amb dos nous photocalls, una màquina expenedora de bons d’entrada al museu que inclou pagament amb targeta i la venda de diferents productes promocionals de les Falles.

La primera trobada entre els Clubs de Lectura de les Biblioteques Municipals se celebrarà demà dimecres a l’espai La Mutant. Serà una trobada cultural en el qual participarà l’escriptora de novel·les policíaques i creadora de la saga Petra Delicado, Alicia Giménez Bartlett. La regidora d’Acció Cultural i Educació, María Oliver, ha expressat que «els clubs de lectura són una important activitat de foment de lectura, que ajuden a convertir les biblioteques en espais vius i dinàmics davant de la concepció clàssica».

La xarxa de biblioteques municipals compta en l’actualitat amb 26 clubs de lectura presencials per a persones adultes, amb continuïtat en el seu funcionament. A això cal sumar, a més, un club de teatre, dos de poesia en valencià, i altres quatre infantils: en total, 33 clubs de diferent caràcter. «La nostra aposta per convertir les biblioteques en espais culturals actius està donant resultats. El nombre de persones amb carnet ha crescut quasi un 10%, i es va situar a la fi de 2017 en 79.069; a més, s’han incrementat un 36% les activitats culturals organitzades en estos espais», ha indicat María Oliver.

Els clubs de lectura faciliten les relacions entre els seus participants, afavorixen el debat, la tertúlia i la capacitat de lectura crítica. Es constituixen també com una comunitat d’aprenentatge, i afavorixen la relació entre el veïnat. Les biblioteques municipals proporcionen un espai i entorn apropiat per a realitzar les reunions, a més de la seua labor de gestió de les peticions, o possibles compres de lots de llibres, així com el seu préstec i trasllat. Generalment, els clubs estan constituïts per grups de 10 a 20 persones (actualment, el 90% són dones, amb una mitjana d’edat entre els 35 i els 65 anys), i en estos moments quasi tots ells tenen llistes d’espera, per la qual cosa s’està començant a desdoblar grups.

Activitats de contacontes i clubs de lectura 

Les activitats a les biblioteques municipals continuaran de manera habitual després d’esta trobada. A la biblioteca María Moliner està programada l’activitat Animalibros. A la biblioteca del Grau, Constantí Llombart, es realitzarà l’activitat Prosa elàstica; i a la biblioteca de Marxalenes s’efectuarà un contacontes Rebombori.

D’ací a final d’any són nou les sessions convocades: en el club de lectura de la biblioteca de Campanar, sobre la novel·la «Café amarg», de Simoneta Agnello; en Russafa, sobre la novel·la de Manuel Rivas «El llapis del fuster». A la biblioteca d’Arrancapins es dialogarà sobre l’obra «Els sants innocents», de Miguel Delibes i, més endavant, sobre la novel·la «La uruguaiana», de Pedro Mistral i, posteriorment, sobre la figura d’Amado Granell, protagonista de l’obra «El valencià que va alliberar Paris». A la biblioteca de Marxalenes dialogaran sobre l’obra de James Joyce «Retrato de l’artista adolescent». En Malilla, la sessió girarà entorn de «Fahrenheit 451», de Ray Bradburyy. A la biblioteca de Sant Marcel·lí «El senyor president», de Miguel Angel Astúries; i en Patraix, està prevista la sessió sobre «El cor de les tenebres», de Joseph Conrad.