Category: Notícies

La Junta de Govern Local aprovarà en la sessió de divendres 29 de novembre la concessió de 150.000 euros en concepte de subvencions i ajudes a per a la realització de programacions i projectes de caràcter cultural a la ciutat de València, corresponents a l’exercici 2019. Un total de 44 entitats seran les beneficiàries de les ajudes.

El mes d’abril passat es van aprovar les bases de la convocatòria d’ajudes, a proposta de la Regidoria de Patrimoni i Recursos Culturals. Es va presentar un total de 70 entitats, les propostes de les quals van ser avaluades per una Comissió Tècnica de Valoració, que va analitzar de manera detallades les sol·licituds, els projectes i la documentació presentada.

Les ajudes obtingudes oscil·len entre els 860 euros de l’Associació València Zombi i els 11.650 euros de la Fundació Fira del Llibre de València, que són les que han tingut, respectivament, una menor i una major puntuació en el barem establit per la Comissió Tècnica Avaluadora. A més, destaquen diverses associacions que tenen a vore amb la música, com l’Associació Música Urbana de València, la d’Escola de Música Tradicional de Ciutat Vella o el CIM de Benimaclet. Més enllà de la Fira del Llibre, este sector també està ben representat amb altres associacions com són el Gremi de Llibrers de València, l’Associació Terra de Llibres, l’Associació Valenciana del Còmic o la Societat Bibliogràfica Valenciana Jerònima Galés.

D’altra banda, associacions de dansa, galeries d’art, agrupacions de consumidors, d’art, de foment de la lectura, l’associació València Negra o la Real Acadèmia de Cultura Valenciana també han sigut seleccionades. La Comissió ha desestimat 20 propostes que no han aconseguit la puntuació mínima de 50 punts requerida; altres 4 sol·licituds han sigut excloses per no ajustar-se a les bases de la convocatòria, mentre que en el cas de les dues restants que han quedat fora de les subvencions, una havia manifestat la seua renúncia, i l’altra va presentar el seu projecte fora de termini.

El jurat del Premi Senyera d’Arts Visuals 2019 ha triat l’obra ‘0 40 60 80 120 220 400 500 600 800 1000 1500 2000 5000’, de l’artista Guillermo Ros Lluch com a guanyadora de l’edició d’enguany. Es tracta d’una escultura de marbre rosa extret en una pedrera portuguesa que l’artista ha “trossejat” en diverses peces i tornat a unir d’una manera característica.

El premi està dotat amb 12.000 euros, i el jurat ha estat format per Maribel Doménech, catedràtica del Departament d’Escultura de la Facultat de Belles arts de la Universitat Politècnica de València, en representació de la regidora de Cultura, Gloria Tello; Laura Silvestre, vicedegana de la Facultat de Belles arts, a proposta de la Facultat de Belles arts; Álvaro de los Ángeles, comissari i crític d’art, per part de l’Institut Valencià d’Art Modern; Sonia Martínez, coordinadora de programes públics de Bombes Gens, i Irene Ballester Buhigues, gestora cultural i membre de l’Associació Valenciana de Crítics d’Art.

Com a obres finalistes del certamen han sigut seleccionades  “Sin título”, de Francisco José Cabero Gámiz; “Fosques”, de Manuel Enrique Gil Labrandero; “Como otro gallo en el cobertizo”, de Diana Lozano i Álvaro Jaén; “South”, de Carles Romany Giner; “Sin título”, de María Tena Torres; “Liquen 1929”, de Francisco Vila Guillem, i la que finalment ha sigut la guanyadora, “0 40 60 80 120 220 400 500 600 800 1000 1500 2000 5000”, de Guillermo Ros Lluch, que, com és habitual, passarà a formar part de les col·leccions municipals.

El jurat ha valorat la creativitat, el grau d’elaboració, la innovació, l’originalitat, l’interés de l’activitat i projecte i la qualitat tècnica i artística. L’autor descriu la seua obra com “les restes d’un procés de treball llarg i fatídic en què s’ha perdut temps i salut. Sempre intentant superar el nivell malgrat les adversitats. De 0 a 5000. La deterioració i l’erosió són cada vegada major. Amb tot, arribat a un punt, el resultat estètic final ja ni importa ni es desitja. El més digne és fer esment a la capacitat d’aguant “in crecendo”. Per això, de la tona i mitja de marbre extreta en una pedrera portuguesa, ara només queden els fragments testimonials d’un desgast. Una erosió que ha donat lloc a la pèrdua del valor mineral del material per a convertir-se en presència orgànica en forma de trossos de cos trossejat”.

L’Ajuntament de València ha iniciat l’execució del projecte de remodelació museogràfica de la Casa Museu Blasco Ibáñez. Per evitar el tancament del centre, la intervenció s’abordarà en dos fases: primerament la planta baixa i, en acabar esta, s’iniciarà la renovació del primer pis. D’esta forma, els visitants sempre podran contemplar una part del museu i no s’interrompran les visites escolars.

 El projecte, basat en la proposta museològica d’Emilio Sales, ha sigut dissenyat per Pep Beltran i Espirelius, i la producció corre a càrrec d’Art i Clar. El disseny ha tingut un cost de 7.260 euros i l’execució de la primera fase ha ascendit a 20.000 euros.

En la planta baixa la proposta d’Emilio Sales contempla una sèrie de vitrines i panells que narren les fites més destacades de la biografia de l’afamat novel·lista i polític valencià, des de la seua joventut, on es va forjar el seu tarannà romàntic i combatiu, al líder republicà i escriptor naturalista posterior.

També es contempla un recorregut per la seua experiència colonitzadora per Sud-Amèrica, els testimoni de la Gran Guerra, el seu paper com a guionista cinematogràfic i l’èxit clamorós als Estats Units, o l’afermament dels seus ideals.

Hi haurà un espai destinat a la historia de l’edifici i un àmbit per acollir exposicions temporals, que es renovarà periòdicament. La primera exposició temporal estarà dedicada a mostrar una part del llegat de Libertad Blasco-Ibáñez Blasco i Fernando Llorca Die conservat als fons de la Casa Museu.

En este cas es presentaran les targetes postals enviades per Vicente Blasco Ibáñez a la seua família i amics des dels més diversos llocs del món, testimoni de la seua afició viatgera i del seu vesant afectiu. També es comptarà amb sistema de projecció per a poder ser usada com a sala de conferències, i tindrà un sistema audiovisual que mostrarà l’extens fons fotogràfic vinculat a la figura de Blasco.

Esta remodelació i actualització de la proposta museogràfica del xalet de Blasco Ibáñez se suma les recents intervencions de restauració realitzades en la terrassa de l’edifici en les que s’ha restaurat la singular taula que s’hi troba ubicada en el centre del balcó i les cariàtides i capitells situats també en la balconada de la casa museu de Blasco Ibáñez, que van tindre un cost total de 6.930 euros.

Iván Carbonell Iglesias, amb l’obra «La cançó del mag Merlí» i Marcos Eymar Benedicto, amb «El último libro», són els guanyadors dels premis Ciutat de València en la seua XXXVII edició en les modalitats de Narrativa en valencià i Narrativa en castellà, les de major dotació, 12.000 euros, d’uns guardons atorgats per l’Ajuntament, que porten el nom de la ciutat i reten homenatge a alguns dels seus autors més insignes. El premi d’Assaig en valencià dotat amb 10.000 euros, ha sigut per a «L’home impacient. (Diaris 1996-1998)», d’Antonio Martí Monterde, mentre que el guanyador d’Assaig en castellà, també amb una quantia de 10.000 euros, ha sigut Fernando Marín Gallardo per l’obra «El agua del extranjero. Descalabros de un mercenario humanitario».

Quant al guardó de Teatre en valencià, el jurat ha considerat mereixedor de rebre’l a l’autor Queralt Riera per l’obra «De dol». El de Teatre en castellà ha sigut per a Miguel Ángel González per «Modo avión». Este dues modalitats tenen una dotació econòmica de 8.000 euros. Finalment, el jurat ha premiat l’obra «Versos oceànics», de Francesc Mompó i Valls, amb 6.000 euros, com a guanyadora d’en la modalitat de Poesia en valència, i l’obra «Arborescente», de Nieves Chillón Gázquez, amb idèntica quantitat, com a guanyadora en la modalitat de Poesia en castellà.

Els premis Ciutat de València, els guanyadors dels quals s’han donat a conèixer, té també «una clara voluntat de visibilització de la tasca literària i de pensament de les dones, en portar els noms d’Isabel de Villena, María Beneyto i Celia Amorós, amb la incorporació d’un escriptor exiliat -com en el cas de Max Aub-, o recuperant la nostra memòria històrica –amb el conegut sociòleg i sexòleg Josep Vicent Marqués-. En tots els casos, conferint als guardons un aire necessari de modernitat i valencianitat.

Com en anteriors edicions, l’Ajuntament de València tornarà a propiciar la millor difusió de les obres guanyadores gràcies als acords amb les editorials Bromera i Edicions del Bullent, per als llibres en valencià, i amb Pre-Textos i Ñaque, per a les obres en castellà, cases editores de reconegut prestigi per a ajudar a créixer la rellevància dels Premis Literaris Ciutat de València.

Les obres guanyadores no sols seran publicades i els seus autors percebran una dotació econòmica, sinó que també rebran una escultura de Miquel Navarro, un dels grans artistes contemporanis valencians.

El 16 de novembre se celebra el Dia Internacional del Patrimoni Mundial. Per a celebrar este esdeveniment, l’entrada a la Llotja serà gratuïta.

Construïda en el segle XV, la Llotja és el monument gòtic per excel·lència de València, considerada com un dels més bells edificis de l’arquitectura gòtica civil europea.  Va ser declarat Monument Nacional en 1931 i Patrimoni de la Humanitat, per la Unesco, el 5 de desembre de 1996.

La Fundació Premis Rei Jaume I celebrarà el tradicional acte de lliurament dels guardons de 2019 dilluns vinent, 25 de novembre, al matí, en la Llotja dels Mercaders de València.

L’acte de lliurament d’aquests guardons es un dels esdeveniments socials més rellevants de la Comunitat Valenciana, celebrat davant  més de 500 persones, representants de la societat valenciana, amb l’objectiu de reforçar  el compromís de la Fundació amb la ciència i l’emprenedoria a Espanya.

Les persones premiades enguany són: Xavier Tolsa, en la categoria d’Investigació Bàsica; José García Montalvo, en Economia; Pura Muñoz-Cánoves, en Investigació Mèdica; José Antonio Sobrino, en Protecció del Medi Ambient; Ánibal Ollero, en Noves Tecnologies, i Carlota Pi, en el premi a l’Emprenedor.

PER OBRES DE CONDICIONAMENT DE LA FAÇANA, EL MUSEU D’HISTÒRIA DE VALÈNCIA continuarà tancat al públic fins al divendres 25.

 

Per causes degudes a la climatologia adversa, no ha sigut possible acabar els treballs de gunitat de la façana del Museu d’Història de València. L’objectiu d’estes obres és la renovació integral del parament, substituint el mur existent per un altre de nova construcció, sobre el que tornarà a córrer l’aigua en forma de cascada ornamental.

Per això, el tancament de les instal·lacions (anunciat prèviament fins al dimecres 23) s’allarga fins al divendres 25. El MhV obrirà de nou al públic el dissabte 26, amb l’horari habitual.

No obstant això, per a atendre les activitats que estaven programades al llarg de la setmana, s’obrirà temporalment:

-Dimecres 23, a les 17.30 h., amb motiu de la inauguració de l’exposició temporal “Hebron, vida i resistències” , i

-Dijous 24, a les 18.30 h. per a realitzar l’activitat “Passejos per les obres públiques” programada per la Càtedra Demetrio Ribes.

Preguem disculpen les molèsties ocasionades.

 

(INFORMACIÓ ANTERIOR)

Els dies 21, 22 i 23 d’octubre el MhV estarà tancat al públic.

El mes de juny passat es van iniciar les obres de condicionament de la façana del Museu d’Història de València, impulsades per la Delegació de Patrimoni i Recursos Culturals i dirigides des del Servici de Patrimoni Històric i Artístic de l’Ajuntament de València.

Fins hui el museu ha estat obert, coordinant els treballs de manera que no impediren l’accés del públic a les instal·lacions.

No obstant això,  l’objectiu principal de les obres, que és la renovació integral del parament substituint el mur existent per un altre de nova construcció, obliga al tancament del museu durant un breu període de temps.

Per a això, i a fi d’escometre els treballs amb total seguretat, el Museu d’Història de València tancarà al públic els pròxims dies 21, 22 i 23 d’octubre, recobrant la seua activitat normal a partir de les 18 h. del dimecres 23, amb la inauguració d’una nova exposició temporal que s’anunciarà oportunament.

València està d’enhorabona. El jurat de la World Design Organization (WDO) ha anunciat la seua decisió de designar a València Capital Mundial del Disseny de 2022, una oportunitat incomparable perquè la ciutat puga mostrar al món la potencial del disseny valencià, dels seus dissenyadors i de les seues empreses, així com el compromís de les institucions gràcies a aquesta eina de transformació i millora social.

En comunicació per videoconferència amb la Associació València Capital del Disseny, el secretari general de la WDO, Bertrand Derome, ha comunicat la decisió del comité en la qual s’ha valorat “la precisió, el rigor i la professionalitat” de la candidatura de València durant tot el procés, així com “la cohesió i fortalesa” del sector.

Un factor que se suma a la “maduresa del disseny valencià” que el propi jurat ja va reconéixer el mes de juliol, després d’una visita de dos dies a València en la qual el comité de la WDO va mantindre reunions de treball amb els impulsors de la candidatura i trobades institucionals al més alt nivell. Dos dies en què van poder conéixer l’ecosistema del disseny valencià, l’empresa i l’emprenedoria.

Vos recordem als participants del Congrés Internacional de Matemàtica Industrial i Aplicada (ICIAM ’19) que teniu l’entrada lliure als museus i monuments de la ciutat, només presentant la vostra targeta de congresistes.

Teniu la llista de museus al programa del congrés.

Vos esperem.

---

Prosseguix el XXIII Festival de Jazz de València amb la doble cita i el debut al Festival que protagonitzen demà dimarts al Teatre Principal de València tant Amadou & Mariam and Blind Boys of Alabama, a les 19.45 hores, com posteriorment, a les 22.15 hores, el crooner Gregory Porter.

D’esta manera, el públic valencià podrà assistir demà, en primer lloc, al projecte anomenat «From Bamako To Birminghan», que és una cuidada combinació entre les llegendes vives Blind Boys of Alabama, guanyadors de quatre premis Grammy i reconeguts per tot el món per preservar i innovar les tradicions del Gospel i, al seu costat, Amadou & Mariam, el duo de Mali que acosta el seu país a la resta del món amb sons del folklore tradicional.

Posteriorment, al mateix escenari, arribarà la sensació musical del moment i guanyador de diversos Premis Grammy, Gregory Porter. Presenta a València «Nat King Cole & Em», un homenatge molt personal al llegendari crooner que li va fer estimar la música. Porter va gravar este treball que consta de dotze temes cantats amb la London Studio Orchestra i amb la banda central de Porter, que inclou les mítiques Smile, L-O-V-E, Nature Boy o When Love was King. L’amor de Gregory per Nat King Cole va més enllà de l’admiració musical: «Quan tenia cinc o sis anys la música de Nat va omplir un buit en mi, les seues lletres van ser lliçons de vida, paraules de saviesa i els consells paterns que necessitava».

BOBBY MCFERRIN

La següent cita del XXIII Festival Jazz de València serà el dimecres 10 de juliol, també al Teatre Principal de València, amb la visita de Bobby McFerrin, guanyador de deu premis Grammy, que pujarà a l’escenari amb el grup Gimme5: Joey Blake, Rhiannon, Judi Vinar i David Worm i, el seu espectacle «Circlesongs».

Divendres, 5 de juliol. 20.15 hores. Teatre El Musical TEM

El XXIII Festival Jazz València prosseguix amb la visita demà divendres de la reconeguda música de jazz Melissa Aldana. Presentarà al públic valencià el seu últim treball “Visons” al Teatre El Musical TEM i, a més, en format de quartet integrat per Sam Harris, Pablo Menares, Joel Ross i Tommy Crane. I és que esta excel·lent saxo tenor xilena, reconeguda devota de Sonny Rollins i primera instrumentista guanyadora del prestigiós Concurs Thelonious Monk i el Martin E. Segal de Jazz al Lincoln Center, relaciona “Visions” amb el llegat d’artistes llatines que l’han precedit, sempre amb la inspiració per la vida i l’obra de l’artista Frida Kahlo.

Després del llançament de dos quartets per al segell Osby’s Inner Circle, Melissa Aldana es va centrar a investigar les possibilitats del trio sense acordats i va publicar “Back Home” que també llança una mirada a les seues arrels a través de les composicions de Menares i Rueckert. Ara presenta este nou treball que ha gravat per primera vegada en format de quartet, on agrega una nova dimensió al seu so, un moviment transformador d’expressió i auto-identitat.

La pròxima cita del XXIII Festival Jazz València serà este dissabte 6 de juliol al Teatre El Musical TEM, amb el gran saxofonista Perico Sambeat, que presenta, al capdavant d’un impressionant grup de tretze excel·lents músics de la Comunitat Valenciana, un tribut a l’obra de Don Ellis. L’endemà, dimenge, doble cita, al TEM també a les 12.15 hores amb Jazzetjants amb Xiquets i a les 20.15 hores, al Teatre Principal, amb el pianista Kenny Barron, considerat com un mestre de mestres del jazz de l’actualitat i, amb una carrera que li ha portat a tocar amb llegendes com Yusef Lateef, Dizzy Gillespie i Stan Getz.

El dissenyador i il·lustrador valencià Diego Mir firma la imatge de la 34 edició de Mostra de València-Cinema del Mediterrani, que se celebrarà del 24 d’octubre al 3 de novembre del 2019. Mir s’ha basat en conceptes com ara els fotogrames, el mar i la càmera cinematogràfica per a imprimir dinamisme a la composició.

“La imatge de la 34 Mostra de València es recolza en este concepte d’il·lusió òptica mitjançant un motiu (el peix, que el nostre cervell converteix en càmera) acompanyat d’elements que podem trobar a les nostres platges. Entre estos objectes destaca la pedra, símbol d’un festival sòlid”, explica el dissenyador.

El resultat, una imatge carregada de simbolisme. “Una composició atractiva, directa i contundent, que es basa en elements conceptuals i distingix un festival amb personalitat pròpia que es posiciona com la cita imprescindible del cinema actual del Mediterrani”, apunten des de l’organització de Mostra de València-Cinema del Mediterrani.

Diego Mir s’ha decantat per una tipografia rotunda i així crear el contrapunt necessari per a equilibrar les textures, les imperfeccions i les formes irregulars dels elements fotogràfics i del peix-càmera. “El cinema és màgia. El moviment a la gran pantalla és un artifici mental: el nostre cervell transforma fotogrames estàtics en seqüències dinàmiques”, afirma Mir.

Nascut a València, Mir ha il·lustrat articles d’opinió i portades per a diverses publicacions nacionals i internacionals i ha desenvolupat projectes de disseny per a clients com ara l’Ajuntament de València, la Institució Alfons el Magnànim o el Museu de Belles Arts de València.

Entre els seus projectes recents es troba la campanya gràfica #TrieEstimar, dissenyada al costat de Luis Demano per a promocionar el Programa Context de la Universitat de València contra la violència masclista, la imatge gràfica de les tres últimes edicions de l’aniversari de la Universitat Popular de València o el cartell «L’horta és vida». Les seues il·lustracions també han aparegut en The New York Times, The Wall Street Journal, The Economist o McGraw Hill.