Category: Notícies

El passat dia 1 d’octubre va celebrar-se el Dia de la Casa Museu Benlliure. Es commemora este dia perquè tant José Benlliure Gil, com el seu fill José Benlliure Ortiz, van nàixer el 30 de setembre i l’1 d’octubre. Com a homenatge d’enguany, la Casa Museu ha oferit un nou aspecte del jardí, i ha obert les seues portes gratuïtament al públic, oferint també visites guiades perquè els assistents pogueren conéixer el museu a fons.

En quant als arranjaments florals, han sigut dissenyats pel Gremi d’Artesans Floristes de la Comunitat Valenciana especialment per a l’ocasió. Gràcies a ells, els visitants han disfrutat de les cuidades composicions, així com del seu color i selecció de flors, en un dels museus municipals amb més arrelament i història de la nostra ciutat.

Els jurats de la XL edició dels Premis Literaris Ciutat de València, convocatòria en què han participat 1.772 escriptors i escriptores (1.252 més que l’any passat), han resolt concedir els guardons a les següents: 

 -Premi Isabel de Villena de narrativa en valencià: Les Puces, de Manuel Hurtado

-Premi Josep Vicent Marqués d’assaig en valencià: Lluny d’Amèrica, de Lourdes Toledo.

-Premi Josep Escalante de teatre en valencià: Buit de mí, de Sònia Alejos 

-Premi Maria Beneyto de poesia en valencià: La fam tendrá, de Josep Luís Roig

-Premi Vicente Blasco Ibáñez de narrativa en castellà: Cervantina, de René Fuentes Gómez 

-Celia Amorós d’assaig en castellà: Contra los Influencers: la ciudad letrada ante la corporativización tecnológica de la literatura, de Martín Rodríguez Gaona.

-Premi Juan Gil-Albert de poesia en castellà: Anotaciones a pie de página, de Ramón Bascuñana. 

-El premi Max Aub de teatre en castellà: David, de Paco Zarzoso

Els noms dels guanyadors i guanyadores dels Premis Literaris Ciutat de València s’han donat a conèixer en concloure les reunions dels huit jurats, celebrades a l’Ateneu Mercantil i presidides per diferents regidors i regidores de l’Ajuntament.

En esta edició s’ha registrat un augment inaudit en nombre d’originals respecte d’anteriors convocatòries, per damunt del miler y mig d’obres presentades en el total de modalitats, destacant-ne els premis “Vicente Blasco Ibáñez” y “Juan Gil Albert”, de narrativa i poesia respectivament, en llengua castellana.

La regidora de Patrimoni i Recursos Culturals, Glòria Tello, ha donat a conéixer els resultats del minuciós estudi tècnic que s’ha realitzat sobre la Senyera del segle XVI a fi de poder realitzar una còpia en facsímil. L’objectiu és poder substituir la reproducció que realitzara en 1928 Eduardo Sanchis Romero per a preservar-la, ja que encara que s’han dut a terme restauracions, es troba deteriorada. Esta reproducció és la que desfila pels carrers el 9 d’Octubre. Tello ha assenyalat que “ha sigut tot un repte. Mai s’havia dut a terme una investigació tan minuciosa sobre la Senyera del segle XVI”. 

Del complex estudi tècnic dut a terme es desprén que la Senyera de 1545 es va elaborar amb tres tipus de teixits: tafetà, setí i tafetà clàssic. S’han identificat quatre colors bàsics: roig, groc, blau grisenc i verd. També s’han analitzat les parts metàl·liques de la bandera. Segons ha assenyalat la regidora Gloria Tello, “este aspecte és molt important perquè les barres daurades i la corona de la franja vertical estan teixides amb tafetà, utilitzant llaminetes metàl·liques en la trama i esta tècnica ha caigut ja en desús”.

L’estudi ha desenvolupat també també una anàlisi en 3D de la cimera, un elm de plata amb corona d’or i un ratpenat amb les ales esteses, que va ser realitzat per l’orfebre Simón de Toledo en 1638. Finalment s’ha analitzat el pal, a fi d’estudiar la possibilitat d’alleugerir el seu pes.

Una vegada analitzades totes les tècniques, la regidora Gloria Tello ha manifestat que “la rèplica de la bandera planteja diferents reptes, especialment en el tintat de la seda i del teixit de tafetà amb trama metàl·lica perquè es tracta de tècniques desaparegudes i hi ha una dificultat afegida per a aconseguir les matèries primeres”. Tello ha afegit que “la manufactura dels brodats i cordons comporta recuperar processos artesanals que també s’han perdut”. Per este motiu, s’ha obert un període de “consultes preliminars de mercat” que contempla la Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic per a poder determinar “la capacitat de la indústria de la seda valenciana per a poder realitzar aquestes tècniques”. Les qüestions que es volen resoldre estan disponibles des de hui, durant un mes, en el Perfil del Contractant de l’Ajuntament de València.

Una vegada es resolguen totes estes qüestions, segons ha assenyalat la regidora, es decidirà si es realitza un o dos facsímils de la Senyera de 1545.

La Regidoria de Patrimoni i Recursos Culturals ha recol·locat al seu lloc d’origen l’escultura homenatge al sindicalista Valentín González després de la seua restauració. L’escultura de González, un sindicalista assassinat durant la vaga convocada pels sindicats el 25 de juny de 1979, es troba al carrer d’Alberic, en un dels accessos del Mercat d’Abastos, al barri d’Arrancapins. La regidora de Patrimoni i Recursos Culturals, Glòria Tello, ha afirmat que amb la reinstal·lació de la figura “donem cabuda a la nostra voluntat de mantindre el patrimoni i també volem que la ciutat continue tenint ben clar el reconeixement a persones com Valentín, que ho mereixen”.

Glòria Tello ha explicat que “malauradament, fa uns mesos un camió va perjudicar esta escultura que, ara, i després d’haver-la rehabilitat per part de la Regidoria, tornem a instal·lar”.

Per a Tello, “l’any 2019 des de la Regidoria de Patrimoni Històric i Artístic vam voler retre homenatge Valentín González en forma d’escultura commemorativa”. La regidora ha recordat que “Valentín González va ser un jove sindicalista valencià que va estar assassinat durant una vaga treballadora organitzada pels sindicats l’any 1979 al mercat d’Abastos. Per a nosaltres és molt important donar reconeixement les persones treballadores que han lluitat pels drets dels treballadors i les treballadores a esta ciutat i, en este sentit, la figura de Valentín és important recordar-la”.

Els treballs de restauració han consistit en una consolidació d’urgència, el redreçament de la planxa i la modificació del sistema d’ancoratge entre la peanya i l’escultura, entre d’altres. El termini d’execució de les obres ha estat de sis setmanes i el cost de la reparació ascendix a 3.436’47 euros.

L’escultura, obra de l’artista Pasqual Boqueta i que va ser donada al consistori per la Plataforma per la Memòria del País Valencià, és d’acer i peanya de pedra i representa una figura humana de forma conceptual. L’obra inclou dos cartel·les que diuen “A Valentín González Ramírez, bracer de la colla del Mercat d’Abastos, afiliat a la CNT” i “Mort per l’impacte d’una bala de goma als 20 anys d’edat durant la vaga dels treballadors del mercat el 25 de juny de 1979”.

L’obra va va ser instal·lada als accessos del Mercat d’Abastos l’any 2019. Dos anys abans, el consistori també va aprovar que el passatge de l’antic Mercat d’Abastos, que comunica el carrer d’Alberic amb la plaça interior de l’edifici, passara a anomenar-se passatge de Valentín González.

 

Les escultures del Jardí de Monforte

D’altra banda, el Servici de Patrimoni Històric i Artístic ha finalitzat els treballs de restauració de tres escultures del Jardí de Monforte, en el barri de l’Exposició, que havien patit danys a causa d’actes vandàlics. Les escultures restaurades són la font de Neptú, la figura d’un dels lleons i el querubí amb cigne.

Les figures han patit danys de forma reiterada i han estat reparades en quatre ocasions entre els anys 2000 i 2022. La intervenció ha consistit en la devolució de les figures al seu estat original i l’assegurament de la seua perdurabilitat en el temps.

En concret, s’ha recol·locat l’ala i la cua del cigne en la seua posició original, s’han adherit els dits de la mà i del trident de l’escultura de la font de Neptú i s’ha reconstruït la volumetria de la dent del lleó.

El termini d’execució de les obres ha estat de quatre setmanes i el cost de les intervencions ascendeix a 1.403’60 euros.

La Comissió de Cultura de l’Ajuntament aprova la retolació de sis nous carrers, dels quals quatre corresponen a noms de dones destacades en el seu àmbit d’actuació. Des de 2015, el consistori ha incorporat 43 noms de dones a la llista de carrers de la ciutat, la majoria d’elles seguint el llistat recomanat pel Consell Municipal de la Dona. Amb este acord, donaran nom als nous carrers Josefina Landete Aragó, Emma Castelnuovo i Paz Azzati Cutanda. A més es retolarà un altre carrer com Agrupació de dones lliures i dos carrers més portaran el nom dels valencians Vicent Vila Gimeno i Julio Chornet López.

D’esta manera el consistori atén la recomanació del Consell Municipal de la Dona perquè es tinga en compte també la igualtat de gènere en la denominació dels carrers del municipi. Amb els acords que ha adoptat la Comissió de Cultura, només faltaran cinc noms del llistat elaborat en el seu moment pel Consell de la Dona per a incorporar-los a la llista de carrers. Molts dels noms que s’han incorporat al llistat de carrers ha sigut en substitució de la retolació anterior, complint la Llei de Memòria Històrica.

Seguint l’informe de propostes realitzat pel Consell Municipal de la Dona, la Comissió de Cultura acordarà que l’Agrupació de Dones Lliures (Organització de Dones Anarcosindicalistes) done nom a un carrer en el barri de la Torre. Sobre la base d’este mateix informe del Consell Municipal de la Dona, també s’ha decidit retolar un carrer amb el nom de Josefina Landete Aragó, Odontòloga. Josefina Landete es va especialitzar en estomatologia, va ser secretària del Comité Femení d’Higiene Popular i va obtindre amb el número 2 la plaça d’odontòloga municipal de l’Ajuntament de Madrid. Va destacar per la seua labor a la Casa d’Higiene i a la Casa de Socors on va treballar fins que es va jubilar en 1955.

En el mateix informe del Consell Municipal de la Dona figura el nom de la matemàtica Emma Castelnuovo, que donarà nom a un altre carrer. Castelnuovo va destacar per la seua activitat en la teoria i pràctica de l’ensenyament de les Matemàtiques. Una altra dona, en este cas la valenciana Paz Azzati Cutanda, figurarà també en la llista de carrers. Paz Azzati, política, una de les filles del periodista Azzati, va ser autodidacta encara que va créixer en un ambient estudiantil. Persona culta, va patir nombroses penalitats i va pertànyer al Partit Comunista.

Fruit de la petició ciutadana i de diverses associacions, es retolarà un carrer amb el nom de Julio Chornet López, metge i regidor socialista de l’Ajuntament de València en els anys 1936-37. A la petició ciutadana s’han sumat l’Associació Cultural Institut Obrer i el Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica de la Comunitat Valenciana així com l’historiador Vicent Sampedro i José Mª Azkárraga, coordinador de la Comissió de Patrimoni de l’IES Lluís Vives de València.

També per petició ciutadana, el pintor Vicente Vila figurarà en la llista de carrers de València amb el passatge Vicent Vila-Wila. Vila va ser un pintor, aquarel·lista i cartellista valencià, conegut amb el pseudònim de Wila. Va treballar fent cartells per a CIFESA, així com il·lustracions per a llibres escolars i cartells de falles i de la Fira de Juliol.

El cinema també es pot contar a través de l’objectiu d’una càmera fotogràfica. Sota aquesta premissa, Mostra de València presenta “Retrats de cine”, una exposició que arriba per primera vegada a Espanya de la mà i la mirada de la fotògrafa francesa Carole Bellaïche.

La Galeria del Tossal acull des del 30 de setembre la mostra que recorre les quatre dècades de trajectòria d’esta fotògrafa que ha treballat per a la revista Cahiers du Cinéma i altres mitjans cobrint els principals festivals de cine. Fruit del seu treball i els seus viatges, són estos “Retrats de cine” en els quals ha captat l’essència i expressió d’algunes de les grans figures del seté art. “Vaig fotografiar a les primeres actrius als 16 anys i vaig trobar en elles companyes de jocs que m’acompanyen des de llavors: fem fotos, creem imatges, però la major part de vegades tracte de situar-les en una atmosfera; com si eixa presa, eixa imatge, fora el començament d’una pel·lícula”, assegura l’artista sobre el seu treball.

Com destaca la presidenta de la Mostra Glòria Tello, l’exposició que arriba a València “suposa la primera oportunitat de veure l’obra de Carole Bellaïche a Espanya. Una magnífica selecció de mig centenar de fotografies amb retrats de les grans icones de la creació i interpretació cinematogràfica mediterrània dels últims cinquanta anys”.

Carole Bellaïche (París, 1964) es va iniciar en la fotografia en 1978 després de conéixer a la fotògrafa de moda Dominique Issermann, i amb només 16 anys va inaugurar la seua primera exposició personal en el centre cultural de Aubenas. En 1989 va debutar a París i va començar una fructífera col·laboració amb la revista especialitzada Cahiers du Cinéma. Una selecció del seu treball per a la prestigiosa publicació va ser la base de la seua següent exposició, en 1994: Cahiers et Légendes du Cinéma. Posteriorment, Bellaïche es va incorporar a l’agència de premsa Sygma i H&K i va treballar per a diferents mitjans i empreses publicitàries, i en 2002 va reunir els seus retrats de dones per a Portraits, una exposició en els Arxives Nationales.

En 2007, el Museu del Cinema de Torí va acollir 140 dels seus retrats de cine i en 2013 va debutar com a cineasta amb el curtmetratge ‘Tatiana mon amor’, protagonitzat per Fanny Ardant. Entre els seus llibres destaquen Entre jeunes filles (2018), que va donar lloc a una exposició en la galeria Sitdown de París, o Isabelle Huppert (2019), un volum monogràfic dedicat a l’actriu. En 2021 va publicar 25 Bd Beaumarchais. 

En la mostra gaudirem d’instantànies de grans icones internacionals del seté art, conegudes per tot el món, Catherine Deneuve, Isabella Rossellini, Ornella Muti, Juliette Binoche, Maria de Medeiros o Emmanuelle Béart; així com de directors de la talla de François Truffaut, Marco Ferreri, Theo Angelopoulos, Agnès Varda, Amos Gitai, Abbas Kiarostami, Claire Denis i Pedro Almodóvar. 

L’exposició està oberta de dilluns a dissabtes de 10.00 a 19:00h i els diumenges de 10.00 a 14:00h. La mateixa autora visitarà els seus “Retrats de cine” durant la 37a  Mostra de València – Cinema del Mediterrani, que se celebrarà del 20 al 30 d’octubre, i que compta amb la col·laboració de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), Rambleta, València Film Office, Barreira Arte + Diseño i À Punt Mèdia com a mitjà oficial.

 

Fins al pròxim 7 de novembre està obert el termini per a presentar les obres artístiques que optaran als premis de la tercera Biennal Maria Isabel Comenge. Les obres seleccionades es mostraran en una gran exposició en les Drassanes a final d’any i entre elles se seleccionaran a les dos premiades. La regidora de Patrimoni i Recursos Culturals, Glòria Tello, ha assenyalat que en oferir un espai tan emblemàtic per a l’exposició, “l’objectiu final no és un altre que convertir a València en un referent de la creació contemporània”.

Les bases per a poder participar en este certamen es poden consultar en la Web de la Fundació Juan José Castellano Comenge. Les obres seleccionades optaran a dos premis de 15.000 i 7.000 euros respectivament. Estes dos obres guanyadores passaran a formar part dels fons de la Fundació i es mostraran en el seu futur museu, que comptarà amb una important col·lecció de pintura valenciana dels segles XX i XXI.

Glòria Tello ha assenyalat que “és un honor oferir un espai municipal tan emblemàtic com les Drassanes del Grau per a acollir les obres seleccionades d’esta tercera Biennal Isabel Comenge”. La regidora ha recordat que la col·laboració del consistori “amb este projecte de creació artística compta ja amb dos edicions i se suma a l’aposta que des de la Regidoria de Patrimoni i Recursos Culturals estem fent a través dels nostres museus, projectes amb fundacions i premis i beques de creació en l’àmbit de l’art, recuperades i potenciades durant els últims anys”. “L’objectiu final no és altre –ha assenyalat Tello- que convertir a València en un referent de la creació contemporània”.

Fins al pròxim 7 de novembre es podran presentar les sol·licituds per a participar en la III Biennal Maria Isabel Comenge. El 14 de novembre es coneixeran els noms de les obres seleccionades, que s’exposaran en les Drassanes des del 14 de desembre de 2022 fins a febrer de 2023. La Fundació, a fi de divulgar i protegir la pintura valenciana dels segles XX i XXI, ha adquirit l’edifici d’una antiga fàbrica d’adobats en la plaça de l’Autor que serà seu de l’entitat. “Sabem que és important per a València i que comptem amb el suport del consistori” ha explicat Juan José Castellano Comenge.

En la segona Biennal es van presentar prop d’un centenar d’artistes de la Comunitat Valenciana. Es van seleccionar 29 obres que també van estar exposades en les Drassanes. La Fundació Juan José Castellano Comenge es va crear el novembre de 2016 amb l’objectiu de contribuir al desenvolupament social i cultural de la Comunitat Valenciana. El foment de l’art i les accions socials centren la seua activitat.

Este diumenge 2 d’octubre es celebra la VII edició de la Fira Animalista de València, organitzada per la Regidoria de Benestar Animal de l’Ajuntament de València. L’esdeveniment es farà d’11 a 20 hores, en el tram 9 del riu Túria situat entre el Pont de l’Exposició i el Pont de les Flors.

En esta setena edició, més de 40 associacions protectores d’animals de la província de València es donaran cita en esta fira, que inclou activitats, xarrades i tallers per a tota la família.

Amb este esdeveniment, la Regidoria de Benestar Animal de l’Ajuntament de València pretén commemorar el Dia Mundial dels Animals, que es celebra el 4 d’octubre, i donar l’oportunitat a les ONG de recaptar fons, a més de conscienciar sobre la importància de la protecció i el benestar dels animals de companyia.

Com en anteriors edicions, el públic assistent podrà col·laborar amb les associacions que tindran en les seues parades diferents productes a la venda, a més de participar en les activitats programades que s’aniran succeint durant tot el dia.

No faltarà l’exhibició de la Unitat Canina de Bombers de València i altres activitats per a tota la família. Especialment, els xiquets i xiquetes podran disfrutar de tallers educatius i lúdics que versaran sempre sobre la temàtica del benestar animal.

Este esdeveniment és gratuït i apte per a tots els públics i, per descomptat, els gossos són benvinguts per a disfrutar del seu dia.

Xarrades sobre benestar animal

L’Ajuntament de València té l’objectiu que la Fira Animalista es convertisca en punt de trobada de persones que volen informar-se sobre benestar animal i tinença responsable d’animals. Per això, enguany s’ha introduït com a novetat una sèrie de xarrades de 15 minuts sobre salut i benestar dels animals de companyia.

Professionals del benestar animal oferiran en total 9 conferències en les quals podrem aprendre a millorar la vida dels nostres animals de companyia.

L’organització d’esta Fira, a més de suposar un necessari suport a les protectores i associacions d’animals valencianes, constituïx un element important dins de la tasca que la Regidoria de Benestar Animal de l’Ajuntament de València duu a terme anualment per a conscienciar la societat en la tinença responsable dels animals de companyia i en el foment de l’adopció.

El 30 de setembre de 1855 va nàixer en el Cabanyal José Benlliure Gil i l’1 d’octubre de 1884 va nàixer a Roma el seu fill, també pintor, José Benlliure Ortiz. La proximitat entre totes dues dates fa que el primer d’octubre s’haja instituït com el Dia de la Casa Museu Benlliure, per a memòria de tots dos pintors.

La Casa-Museu José Benlliure és un dels museus municipals amb més arrelament i història de la nostra ciutat. Fundat en 1957, arran de la donació realitzada per María Benlliure Ortiz, constitueix hui dia un referent ineludible per conéixer el quefer artístic de la família Benlliure, així com la forma de vida de les famílies acomodades de la València de finals del segle XIX i principis del XX.

Enguany, per a celebrar este dia, la Casa Museu Benlliure s’engalanarà i oferirà a tots el visitants un nou aspecte del jardí amb diversos arranjaments florals dissenyats per a l’ocasió pel Gremi Artesà de Floristeries de la Comunitat Valenciana.

De la mateixa manera, l’entrada al museu serà gratuïta i s’oferiran visites guiades gratuïtes en els següents horaris:

• Dissabte 1 d’octubre: a les 11:00, a les 12:15 i a les 17.00 i 18:00h
• Diumenge 2 d’octubre: a les 11:00 i a les 12:00h

Reserva el teu lloc a les visites guiades cridant al telèfon 963 919 103

Hui volem compartir un interessant article publicat recentment que té com a base l’estudi de tres closques de tortuga provinents de l’excavació arqueològica realitzada a l’any 2002 a un solar de la plaça del Marquès de Busianos núm. 5 de València baix la direcció de l’arqueòloga Marisa Serrano.

El treball ha estat realitzat per les investigadores Iratxe Boneta Jiménez, Corina Liesau von Lettow-Vorbeck de la Universitat Autònoma de Madrid, juntament amb Adam Pérez-García de la Universitat Nacional d’Educació a Distància sota el títol “l’evidència més antiga de Testudo graeca (Testudinidae) a la Península Ibèrica” i publicat a la prestigiosa revista científica The Anatomical Record.

A la feina es fa una minuciosa anàlisi de les tres closques recuperades i dipositades al SIAM, les seues característiques i la seua adscripció com a Testudo graeca, exemplars únics d’esta espècie per ara a la península Ibèrica. També plantegen els autors la qüestió que, a causa del context on es van trobar els mateixos, formant part dels aixovars funeraris de dos enterraments del segle II d. C., resulta impossible destriar si estos exemplars de tortuga van arribar de manera natural o bé es tracta de peces portades pels romans com a objectes singulars, producte del comerç amb Orient.

Les tombes on van aparèixer les closques formaven part d’un cementiri romà, situat extramurs, als voltants de l’actual església de Sant Nicolau, datat al segle II dC. C., a partir dels diferents objectes que componien els aixovars dels mateixos.
Són inhumacions individuals, realitzades en fossa simple, orientades en sentit est-oest i amb coberta de tègules. La posició dels cossos era decúbit supí, amb les cames estirades i els braços semiflexionats.

Les closques de tortuga es van trobar en dos d’estes tombes, la primera pertanyia a una jove adolescent d’uns 15 o 16 anys que contenia un ric aixovar format per una gerreta ceràmica situada al costat del cap, una ampolla de vidre a l’alçada dels genolls, diversos objectes d’adorn personal com agulles d’os per als cabells, comptes de collaret de diverses formes, 2 cimbals de coure, a més de dos de les closques anomenades.

L’altra tomba pertanyia a un individu masculí, d’uns 21 anys, i tenia un aixovar molt més reduït format per una lluerna fragmentada i, a prop de les cames, una de les closques de tortuga.

Un altre aspecte a estudiar és l’ús que se’ls donava a estes closques de tortuga. Pel que fa a això, es té constància en algunes obres d’època romana, que s’utilitzaven com a matèria primera per a l’elaboració de diversos objectes com peines o aplics de mobles i també per fabricar instruments musicals com les lires on s’utilitzaven com a caixa de ressonància.

L’Ajuntament ha guardonat amb els premis al mèrit cultural “Ciutat de València” a l’actriu María Luisa Merlo, el director d’orquestra Gustavo Gimeno, i al grup de rock Seguridad Social, tal com ha anunciat la regidora de Recursos Culturals, Glòria Tello, en concloure la reunió del jurat de la primera edició d’estos reconeixements. Estos guardons, que compten amb una dotació econòmica de 18.000 euros a repartir entre les persones premiades, han sigut creats recentment “per distingir anualment a una o diverses persones o entitats vinculades a la ciutat que s’hagen distingit en qualsevol àmbit del món de la cultura”.

La regidora de Recursos Culturals ha manifestat que “l’Ajuntament ha apostat pels professionals de la cultura, conscients que esta ciutat té gent molt potent i cal crear este premi que permetera reconeixer trajectòries extraordinàries que han permès fer de València una ciutat molt potent culturalment”, i ha assegurat que el jurat ho ha tingut molt difícil per deliberar, donada la gran quantitat de persones físiques o jurídiques que ho mereixien, i que això demostra que estos premis s’han d’afiançar en el temps.

El jurat ha considerat el recorregut de l’actriu valenciana María Luisa Merlo, “qui s’ha distingit al teatre, cine i televisió”. A més el jurat ha atés als “nombrosos premis que ja han reconegut esta interprete, així com l’estima del públic que ha continuat la seua estela des que va començar al teatre, seguint la tradició familiar, fins a les últimes aparicions en sèries televisives marcades per elevats índexs d’audiència”.

En parlar de Gustavo Gimeno, actual director titular de l’Orquestra Filharmònica de Luxemburg i de la Simfònica de Toronto, el jurat ha destacat “la seua trajectòria i projecció internacional amb fites com la seua gira de concerts per Europa amb el pianista i també director d’orquestra Krystian Zimerman”. “Es tracta –segons el jurat- d’un director d’orquestra valencià, nascut a una família de músics, que s’ha convertit en el director espanyol més internacional i que, a partir de 2025, serà el director musical del Teatro Real de Madrid”.

Pel que fa a Seguridad Social, el jurat ha ressaltat que esta banda de música, creada al costat de València, a la localitat de Benetúser, per José Manuel Casañ, “ha sigut referent dins de l’anomenada moguda dels 80 i del rock espanyol”. “I a més –ha afegit- el jurat ha valorat l’evolució dels interpretes de cançons com ‘Chiquilla’ o ‘Quiero tener tu presencia’ que, reconeguts a l’any 2012 per vendre més d’un milió de discos, s’han consolidat al món de la música espanyola”.

Glòria Tello ha reiterat que la voluntat de l’Ajuntament és que estos guardons s’instauren en la ciutat, i pervisquin molts anys. “Els guardons al mèrit cultural no existien fins ara a la ciutat de València però sí que existeixen en altres capitals com Madrid o Barcelona. València viu enguany la seua primera edició i els guardons seran lliurats per l’alcalde en un acte solemne”, ha afegit.

Segons les bases de la present convocatòria, la persona o persones guanyadores rebran 18.000 euros i un trofeu realitzat per l’estudi valencià de disseny Lavernia i Cienfuegos que representa una torxa “que és un símbol de la llum, la busca, la veritat, el coneixement, i és un símbol de la cultura”.

El pròxim 1 d’octubre es celebrarà el I Fesival de Bandes de Música Pobles del Sud de València. S’envolta baix el títol “Música Albuferenca” Compositors Valencians i està subvencionat per la Junta Municipal de Districte Pobles del Sud de València. Grup de treball Cultura.

Les bandes participants són el Centre instructiu musical de Castellar-Oliveral, la Unió Musical Santa Cecília de Castellar-Oliveral i la Societat instructiva musical El Palmar

El primer esdeveniment és a l’1 d’octubre de 2022, a les 18:00h, en la Trilladora del Tocaio El Palmar-València. El segon, el pròxim 15 d’octubre de 2022, a les 18:00h, en el pati de l’IES Ravatjol Castellar-Olivera.