Política de cookies
Este lloc web utilitza cookies perquè vostè tinga la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxe l'enllaç per a major informació.

X

El Palau de la Música impulsa la cinquena edició del cicle “Cambra al Palau”

El grup especialitzat en música antiga i barroca La Dispersione encetarà el pròxim 21 de gener la cinquena edició del cicle “Cambra al Palau”, organitzat pel Palau de la Música i que enguany consta de 31 concerts, dos més que l’any passat. Este cicle tindrà lloc tots els dissabtes fins al 16 de desembre de 2023 a l’Almodí a les 19.30 hores. El preu dels concerts serà de 10 euros. Des del Palau es torna a impulsar una nova edició de l’exitós cicle amb una programació molt equilibrada i de gran qualitat, formada per grups i músics de l’Orquestra de València i altres vinculats a la ciutat, que de segur revalidarà l’èxit d’assistència de l’edició passada, que va registrar una afluència de més de 3.600 persones.

La programació combinarà obres del gran repertori d’autors com Brahms, Sostakovic, Mozart, Beethoven o Schubert, juntament amb la música valenciana. En este sentit, la nostra música tornarà a estar ben present en la programació, amb les obres de 41 compositores i compositors de la terra.

D’esta manera es podrà escoltar el barroc de Juan Bautista Comes i Juan Bautista Cabanilles, el classicisme de Vicent Martín i Soler, una àmplia representació dels segles XIX i XX de Matilde Salvador, Vicente Asencio, Llàcer Pla, Luís Blanes, López-Chávarri o Eduardo Toldrà i contemporanis com Francisco Coll, Sara Galiana, Isabel Latorre, Ángeles López Artiga, Amparo Edo o Andrés Valero, entre d’altres.

En esta edició, hi participarà el violinista Sergey Khachtryan (26 març) amb professorat de l’Orquestra de València, que interpretarà obres de Komitas-Aslamazyan i Arnold Schoenberg.

Dins del cicle de música antiga i barroca, enguany s’hi podrà gaudir de dos programes dedicats al segle d’or valencià. Un d’ells, estrena absoluta, serà el concert “Ministriles de València” que protagonitzarà el grup Oniria. El segon d’ells és “El mecenatge de Germana de Foix. Virreina de València”, que interpretarà Piaceri dei Traversi.

Per la seua banda, el director del Palau, Vicent Ros, ha destacat que el 95% dels músics del cicle són valencians, i ha manifestat respecte a les professores i professors de l’Orquestra de València que fins ara, “eren les seccions de corda i vent les que tocaven en un mateix concert amb l’artista resident, i enguany hem programat per primera vegada programes amb ensembles de músics de cada secció”. “Això és molt necessari”, ha afegit Ros “per a la formació simfònica i un pas endavant en l’excel·lència que estem treballant per a la nostra Orquestra”. D’esta manera, el públic escoltarà el programa Sweet violas, interpretat per la corda de violes (7 d’octubre); i dos ensembles més, de trompes i fagots (20 maig).

El cartell conté també dos programes dedicats a la dona compositora, el primer d’ells és “Deixa’m” protagonitzat per la soprano Consuelo Hueso i la pianista Renata Casero (23 setembre) i també el Quinteto Casulana, que interpretarà obres de les compositores Sara Galiana i Amy Beach (4 febrer).

A banda de la música clàssica, també hi haurà la fusió del barroc amb el jazz protagonitzat pel Quartet Bolling (1 juliol), un concert del grup Jazz Impact en homenatge a Leonard Bernstein i Benny Goodman (15 juliol), i la fusió amb el tango pel Binelli Ferman Duo (9 setembre).

Uns altres grups presents en la nova edició de “Cambra al Palau” seran Spanish Brass (11 febrer); Amores, grup de percussió amb el programa “L’absència del silenci” (4 març); el Sextet de cordes Brahms (17 juny); el B3: Brower Trio (14 octubre), el Duo Varoch (11 novembre), Eclèctic Grup i la seua proposta “Harmònics Vents” (25 novembre) i la soprano Julia Farrés-Longueras i el guitarra Massimo Felicci amb el concert “Cel de Safir” (16 desembre).

Toná en el Teatre El Musical, una obra de Luz Arcas

Toná és una obra de Luz Arcas (La Phármaco) on, en paraules de l’autora, volia parlar de la mort, que apareguera, però com apareix en el folklore, amb tota la seua força mítica, psíquica, i també com un motiu per a la festa, per a la celebració i la catarsi. Podràs veure-la en el Teatre El Musical de València el pròxim dissabte 21 de gener a les 20h.

Toná és una proposta escènica que s’allunya de narratives convencionals i ofereix a l’espectador a una experiència poètica, plàstica i intuïtiva. En la peça, els cossos i els objectes (el vestuari, els elements escènics) són travessats per l’invisible (la música, el moviment) i agitats fins a l’extenuació: un excés de vida que acaba per esgotar-los i retornar-los a la inerta.

Amb el títol provisional de la carn, la caiguda, el mes de novembre passat es va estrenar en el Centre Pompidou Màlaga la llavor d’aquest projecte a la manera de laboratori creatiu compartit per tres malaguenyes residents a Madrid de projecció significativa: la ballarina i coreògrafa Luz Arcas, directora de la companyia La Phármaco; la fotògrafa Virginia Rota, col·laboradora de La Phármaco des dels seus inicis i implicada igualment en altres projectes escènics; i la violinista i compositora Luz Prado, amb la qual Arcas ja havia col·laborat en la seua peça La domesticació.

Toná indaga en la fugacitat, en la mort i la memòria. Com apunta Luz Arcas, “els materials sobre els quals treballem provenen de l’imaginari de la nostra infància, de les cançons i de les pors que encara ens persegueixen. El nostre projecte aborda tot el relatiu a la mort i al duel des del folklore, amb una presència molt important dels ‘verdiales’ com a font d’inspiració. I ha significat un parèntesi molt important respecte al que jo feia. És una mica menys dens, més orgànic i salvatge”.

En paraules de la pròpia artista: “Toná va sorgir en els viatges a Màlaga per a visitar al meu pare, bastant malalt. A la seua casa, on em vaig criar, em vaig retrobar amb referències, icones, símbols que tenia quasi oblidats. Vaig recordar anècdotes i pors, reconnectant amb el folklore de la meua infància. Volia ballar un sentiment que és propi d’aqueix folklore: la mort com a celebració de la vida, la festa i la catarsi individual i col·lectiva.

Estava treballant en un nou projecte amb les també malaguenyes Luz Prado (en la música) i Virginia Rota (en els audiovisuals), quan els vaig proposar indagar en aqueixa poètica compartida. Luz havia treballat molt de sobre els ‘verdiales’, el folklore malagueny preromà, probablement d’origen fenici, que en gran manera ha sobreviscut a les successives colonitzacions culturals i tot intent de domesticació. Virgínia, per part seua, acabava d’inaugurar una exposició sobre el dol a Andalusia.

La memòria col·lectiva i els imaginaris populars són crucials perquè ens acullen i ens salven de l’individualisme convidant-nos a elaborar un relat compartit. Com tot el relacionat amb el poble, aquesta memòria cultural està plena de problemes, sens dubte, però tornar a ella, per a embrutar-la, canviar-la de nom, i així, vitalitzar-la, és un acte de llibertat enfront del totalitarisme cultural o qualsevol intenció neoliberal d’imposar o capturar un sentit, que només aqueixa col·lectivitat pot administrar ‘performativament’. També és un acte de resistència contra l’intent del nostre sistema de bandejar i negar la malaltia, la vellesa i la mort, que ens fa febles cultural i espiritualment i, per tant, ‘dominables’.

A la biblioteca del meu pare em vaig retrobar amb una biografia de Trinidad Huertas, La Conca, una balladora malaguenya del segle XIX que es va fer famosa a tot el món amb un número en el qual representava a una torera en plena faena i que li va donar el sobrenom de la Valenta. He recuperat altres referències de la meua infància, com la figura de la Verge del Carmen, embarcada en processó per la mar cada 16 de juliol, en una festa que, com tantes altres del món popular, expressen un paganisme i un arcaisme anterior al catolicisme i que, no obstant això, aquest sempre ha aprofitat per a articular els seus mites. També record quan un amic del meu pare ens portava de nit a esperar que s’apareguera la verge entre les oliveres. M’interessa l’experiència del miracle com l’aborda Pasolini, com Ana Mendieta: la metafísica de la carn, la seua espectacularitat pobra, el testimoni inesperat.

Els miracles estan fets de moltes coses, però, sobretot, de la necessitat que ocórreguen. El seu caràcter devocional no requereix una estructura formal massa elaborada, com diu el meu amic Rafael SM Paniagua, “l’eficàcia de les formes culturals populars és d’un altre tipus. La seua precisió és d’un altre tipus. Podem elaborar una creença a partir d’una imatge abjecta, una taca en la paret, un Crist mal pintat. La devoció popular s’organitza entorn d’imatges dolentes”.

“Confesse que el procés de creació ha sigut un alliberament. Tant de bo ho siga també per al públic”.

“Toná està dedicada a la meua mare”.

Consulta més informació en la web del teatre

La restauració de Sant Miquel Arcàngel desvela la policromia original de la peça

La restauració de la figura de Sant Miquel Arcàngel, a càrrec de l’Institut Valencià de Conservació i Restauració (IVCR+i), ha desvelat la policromia original d’esta escultura de cartó-pedra del segle XV, considerada una de les joies de la col·lecció municipal.

Esta obra, d’autor desconegut, és un exemple magnífic d’imatgeria realitzada en paper o cartó, una tècnica més habitual del que es pensava fins no fa molt. Esta tècnica s’aplicava a escultures lleugeres, fetes a motle per parts, que eren posteriorment muntades sobre una estructura de fusta i finalment policromades i daurades. Este treball és de gran interés i ha estat estudiat per l’IVCR+i, que en 2017 va celebrar a València unes interessants jornades que reuniren especialistes d’Espanya i Iberoamèrica, recollides en unes actes que va publicar la Regidoria de Patrimoni i Recursos Culturals sota el títol ‘Escultura lleugera’.

Concretament, esta escultura pertanyia a la capella dels jurats de l’antiga Casa de la Ciutat, on sens dubte gaudia de gran devoció com a custodi i protector de la ciutat i Regne de València. I fou recuperada abans de la demolició de l’edifici a mitjans del segle XIX, quan passà als fons de l’Arxiu Històric.

Esta imatge ja havia estat objecte d’anàlisis per part de l’IVCR+i. L’any 2016 es realitzaren tomografies assistides per ordinador que permeteren analitzar la seua estructura interior i detectar algunes patologies, així com importants repintes. Al juny, aprofitant les obres de remodelació i actualització del Museu Històric Municipal, va ser traslladada a l’Institut, on immediatament va començar la intervenció integral per garantir la seua futura conservació.

Els treballs s’han centrat de moment en la part inferior, molt alterada per reparacions posteriors. La retirada d’estes capes està mostrant la rica policromia original i la conformació de la figura del drac, difícil d’apreciar al detall fins al moment. Quan finalitze la intervenció, la peça tornarà al Museu Històric on s’integrarà en la seua exposició permanent.

Gemma Contreras, directora de la IVCR+i, ha ressaltat que “amb els treballs de recerca i dels tastos realitzats s’ha descobert la policromada original que “revela una imatge del dimoni molt diferent de la que s’apreciava i que entronca amb les representacions demoníaques que podem veure en taules gòtiques de la Corona d’Aragó”.

El Palau de la Música acosta la figura de Sorolla als centres educatius

Enguany es complix el centenari de la mort de Joaquín Sorolla i el Palau de la Música s’unix a esta celebració mitjançant el seu projecte educatiu “Menut Palau”, acostant la figura de l’artista valencià als centres escolars i les famílies. D’esta manera, l’Almodí acull l’espectacle multidisciplinari –música, teatre, pintura- “Papà Sorolla” fins al divendres, destinat a l’alumnat de 4t i 6é de Primària, com també per a les famílies el pròxim diumenge a les 18.00 hores.

Una vegada més, des del Palau de la Música s’encapçalen les activitats institucionals commemoratives de músics i artistes il·lustres de la nostra terra, i, en este any de reconeixement a un dels pintors valencians més universals, no es podia deixar d’acostar i fer partícip al públic familiar de la importància de la figura de Joaquín Sorolla, però també a l’alumnat dels centres educatius des d’una ullada diferent, la de la infància i des del punt de vista sonor, a més del visual i dramatitzat, facilitant en el seu conjunt la comprensió i també la labor pedagògica de les professores i professors.

L’espectacle, delicat i íntim, gira entorn de la infància dels seus fills, concretament María i Joaquín. La part musical estarà protagonitzada per De Soprano y Arpa, un duo valencià amb una àmplia experiència en el món educatiu i el públic infantil, que “pinten” la vida de Sorolla a través de les partitures d’Albéniz, Granados, Falla, Ravel, Satie, Fauré, Tournier, Britten i inclús Lorca. En este sentit, el director del Palau, Vicent Ros, ha afegit que “la música ha sigut triada amb molta cura, amb obres de compositors coetanis de Sorolla, tant els espanyols com els impressionistes de la seua estada a París, perquè el públic puga comprendre l’estreta relació i les influències que s’establixen entre les dos disciplines artístiques”.

Amb la direcció escènica de Salva Ferriol i la producció executiva de L’Artefacta, vestuari i atrezzo d’Elena Gassó i els joves actors valencians Alba Ferragud com a “María” i Pablo Pla com a “Joaquín”, el públic podrà gaudir d’un guió dramatitzat amb les figures dels fills de Sorolla, de xiquets i de joves, qui recorden la seua infància i la molt volguda figura paterna. Este concert dramatitzat o teatre musicat reflexiona també sobre valors com la solidaritat amb la infància desprotegida, la bondat dels cuidats, el valor de les coses xicotetes i del present, l’Espanya buidada i la importància de les arrels.

Les entrades per a este nou espectacle de “Menut Palau” del pròxim diumenge, es poden adquirir en la web del Palau de la Música

Comença el període d’inscripció de la 135 edició del Certamen Internacional de Bandes de Música “Ciutat de València”

Les societats musicals que desitgen participar en esta nova edició del Certamen Internacional de Bandes de Música (CIBM) “Ciutat de València” 2023 ja poden realitzar el tràmit fins al pròxim 17 de gener. Les bases es van publicar en el BOP el passat 30 de desembre. Les inscripcions s’han de formalitzar mitjançant el procediment específic habilitat en la seu electrònica de l’Ajuntament de València.

Des de l’Ajuntament s’anima a les societats musicals a inscriure’s i participar en una de les més prestigioses trobades de bandes de música del món, l’única d’esta magnitud que té un caràcter anual i en el qual més societats musicals participen. És el Certamen que posseeix més quantitat de diners en premis i per participació, sent de 43.000 euros respecte als premis i de 100.000 euros quant a la participació, augmentant 16.000 euros respecte a l’edició anterior.

El CIBM tindrà lloc els dies 12, 13, 15 i 16 de juliol de 2023, en el Palau de les Arts, i durant el període d’inscripció, en l’oficina del CIBM estaran a la disposició de les bandes per a la seua consulta les obres obligades de cada secció, on podran formular també qualsevol consulta sobre el certamen. Estes obres són per a la secció tercera “Impuls Engine” de Carolyn Bremer i “El Baile de Luis Alonso” de Gerónimo Giménez amb arranjaments de José Luis Represas. Per a la secció segona “With Heart and Voice” de David R. Gillingham i la jota de ballet “Sorolla” de Juanjo Colomer. Per a la secció primera “Symphony for Winds” de Martin Ellerby i per a la secció d’honor, els quadres simfònics “Homenatge a Joaquín Sorolla” de Bernardo Adam Ferrero.

Tota la informació de les bases del 135 CIBM “Ciutat de València” es pot consultar ací

En la sol·licitud les bandes hauran d’especificar la secció per la qual opten, el títol de l’obra de lliure elecció, indicant la seua duració, el seu autor, i en el seu cas, el transcriptor (admetent-se, únicament, transcripcions de les obres musicals degudament autoritzades), així com la peça musical a interpretar fora de concurs. Acompanyant a les instàncies, s’haurà de presentar fotografia actualitzada i historial de la banda posant l’accent en els últims deu anys (participacions en concursos o certàmens, premis, enregistraments, festivals, etc.), i biografia del director o directora.

Tota la informació del tràmit està disponible en la seu electrònica municipal

Visita les exposicions permanents del MuVIM!

El Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat és un museu consagrat a preservar i donar a conéixer les idees que han fet possible el món modern. Sabies que acull tres exposicions permanents que no et pots perdre? Continua llegint i entera’t de tot!

– València segons el Pare Tosca. Troba-la en el Vestíbul del Museu.

La maqueta de València segons el plànol del Pare Tosca de 1704 ja s’exhibeix de forma permanent en el Hall del MuVIM perquè els visitants del museu puguen tornar a gaudir i descobrir com era l’horta valenciana i el traçat urbà d’una València del segle XVIII, que amb prou faenes arribava als 45.000 habitants.

– L’aventura del pensament. Amb reserva prèvia.

L’exposició mostra per mitjà de 15 sales el recorregut històric de les idees que van des del teocentrisme de l’Edat Mitjana, passant per l’ideal de la raó de la Il·lustració, fins a concloure en el desenvolupament de la ciència actual. Es pot realitzar en quatre idiomes: valencià, castellà, francès i anglès.

– Torre Medieval. En la Sala de la Torre.

L’edifici del MuVIM incorpora, en el nivell intermig del sòtan, restes arqueològiques declarades BIC. Constituïxen el més antic testimoni de l’ocupació del lloc sobre el que s’assenta el museu, i per tal d’acomodar les restes que contemplem, l’arquitecte va haver de modificar la planimetria de l’obra.

Consulta més informació en la web del MuVIM

Una exposició reivindica al Museu de la Ciutat el treball de dones artistes valencianes

El Museu de la Ciutat acull fins al pròxim 5 de març l’exposició “Elles”, una retrospectiva sobre les dones artistes valencianes des dels anys 50 fins a l’actualitat. Es tracta d’una exposició necessària perquè la discriminació de gènere en el món de l’art ha estat històricament un fet indiscutible i, tot i el que hem avançat en el camí de la igualtat de gènere, encara queda molt a fer per aconseguir la igualtat entre homes i dones artistes.

La mostra és una mirada minuciosa a les dones artistes valencianes des dels anys 50 del segle passat fins a l’actualitat. No es tracta d’una exposició només, sinó de tot un projecte per reivindicar el treball de les artistes. En este sentit, la mostra ha vingut precedida per cinc tallers impartits per Concha Ros, Cari Roig, Rebeca Plana, Mery Sales i Patricia Bonet a alumnes de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica.

L’exposició inclou obres d’Ana Aguado, Cristina Alabau, Elena Asins, Patricia Bonet, Monika Buck, Carmen Calvo, Teresa Cebrián, Teresa Cháfer, Carolina Ferrer, Juana Francés, Fuencisla Francés, Jacinta Gil, Menchu Lamas, Equipo Límite, Ángeles Marco, Natividad Navalón, Ana Navarrete, Isabel Oliver, Ana Peters, Rebeca Plana, Marigela Pueyrredon, Concha Ros, Mery Sales, Encarna Sepúlveda, Soledad Sevilla, Rosa Torres i Aurora Valero.

Amb esta mostra, comissariada per Manuel Chirivella, el Museu de la Ciutat reobri de nou la seua sala d’exposicions temporals. L’entrada a l’exposició és lliure.

València entrega per primera vegada els premis al mèrit cultural

L’Hemicicle ha lliurat la primera edició dels premis al mèrit cultural “Ciutat de València”, que han reconegut la trajectòria professional de l’actriu María Luisa Merlo, el director d’orquestra Gustavo Gimeno i el grup de rock Seguridad Social. Estes distincions posen punt final a l’absència d’un guardó creat pel govern municipal per homenatjar aquelles persones o col·lectius que s’han destacat per la seua contribució a qualsevol disciplina artística.

Els guardons al mèrit cultural no existien fins ara a la ciutat de València. L’acte d’entrega d’estos premis té un doble caràcter: de deute i d’esperança. D’una banda, deute cap a aquells professionals que, si bé havien pogut rebre des d’altres i altes institucions el reconeixement general a la seua tasca, fins ara havien mancat d’un guardó que assenyalara específicament la ciutat de València com a origen o destinatària de les seues carreres.

D’altra banda, l’esperança recau a haver iniciat hui un recorregut que serà prolongat de manera inexcusable, ja que estos premis naixen amb una vocació clara de continuïtat, perquè no es creen uns guardons tan especials i necessaris com estos amb una voluntat mancada de fermesa, atés que és un benefici per a la ciutat, per a la societat i per a aquelles persones a les quals els serà concedit.

L’alcalde ha donat l’enhorabona a María Luisa Merlo, qui no ha pogut estar present en l’Hemicicle per motius de salut, Gustavo Gimeno i els integrants de Seguridad Social, “pel que suposen per a la cultura valenciana, i perquè amb vostés el nom de València s’ha passejat trencant totes les fronteres geogràfiques, ens han donat moments inoblidables veient les seues actuacions o sentint les seues interpretacions i ens enorgulleix perquè compartim el fet de ser valencians”.

Els premis al mèrit cultural “Ciutat de València” compten amb una dotació econòmica de 18.000 euros a repartir entre les persones distingides, que també han rebut un trofeu realitzat per l’estudi valencià de disseny Lavernia i Cienfuegos, el qual representa una torxa com a símbol de la llum, la busca, la veritat, el coneixement i la cultura.

València necessitava uns guardons que premiaren una o diverses trajectòries en l’àmbit de la cultura, que les persones guanyadores foren triades per professionals i que l’espectre quant a persones distingides fora el més abraçador possible. L’objectiu és consolidar esta iniciativa en tots els àmbits: cronològic, per tal que dins de molts anys i moltes dècades continuen convocant-se; institucional, a fi que les futures corporacions els assumim com a part important del llegat municipal, i cultural, perquè esdevinguen una fita de les cites al voltant de la cultura a la ciutat de València.

El jurat multidisciplinari que ha resolt la primera edició del premi ha estat format per personal municipal dedicat a la gestió cultural; Justo Romero, assagista, músic i crític dedicat des de fa quaranta anys al sector musical, i Nacho Lavernia, Premi Nacional de Disseny en 2012.

 

Reconeixements

El jurat ha considerat el recorregut de Gustavo Gimeno, actual director titular de l’Orquestra Filharmònica de Luxemburg i de la Simfònica de Toronto, qui s’ha convertit en el director espanyol més internacional i, a partir de 2025, serà el director musical del Teatro Real de Madrid. El jurat ha assenyalat el seu estatus internacional amb fites com ara la gira de concerts per Europa amb el pianista i també director d’orquestra Krystian Zimerman.

En arreplegar el trofeu, Gustavo Gimeno ha expressat “gran satisfacció”. L’artista ha explicat que va deixar València quan tenia uns 17 anys per estudiar a Àmsterdam i “allí continua geogràficament la meua residència, tot i que la meua condició de valencià, de mediterrani, segueix latent en mi i, de fet, contribuix de manera especial a qui soc com a persona i com a professional”.

Igualment, s’ha valorat l’actriu valenciana María Luisa Merlo, qui va començar a treballar en teatre, seguint la tradició familiar, ha fet cine i ha participat en diverses sèries televisives. A més dels nombrosos premis que han reconegut esta intèrpret, s’hi ha tingut en compte l’estima del públic. Merlo ha excusat l’assistència per malaltia i ha recollit el premi en el seu nom María Ángeles Fayos.

Pel que fa a Seguridad Social, el jurat ha ressaltat que esta banda de música, creada al costat de València, a la localitat de Benetúser, per José Manuel Casañ fa ara quatre dècades, ha sigut referent dins de l’anomenada moguda dels 80 i del rock espanyol. Així mateix, s’ha destacat l’evolució dels intèrprets de cançons com Chiquilla o Quiero tener tu presencia que, reconeguts l’any 2012 per vendre més d’un milió de discos, s’han consolidat al món de la música espanyola.

Els integrants de Seguridad Social José Manuel Casañ, Javi Vela, Jorge Molina i Víctor Traves han rebut el reconeixement de mans de l’alcalde. José Manuel Casañ ha qualificat de “privilegi que a la teua ciutat et donen un premi” i ha ressaltat que “hem portat la valencianitat per tot el món, orgullosíssims, durant estos primers quaranta anys, i anem a seguir amb eixa força”.

Dansa i poesia en la Sala Carme Teatre

Ja està ací la programació de gener en la Sala Carme Teatre! Una suma d’espectacles de dansa, poesia i teatre contemporani per disfrutar de la millor cultura en València.

– PRESTIDIGITACIÓN ORAL. GUSTAVO GIMÉNEZ. Teatre contemporani. 12 i 13 de gener a les 20h.

Com una sort de joglar contemporani, Gustavo Giménez ens porta a explorar els límits de l’oralitat, mitjançant una proposta sorprenent i commovedora a parts iguals que va des de la narració poètica, la polipoesia i “spoken word”, la música experimental i la psicodèlia; una construcció en directe de paisatges sonors i universos suggerents.

– PRESTIDIGITACIÓN ORAL. DANI ORVIZ & UAL.LA! Teatre contemporani. 14 i 15 de gener a les 20h i 19h respectivament.

SLAM UP, l’espectacle que reunix els millors poemes de Dani Orviz, Campió Mundial i d’Europa de “Poetry Slam” i presentador del programa Deslenguados de La2 de TVE. Tot un desplegament d’habilitats orals d’este joglar del segle XXI.

– MAGMA. Dansa contemporània. Del 19 al 21 de gener a les 20h.

MAGMA -concert per a dos cosos- és una trobada, una metàfora del món interior, d’allò que no es veu, sinò que es sent. És una metàfora que ens unix amb qui vàrem ser i amb qui serem de nou: buit, terra, cos, paraula, idea, llegenda, oblit, terra i vuit.

Consulta tota la informació i fes-te amb les teues entrades en la web de la Sala Carme Teatre

Teatre per a totes i tots en l’Escalante

Este gener disfruta de “La màquina de Rube Goldberg” i de “An-Ki” en el Teatre Escalante!

– “La màquina de Rube Goldberg”. 3, 4, 7 i 8 de gener a les 18h en el Teatre Principal.

Rube Goldberg va ser un dibuixant que es va fer molt famós, però que molt famós per inventar unes màquines tan complexes i absurdes com genials. En este espectacle descobrirem mitjançant la màgia i l’univers d’aquests sorprenents mecanismes què podem fer nosaltres per canviar les coses…

– “AN-KI”. De l’11 al 21 de gener amb horaris escolars i per al públic general.

Tres grups, tres camins, tres històries dins d’un espai per a explorar, conèixer i experimentar. Una aproximació a l’origen de l’univers des d’una visió poètica i immersiva i un relat construït des de l’imaginari d’una xiqueta sobre l’origen i destí de la humanitat. Escoltar, mirar, moure’s, tocar i sentir també és teatre!

Funcions públic general: Dissabtes 14 i 21 a les 17h i diumenge 15 a les 11:30h.
Funcions Escolars: 11, 12, 13, 17, 18, 19 i 20 a les 10:30h.

Consulta més informació en la web del Teatre Escalante

Gener en el Teatre El Musical

Has vist ja tota la programació que oferix Teatre El Musical per a este mes de gener? Comença l’any amb les millors arts escèniques i espectacles de dansa:

– AMAZONAS (OLYMPUS KIDS). Diumenge 15 de gener a les 12h i a les 17h.

Fa més de tres mil anys, un grup de dones va crear una societat particular en les llunyanes costes de la Mar Negra. Una societat formada només per dones lliures, amb un esperit comunitari i guerrer, disposades a defensar un ordre diferent. Les Amazones.

Per què van creure les amazones que necessitaven crear una societat sense homes? Per què els herois masculins de l’antiguitat reaccionaven de manera agressiva davant aquesta societat alternativa? És lícit l’ús de la violència per a defensar-se dels atacs externs? O la defensa de les pròpies opinions i les revoltes contra les injustícies han de ser sempre pacífiques? Xiquetes, xiquets, som tots iguals o hi ha alguna cosa que ens fa diferents? I… per què el riu Amazones porta precisament aqueix nom?

– ¿OS ACORDÁIS? Divendres 20 de gener a les 20h.

Os acordáis? és el títol d’una de les últimes cançons que Albert Plá va compondre durant la pandèmia, una composició tan llarga com el temps que va durar el confinament. Albert Pla reflexiona amb ironia sobre l’impacte que ha tingut la crisi del coronavirus a nivell mundial.
Músic, cantant, actor, escriptor, pallasso, bufó… Pla és un d’aqueixos exemplars únics en la seua espècie amb una capacitat perpètua per a commoure, remoure i sorprendre…

– TONÁ. Dissabte 21 de gener a les 20h.

Toná és una proposta escènica de Luz Arcas que s’allunya de narratives convencionals i ofereix a l’espectador a una experiència poètica, plàstica i intuïtiva. En la peça, els cossos i els objectes (el vestuari, els elements escènics) són travessats per l’invisible (la música, el moviment) i agitats fins a l’extenuació: un excés de vida que acaba per esgotar-los i retornar-los a l’inerta.

Indaga en la fugacitat, en la mort i la memòria. Com apunta Luz Arcas, “els materials sobre els quals treballem provenen de l’imaginari de la nostra infància, de les cançons i de les pors que encara ens persegueixen. El nostre projecte aborda tot el relatiu a la mort i al duel des del folklore, amb una presència molt important dels ‘verdiales’ com a font d’inspiració. I ha significat un parèntesi molt important respecte al que jo feia. És una mica menys dens, més orgànic i salvatge”.

– ENLLUERNADOR. LA COJA DANSA – PROGRAMA CIRCULA! Dijous 26 de gener a les 20h.

La noció clau de l’individu ha de continuar sent parpellejant. Així ho afirma Edgar Morin i així sembla. Que la persona semble ser el centre de l’univers i autònoma i independent d’aquest ompli de sorpresa, tant com rebaixar la seua importància a la de capítol fugaç en la història d’una espècie i un ecosistema. És per això que, inspirada en “La desaparició de les cuques de llum” de Didi-Hubermas, esta obra canvia la perspectiva, mirar des d’un punt de vista minoritari i apagar les llums dominants que enceguen l’ésser humà a l’hora de comprendre’s.

– TRADERE. LAIA SANTANACH – PROGRAMA CIRCULA! Divendres 27 de gener a les 20h.

Tradere és una proposta de dansa contemporània i música electrònica en viu que investiga sobre la pràctica d’aquelles tradicions occidentals que sacrifiquen el cos per estima, creença i tradició i per a formar part d’una comunitat dins d’una festivitat. És una reflexió sobre la permanència de generació en generació de pràctiques grupals tradicionals on el cos és la principal eina d’exposició.

– ATOMIC ART amb Adiós Amores i Íñigo Soler. Dissabte 28 de gener a les 20h.

Adiós Amores i Íñigo Soler fusionaran els seus estils en una nova edició de Atomic Art, que tindrà lloc el pròxim 28 de gener de 2023 al TEM.

L’Atomic Art és una celebració anual en la qual música i altres disciplines artístiques conjuguen el mateix idioma durant tot un dia.

Cada any l’Atomic Art dedica la seua edició a una figura central, havent sigut ja homenatjats Chavela Vargas, Luís García Berlanga o Antonio Vega, entre altres. En l’edició de 2023 l’eix central serà Pier Paolo Passolini, coincidint amb el centenari del seu naixement.

Consulta tota la informació en la web del Teatre El Musical i fes-te amb les teues entrades! 

El cicle Menut Palau proposa un programa didàctic d’activitats participatives i d’oci familiar per a les festes de Nadal

El Palau de la Música ha preparat el tradicional cicle de Nadal dirigit a les famílies i la infància per a gaudir de les pròximes festes amb la música, dins del programa educatiu i didàctic Menut Palau. La sèrie de concerts dirigits als xiquets i xiquetes tindrà lloc a L’Almodí, els dies 28 al 30 de desembre, i als Jardins del Palau, el 4 de gener de 2023. Es tracta d’una programació repleta de música clàssica i popular, marionetes, nadales a ritme de swing, rock-pop infantil, tallers i jocs per a gaudir en família.

És un espectacle de caracter popular que de segur revalidaran l’èxit d’assistència i acceptació que es va obtindre l’any passat, perquè es desenvolupa una fórmula que enorgullix, i que no és una altra que la de fer costat als artistes de la terra i oferir a la ciutadania espectacles de gran qualitat, participatius, temàtics i d’indubtable interés per a les xiquetes i xiquets; i, a més, a uns preus totalment assequibles per a totes les butxaques.

Les activitats en L’Almodí, que tindran un preu d’entrada de 6 euros, començaran el 28 de desembre amb La caixa dels joguets. Ballet pour enfants, un espectacle per al públic a partir de 5 anys amb la música que el compositor impressionista Claude Debussy va escriure per a la seua filla. El muntatge anirà a càrrec de l’agrupació de titelles i marionetes Bambolina Teatre Practicable, i s’oferiran dos sessions, a les 12:00 i a les 18:30 hores.

L’endemà, 29 de desembre, serà el torn dels Titellaires de Binèfar, empresa que té el Premi Nacional de Teatre per a la Infància i la Juventut, i que oferirà la seua proposta Retaule de Nadal, també en dos sessions a les 12:00 i a les 18:30 hores. Es tracta d’una composició escènica que es configura com una simpàtica bullícia nadalenca amb música popular i titelles, per al públic a partir de 3 anys, segons la programació.

El cicle tancarà l’any, el divendres 30 a les 18:30 hores, amb ball i diversió l’estil dels anys 50, amb la proposta Swing for Christmas, de Babalu Swing Band i els seus Nadalencs, a ritme de swing per a tots els públics.

Festival Infantil de Cap d’Any

La novetat del cicle d’enguany serà el Festival Infantil de Cap d’Any, que s’oferirà el 4 de gener, de 10:00 a 18:00 hores, als Jardins del Palau, amb un preu de 7 euros. S’habilitarà un espai especialment dissenyat als Jardins del Palau per a saludar a l’any nou, en el qual totes i tots, de qualsevol edat, però amb especial atenció a les xiquetes i xiquets, podran gaudir de moltes activitats amb música autòctona d’arrel popular valenciana, pop, rock i cantautors, a més de nombrosos tallers, racó de lectura i jocs tradicionals.

El director del Palau, Vicent Ros, ha subratllat que bona part d’esta programació “té un vessant molt important que és la unió de la música clàssica, però també la popular, amb els titelles, de manera que la dramatització permetrà acostar estes músiques a tota la família”. A més, ha afegit Ros “comptem amb formacions musicals i teatrals que s’esforcen per a transmetre, de manera divulgativa i entretinguda, una altra manera d’entendre l’oci i la diversió per Nadal”.

Aconseguix les teues entrades i consulta la programació en la web del Palau de la Música