Política de cookies
Este lloc web utilitza cookies perquè vostè tinga la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxe l'enllaç per a major informació.

X

Observació astronòmica al Museu de Ciències Naturals

El diumenge 12 de febrer, a partir de les 11:00 h, tindrà lloc un taller d’observació astronòmica en els Jardins de Vivers. L’activitat consistirà en l’observació del sol amb telescopi i es farà davant del Museu de Ciències Naturals, organitzada pel Museu i per l’Associació Valenciana d’Astronomia. 

La participació en el taller serà gratuïta i el nombre de places és limitat, per tant, totes les persones que vulguen participar, hauran de reservar la seua plaça telefonant al museu: 962084313. Com a màxim, s’acceptarà fins a 5 persones per reserva.

La observació es realitzarà si les condicions meteorològiques són favorables. En cas contrari s’ajornarà a una altra data.

La Casa Museu Blasco Ibáñez rep 100.000 euros de l’herència de la neta de l’escriptor

La neta de Vicente Blasco Ibáñez, Gloria Llorca Blasco-Ibáñez, que va faltar el passat estiu, ha donat a la Casa Museu Blasco Ibáñez el romanent dels béns del seu cabal hereditari, que els operadors jurídics valoren en 100.000 euros, aproximadament. Els advocats han comunicat a l’Ajuntament de València l’última voluntat de Gloria Llorca una vegada llegida l’herència, realitzada la partició i restats els llegats realitzats en favor de familiars.

És una donació que es dedicarà en la seua integritat al Museu de Blasco Ibáñez, a la seua casa, amb l’objectiu de fer perviure i intensificar la cura de tot el seu llegat, el qual és fonamental per a esta ciutat i ens permet recordar-li com una persona clau en els segles XIX i XX de la ciutat de València.

L’última voluntat de Gloria Llorca Blasco-Ibáñez, la neta de Blasco Ibáñez, és un reconeixement a la tasca que es fa des de l’Ajuntament en favor de la figura de Blasco Ibáñez, de la Casa Museu i de la cultura en general.

L’herència de Gloria Llorca Blasco-Ibáñez

L’última voluntat de Gloria Llorca, expressada per mitjà del seu testament, inclou l’obligació expressa i específica de destinar els diners en el xalet on va viure l’escriptor, un edifici de propietat municipal i que gestiona la Regidoria de Recursos Culturals.

La Casa Museu Blasco Ibáñez, situada al barri de la Malva-rosa, reunix un fons important i valuós sobre l’escriptor i periodista valencià i que, l’any 2022, va rebre unes 10.000 visites anuals. A més, l’Ajuntament té un conveni de col·laboració amb la Fundació Centre d’Estudis Vicente Blasco Ibáñez pel qual garantix una xifra mínima de 50.000 euros anuals de diners públics en inversions en este museu municipal.

La donació hereditària realitzada per Gloria Llorca Blasco-Ibáñez coincidix amb l’aniversari de la mort de l’escriptor, el 28 de gener de 1928.

La comèdia arrasa febrer en el Teatre Olympia

Si t’agraden els monòlegs, el teatre i la música, febrer és el teu mes en el Teatre Olympia. No et perdes la seua programació repleta d’espectacles per viure la cultura en un dels centres més emblemàtics de la ciutat. Apunta!

 

– EDIPO. A TRAVÉS DE LAS LLAMAS. Del 2 al 5 de febrer.

Edipo dorm, a la vorera del camí, fins que desperta al escoltar la veu d’una rara presència; un home, el qual, ocult baix un casc de metall, comença a parlar-li sobre un monstre, una ciutat, una recompensa. Edipo, desconfiat, rebutja la invitació del misteriós cavaller, el qual no dubta en seguir insistint fins aconseguir que Edipo es desvie del seu camí, s’enfronte al monstre i, convertit en rei, acabe entrant en la ciutat de Tebas…

– BUENISMO. 3 i 4 de febrer.

Confessions, polítics corruptes I dives del pop. Manuel Burque, Henar Álvarez i Quique Peinado estrenen Buenismo show, un espectacle basat en el programa de ràdio que presenten u en el qual els acudits disparen la ràbia “pa’ dalt”. Segur que perdran les formes, però mai la raó i, mentre aplaudisques, els té igual. Passen i disfruten. *Bitch silence*.

– FOREVER YOUNG. Del 8 al 19 de febrer.

Forever Young és un musical d’Erik Gedeon el qual Tricicle va descobrir per pura casualitat quan va estar actuant en Oslo. Varen anar a veure’l en una sala a reventar i, encara sense entendre ni ni una paraula de noruec, varen quedar fascinats amb el treball dels actors i amb la qualitat de les versions musicals, així que només tornar a Barcelona, varen començar a gestionar els drets per traure’l a Espanya.

– FAEMINO Y CANSADO. 17 VECES. 10 i 11 de febrer.

Segons la tradició Kaon Lin de la bimileniària cultura xinesa, el deu Kuan Lon, l’única deïtat que viu en una cantimplora, permet a un ésser humà disfrutar de clarividència catorze vegades en una vida.

– FRANCISCO EN CONCIERTO ACÚSTICO. 14 de febrer.

El cantant valencià Francisco presenta el seu nou espectacle en format acústic, per a celebrar el 40 aniversari de l’estrena de “Latino”. Un concert intimista acompanyat de cinc prestigiosos músics: Abelito Sanabria (baix), Salva Pérez (bateria), David Almerich (teclats), Nestor Zarzoso (piano) i Joan Herrero (guitarres).

– LAS NOCHES DE ORTEGA. 17 de febrer.

“Las noches de Ortega” és un show en directe amb una mecànica lligada al particular univers de Juan Carlos Ortega i a l’humor que el caracteritza. Inclourà les seues peculiars cridades, projecció de vídeos i personatges tan reconeguts com Marco Antonio Aguirre, entre altres.

– LA ANSIEDAD NO MATA, PERO FATIGA. 20 de febrer.

El principal objectiu de “La ansiedad no mata, pero fatiga” és bàsic, però directe: Aconseguir que el públic isca del teatre més feliç que com va entrar i amb ferramentes senzilles que els ajuden a gestionar emocions incòmodes com l’ansietat. Tot amb un toc d’humor per a que disfruten i es divertisquen.

– EL BESO DE LA MUJER ARAÑA. Del 21 al 26 de febrer.

En la presó, Molina i Valentín són companys de cel·la. Molina és una dona en un cos d’home, tancat per seduir a un menor. Valentín és un activista Polític, qui vol canviar el món torturat durant els interrogatoris. Per a escapar de la realitat, Molina evoca pel·lícules antigues, mitjançant les quals, en un procés d’identificació amb els seus protagonistes i secundaris, reflexionen sobre la seua pròpia vida i la seua identitat política i sexual. Un combat interior amb moltes ferides obertes i una pantera que no deixa de rugir.

Entra en la web del Teatre Olympia per a consultar horaris, més informació i fer-te amb les teues entrades.

Programació de febrer en el Teatre Flumen

Si gener t’havia paregut un bon mes de programació en el Teatre Flumen, prepara’t perquè encara no has vist tots els espectacles que tenen per a tu este mes! Concerts, teatre, musicals, monòlegs i fins i tot dansa.

– AMORTAJADOS. 3 de febrer a les 23h.

Escrita i dirigida per Patricia Sornosa i protagonitzada per Quique González i Mónica Zamora, els qui compten amb una llarga experiència en espectacles d’humor per a café-teatre. Ella i Ell estan condemnats a no entendre’s, així que resulta còmic comprovar quant es necessiten. Ella i Ell són els protagonistes de nou històries d’humor i amor que es redueix a… A Ella, a Ell… I a una guitarra.

– ENCANTADOS. Del 4 al 26 de febrer a les 17h.

Oh, no! La casa dels Madrigal torna a clivellar-se i tota la família podria quedar-se sense la seua tan benvolguda caseta. Però tranquils, Mirabel ja ho va arreglar una vegada i tornarà a fer-ho! No existeix la paraula derrota en la família Madrigal. En aquesta ocasió Mirabel, Luisa, Bruno i altres membres de la família ajudaran a Pablo, un xic que, igual que Mirabel, no té do… o això creu ell.

– LIKE, EL MUSICAPP. 4 de febrer a les 20h.

Un esdeveniment que va més enllà de la butaca del teatre. Si creus en l’amor a primera vista, no et perdes este espectacle musical, que no sols et tocarà el cor, sinó també et permetà entraren la realitat que es narra en l’argument amb una App real en la qual el públic pot interactuar amb la resta d’assistents a la funció, des del moment en el qual compra la seua entrada abans del show. Viuràs el teu “Like Story”, una experiència que et pot canviar la vida.

– LA HORA DEL LOBO. 5 de febrer a les 19:30h.

Després d’una nit de festa, Pablo i Estefanía desperten en el bany d’una discoteca. Desorientats, tracten de buscar una eixida, però estan tancats. De sobte apareix un missatge, «sabem el que heu fet», i un compte arrere d’una hora. Durant seixanta minuts hauran de buscar pistes que els ajuden a escapar d’aquest macabre joc… a vida o mort.

– LA PORTEÑA. ALMA DE BOHEMIO. 10 de febrer a les 20h.

La Porteña Tango, amb 15 anys de trajectòria i quasi 700 concerts realitzats en els escenaris de 20 països en quatre continents, presenta el seu espectacle “Alma de Bohemio”, un espectacle modern i renovat on s’entrellacen la música, la dansa i les històries que van des de les emocions més profundes a la picardia i l’humor, recordant que el Tango Argentí és una música popular i pròxima al públic de totes les edats, allunyant-lo dels clixés i llocs comuns.

– MARICAS TODAS. 11 de febrer a les 20h.

“Maricas Todas” és una comèdia hilarant, en la qual se celebra la diversitat i es gaudeix aqueix histrionisme que impregna tota l’obra. Un musical LGBT+ que dona visibilitat, mitjançant el propi ésser. A més, s’acompanya d’un repartiment en estat de gràcia, liderats per un estupend Jesús Arribas.

– REGRESA A LOS 80. EL MUSICAL. 11 de febrer a les 23h.

Vicky i els seus amics decideixen organitzar una festa d’aniversari sorpresa per al seu oncle, que va ser líder d’un grup musical d’èxit durant els anys huitanta. La preparació de la festa, que tindrà lloc en un antic local propietat de l’oncle de Vicky, envoltats de la seua roba, instruments i discos, dona lloc a un recorregut per les cançons d’una dècada tan emblemàtica com inoblidable.

– EN MI REFLEJO. 12 de febrero a las 19:30h.

“En mi reflejo” representa diferents situacions en les quals es persegueix l’amor propi i la superació d’un mateix des d’un punt de vista teatral i amb llenguatge actualitzat de la dansa espanyola. En este espectacle el missatge més important que es vol transmetre és l’acceptació pròpia, ja que cal respectar-se a un mateix pel que és i no pel que la societat vol que siga.

– LA COPLA EN ESENCIA. 18 de febrer a les 20h.

Es tracta d’un concert amb veu, ball i música en directe, liderat per Lucerito de las Marismas, cantant i ballarí de flamenc natural d’Alzira. És un espectacle dinàmic, amb canvis de vestuari, elegant i amb un puntet canalla.

– PEGADOS, UN MUSICAL DESCARADO. 24 de febrer a les 23h.

“Pegados” és la història d’un xic i un xica que es coneixen en una discoteca i que, per eixes coses de la nit o del destí, acaben consumant l’acte sexual en un lavabo. La història podria acabar-se ací, com acaben moltes històries nocturnes de joves, música i alcohol. Però este xic i esta xica es trobaran amb un problema amb el qual no comptaven: a causa d’una estranya però explicable situació mèdica, ell no aconsegueix traure el seu “aparell sexual” de l’interior d’ella. Davant la impossibilitat de separar-se decideixen anar a un hospital.

– HISTORIAS DEL HAREM. 25 de febrer a les 20h.

“Historias del Harem” relata el rapte de Tutku durant les seues noces, la qual cosa ens introdueix de ple en l’harem, al qual es veu fatalment arrossegada. Dones arribades de diversos punts d’Orient ho poblen. A través dels seus balls característics les seues vides solitàries s’aniran embastant musicalment en diferents trames que tenen com a teló de fons la vida quotidiana de l’harem i en la qual no falten intrigues, beuratges ni encantaments, però tampoc l’halo fraternal que prodiga un destí en comú.

– PABLO CARBONELL. SUS MEJORES TEMAS Y MONÓLOGOS. 25 de febrer a les 23h.

De Pablo Carbonell és més fàcil dir el que no ha fet que el que ha fet. Dibuixant, pintor, parella artística de Pedro Reyes, pallasso, cantant de Los Toreros Muertos, metge a Hospital Central, còmic a la Bola de vidre, director de cinema, reporter a Caiga qui caigui, músic, compositor, showman, entrevistador, novel·lista, actor de cinema i teatre, guionista, mestre de ceremònies, i no ha estat cavall al Grand National perquè no li ho han ofert. Posa-li un mur d’herba i el veuràs galopar. Temps al temps. Ara arriba al Teatre Flumen amb el seu millor repertori.

Consulta la web del Teatre Flumen per a veure més horaris, informació i fer-te amb les teues entrades!

VII Biennal Internacional de Dona i Cinema

Del 27 de gener al 4 de febrer, València s’omplirà de cinema amb la VII Biennal Internacional de Dona i Cinema. A mig camí entre el centre CCC Octubre i els Cines Babel, es projectaran els fims fets per dones i per totes aquelles veus que no tenen cabuda en les narratives hegemòniques. La Biennal compta enguany amb projeccions, xarrades, debats, masterclass i moltes activitats més!

La inauguració es farà demà 27 de gener a partir de les 19h en el CCC Octubre i es retrà homenatge a la Madrina 2023, la productora d’animació Nathalie Martínez. A més, la jornada també comptarà amb una selecció de curts que no et pots perdre.

Amb la Biennal Internacional de Dona i Cinema es busca donar visibilitat a produccions artístiques de dones, donada la seua absència en tots els àmbits de la indústria cinematogràfica, des de la creació artística fins a la distribució.

L’Associació Dona i Cinema treballa en col·laboració amb diverses entitats, tant a nivell local com nacional i internacional, per a la visibilització del treball de les dones al cinema i per a aconseguir una paritat vertadera en la indústria.

Consulta ací el programa de la Biennal i fes-te amb les teues entrades per a disfrutar del millor cinema a València!

Les obres de rehabilitació del Palau de la Música finalitzaran este estiu, en els terminis previstos

Les obres de rehabilitació integral del Palau de la Música avancen al ritme planificat i està previst que finalitzen a primers del mes de juliol. L’Alcalde ha assegurat que són unes obres complexes, però que deixaran el Palau de la Música com un Palau adaptat a la situació actual amb un rendiment energètic adequat per apropar València cada vegada més cap a una ciutat descarbonitzada energèticament.

Per a Joan Ribó, “les obres van al ritme que estava previst. Els terminis no estan vinculats al període electoral, acabaran després, però ací l’important és que el Palau de la Música siga un auditori en les millors condicions, que és el que volem”.

L’Alcalde ha repassat les principals modificacions que afecten el projecte, entre les quals ha destacat “els canvis en la fusta per a millorar la sonoritat, els canvis en la refrigeració perquè la refrigeració és una de les responsables dels problemes que tenia esta casa. Abans anava per dalt. Ara l’hem posada per baix, com toca fer-ho, i açò comporta eliminar els problemes d’humitats i d’altra banda, sobretot, comporta una disminució molt important en el consum energètic”. Ribó també ha assenyalat que “estem canviant totes les vidrieres del vestíbul, que s’hi coneixia popularment com l’hivernacle, en part perquè ho era. Els nous vitralls comporten una disminució de l’entrada del sol d’aproximadament dos terceres parts, la qual cosa comportarà també una disminució de les necessitats de refrigeració. Estem posant plaques solars en una quantitat important, al voltant d’una potència de 100 kW que permetrà reduir molt el consum energètic”. L’alcalde ha tancat recordant que “de vegades les reformes són, fins i tot, més complicades que construir l’original”.

Es tracta d’un projecte de rehabilitació molt ambiciós, una oportunitat per fer una rehabilitació integral de l’edifici en uns paràmetres de recuperació de l’essència original del mateix, dels anys huitanta, però es vol conciliar açò amb un edifici del segle XXI, amb paràmetres d’eficiència energètica perquè este és un dels edificis municipals amb més consum energètic i això va a canviar. Les vidrieres, la nova climatització de les sales i les plaques fotovoltaiques baixaran moltíssim el consum energètic de l’edifici. Quan es puga obrir de nou, la ciutadania valenciana tindrà un Palau de la Música del segle XXI però amb l’essència de quan es va construir als anys 80.

Les obres van al ritme previst perquè, encara present la crisi de subministraments, les empreses que estan duent a terme la rehabilitació estan podent complir els terminis i açò és molt important per als aficionats i aficionades del Palau malgrat que, en esta casa en cap moment ha parat l’activitat.

Estat de les obres

A sis mesos de la finalització de les obres, l’estat de la rehabilitació avança segons les previsions i el ritme dels treballs és l’adequat, segons la direcció facultativa. A hores d’ara, s’han realitzat tasques de desmuntatge i demolició, s’han protegit els paviments interiors, s’ha desmuntat la trompeteria, s’ha protegit l’orgue, s’han desmuntat i emmagatzemat les butaques de les sales i s’està treballant simultàniament en tot l’edifici. En concret, l’estat de les obres sala per sala és el següent:

– Sala Rodrigo: S’ha desmuntat el paviment de linòleum i s’ha procedit a la demolició de la grada inclinada, s’ha replantejat el traçat dels nous conductes de climatització, s’han executat els nous canals de difusió de la climatització i s’ha muntat l’entabacat de la grada del pati de butaques. Igualment, s’ha muntat la cintra i s’han desmuntat les petxines acústiques de la sala.

– Sala Iturbi: S’està procedint al desmuntatge complet de la cintra i s’han reforçat les petxines acústiques principals. També s’han assolat les petxines acústiques de les llotges i les zones del cor i el revestiment de la tarima de l’escenari. A més, s’ha desmuntat el paviment de linòleum en la sala i s’ha encetat l’assolament de la grada inclinada per replantejar els conductes de climatització.

– Vestíbul: S’han desmuntat els suports de l’antic envelat interior, s’ha procedit al muntatge de la cintra interior i exterior així com dels vitralls existents i dels perfils que els suportaven. En paral·lel, s’ha començat per fases la instal·lació dels perfils del nou mur cortina i dels vitralls corbats amb cambra d’aire i protecció solar. El procés de muntatge i desmuntatge s’està fent alhora per no deixar oberta la superfície i impedir l’afecció de les inclemències meteorològiques a l’edifici.

– Façana: S’ha muntat la bastida de la façana i s’ha procedit al desmuntatge de l’aplacat. S’ha lluït la façana per millorar l’estanquitat i les condicions tèrmiques del tancament i, finalment, s’ha finalitzat la col·locació de l’aplacat de pedra en la zona del vestíbul. En estos moments, s’ha encetat ja la col·locació de l’aplacat en la façana lateral.
-Instal·lacions: S’han desmuntat els conductes de climatització existents i s’han substituït pels nous traçats del projecte, s’han retirat les instal·lacions fora de servici i s’han realitzat prospeccions per comprovar i resoldre els nous traçats.

– Sala d’exposicions: S’ha desmuntat el sostre de la sala d’exposicions i s’ha apuntalat el forjat per permetre el pas de maquinària pesada i la instal·lació de la cintra del vestíbul envidrat.

Les obres

Les obres de rehabilitació van començar el 4 d’abril de 2022 i el calendari estimat de finalització es manté en la data prevista, els primers dies del mes de juliol. El pressupost final de l’obra és de 11.393.527 euros, IVA inclòs. Les obres tenen una subvenció de tres milions d’euros dels fons del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència de la Unió Europea i, més concretament, del programa europeu d’impuls a la rehabilitació d’edificis públics municipals.

Presentació del llibre “Toponímia i Memòria Urbana”

El proper 31 de gener a les 18:30h de la vesprada el Saló de Cristall de l’Ajuntament de València acull la presentació del llibre “Toponímia i Memòria Urbana”, de Luis Fernández Gimeno.

L’obra tracta sobre la configuració del nomenclàtor dels carrers de València com a resultat de la instrumentalització política de la memòria col·lectiva i l’espai públic, que té el començament a l’inici del segle XIX i sobre el qual han deixat la seua empremta múltiples protagonistes al llarg dels diferents períodes històrics, des del regnat de Ferran VII fins a l’actualitat. Així, llegint el nom dels carrers de la ciutat, es pot desentranyar el discurs polític i commemoratiu imperant en cada etapa, desxifrant tot allò que s’ha volgut fer recordar, i per tant, també tot allò que se’ns ha volgut ocultar.

Per a assistir a l’esdeveniment es prega confirmació prèvia enviant un correu electrònic a regidoradecultura@valencia.es

No t’ho perdes!

Jornada sobre recuperació de memòries de barri al Cabanyal

El proper dissabte, 4 de febrer, tindrà lloc a l’Escorxador del Cabanyal una Jornada sobre recuperació de memòries de barri, que inclourà les conclusions del procés de consultes fet sobre l’Arxiu Viu del Cabanyal i una taula rodona amb tres experiències rellevants en esta línia que s’estan duent a terme a Sevilla, Barcelona i a Natzaret (València).

La jornada començarà a les 10:30 amb una explicació de l’edifici a càrrec de David Estal  i Boris Strzelczyk, arquitectes responsables de la seua rehabilitació; apertura de la sessió de treball per Gloria Tello Company, regidora de Patrimoni i Recursos Culturals, qui donarà pas a la reunió tècnica pròpiament dita.

La taula redona comptarà amb la participació de Violeta Sarmiento, qui presentarà el projecte “La digitalizadora de la memòria col·lectiva de Sevilla”; Samuel García (Sam-Mosketón), qui parlarà de “L’Ecomuseu urbà gitano de Barcelona” i Laura Yustas i Maite Biosca, que aportaran l’experiència de “Natzaretpèdia, arxiu digital de memòria popular de Natzaret”.
Els actes estaran amenitzats per la Societat Musical Unió de Pescadors i amb recitació de poesia pel Tio Luis, i conclouran amb una “degustació de l’ahir i el hui de la cuina del Cabanyal” oferta per la Denominació d’Origen Arròs de València.

 

L’entrada és lliure fins a completar l’aforament de l’espai.

Escorxador del Cabanyal, C/ Sant Pere 35-37

L’Ajuntament restaura el conjunt escultòric de Teodor Llorente de la Gran Via Marqués del Túria

L’Ajuntament de València ha netejat i restaurat íntegrament el conjunt escultòric dedicat al poeta i periodista Teodor Llorente ubicat en la Gran Via Marqués del Túria. El conjunt, obra de l’escultor Gabriel Borràs i l’arquitecte Joaquín Dicenta, presentava problemes de deteriorament dels materials i brutícia i havia patit actes vandàlics, que havien afectat la integritat del monument.

El monument, ubicat en la glorieta central de l’avinguda del Marqués del Túria a l’altura dels carrers de Pizarro i Taquígraf Martí, presentava un estat de conservació deficient com a conseqüència de la contaminació atmosfèrica, dels detritus de les aus i de l’aparició de plantes en les juntes de l’escultura. L’escultura havia patit també un atac vandàlic, que havia sostret part dels dits d’una de les figures així com les baquetes que porta en les mans un dels tabaleters.

El monument a Teodor Llorente és un grup escultòric en bronze i pedra instal·lat a la Gran Via l’any 1924. El conjunt es disposa en forma circular de tal manera que l’espectador veu escenes al·lusives a la vida del poeta des de qualsevol perspectiva. En la part davantera hi figura una inscripció que diu “Al poeta Teodor Llorente/1924”. La part de darrere inclou una llegenda que afirma “València el va coronar el 14 de novembre de 1909”.

El projecte d’erigir una escultura dedicada a lloar i enaltir l’autor de la Renaixença valenciana s’enceta el 1911, a la mort del poeta, amb la participació de l’Ajuntament de València, que va sufragar part de les despeses. El de Llorente seria el segon dels grans projectes monumentals que es va executar en el primer terç del segle XX en esta zona de València.

L’escultura és obra de l’escultor Gabriel Borràs Abella, deixeble de Marià Benlliure, i de xicotetes col·laboracions dels també escultors Escardó i Pinto. L’arquitecte Joaquín Dicenta es va encarregar de la cimentació de l’escultura.

Des de l’actual govern fa ja anys que es ve impulsant tot un pla de rehabilitació d’escultures i monuments a la ciutat de València, per ser de gran importància i per mantindre’l en les millors condicions. Este és un cas més, i la idea és continuar i intensificar esta línia de treball, perquè València estiga cuidada de la millor manera.

“La pesta del 1647 a València, segons Vicent Arcaina”

El Saló de Cristall de l’Ajuntament de València acull este divendres 27 de gener a les 13h la presentació del llibre “La pesta del 1647, a València, segons Vicent Arcaina”, de l’autor valencià Vicent Josep Escartí, historiador, filòleg i catedràtic de la Universitat de València.

En l’esdeveniment es presentarà l’obra que narra tot el que va haver de viure un jesuïta durant l’epidèmia de pesta en 1647. A més, també relata detalls de com els valencians i valencianes varen fer front a aquella catàstrofe que bé ens recorda a la actualitat amb la pandèmia del Covid-19, efectes de la qual encara es troben presents entre nosaltres.

Es prega confirmació d’assistència al 962085132 o enviant un correu a regidoradecultura@valencia.es

Què veure en el Centre del Carme…

Quant de temps fa que no visites el Centre del Carme Cultura Contemporània? Si t’agrada l’art, el disseny, la literatura i la il·lustració, estes són les exposicions que no et pots perdre:

– Jaime Hayon. InfinitaMente. Fins al 16 d’abril.

El Centre del Carme ofereix, per primera vegada a Espanya, una gran retrospectiva de l’obra de l’artista i dissenyador Jaime Hayon, per a conéixer el seu univers personal i el seu procés de creació. L’any en què València és Capital Mundial del Disseny, no podia faltar un reconeixement a la figura d’aquest artista, un referent al nostre país, l’obra del qual combina disseny i art, artesania i indústria, amb la finalitat d’acostar a la ciutadania a l’univers estètic de la vida quotidiana.

– Joan Fuster en el seu temps. Fins al 19 de març.

“Joan Fuster en el seu temps” és una exposició concebuda com una proposta singular i exclusiva en el marc del centenari del gran escriptor, commemorat per la Generalitat Valenciana. Esta exposició pretén mostrar alhora la personalitat i l’obra de l’assagista a través d’obres d’art, fotografies, llibres, revistes i documents, particularment valuosos com a elements d’informació pel fet que procedeixen dels fons reunits per ell durant la seua vida i ara custodiats a l’Espai Joan Fuster de Sueca.

– Escenaris d’un Futur Proper. Fins al 19 de març.

L’exposició “Escenaris d’un Futur Proper” planteja una prospectiva sobre com seran els nostres entorns domèstics d’ací a deu anys. Espais i dissenys futuristes, però no des d’una perspectiva disruptiva i utòpica, sinó a partir de qüestions que estan sobre la taula d’arquitectes, dissenyadors i fabricants des de fa dècades, i que, fins ara, no s’havien sincronitzat amb una societat tan oberta al canvi i a la flexibilitat en l’àmbit domèstic com l’actual.

– Rubén Tortosa. Via Líquida. Fins al 19 de març.

“Via líquida”, de Rubén Tortosa, és una obra-flux, una obra-situació, una obra-esdeveniment. El que se’ns dona a veure és el sent-ací d’un espai en el qual es gestionen fluxos digitals, metabolitzats en subtils descàrregues d’una substància material (aigua). La velocitat (de la llum) del corrent elèctric s’alenteix ací en el corrent descendent d’unes gotes d’aigua. Els rabents impulsos digitals es demoren, metamorfosats, en un curt viatge per la matèria.

Consulta més informació en la web del Centre del Carme Cultura Contemporània.

La Llotja rep més de 600.000 visites durant l’any 2022

La Llotja, edifici representatiu del gòtic civil a València i monument més visitat de la ciutat, va rebre 624.934 visites durant l’any passat, enfront de les 248.565 de 2021. Este augment de visitants, registrat en tots els museus i monuments municipals durant el 2022, s’ha disparat en alguns atractius turístics del centre històric com ara les Torres de Quart que han rebut 106.110 persones, una xifra que supera el nombre visitants d’abans de la pandèmia que va ser de 75.038 visitants.

Les dades estadístiques mostren l’increment de visites en quasi tots els espais culturals de la ciutat, que recuperen, i en alguns casos milloren, les xifres prepandèmia. Al marge de les esmentades Torres de Quart, ha experimentat un augment d’entrades el Centre Arqueològic de L’Almoina, que acull la història de València des de la seua fundació fins a l’Edat Mitjana, i que en 2022 ha registrat 83.187 visites, 6.000 més que en 2019.

Altres contenidors culturals de la ciutat que han posat en relleu el seu patrimoni davant de més públic han sigut la Casa Museu Benlliure, a Ciutat Vella, amb 21.247 visitants en 2022 i 17.227 en 2019; el Museu de l’Arròs, habilitat abans de la pandèmia a un antic molí del barri del Cabanyal, que ha passat de rebre 9.301 persones l’any de la seua inauguració, a 10.886 l’any passat; les Drassanes, també als Poblats Marítims, que en 2019 registraren 6.699 visites i en 2022, 8.943.

També destaca l’increment de persones, turistes i residents, que s’han interessat per conèixer la Casa Museu Concha Piquer, immoble de principis del segle XX en què va nàixer l’artista al districte de la Saïdia, que en 2019 va acollir 1.264 visites i en 2022, 1568.

Segon estes dades, que deixen de sumar visitants al Museu de la Ciutat, la Sala d’Exposicions de l’Ajuntament, el Museu Històric i el Refugi de l’Ajuntament per romandre tancats per obres de reforma, més d’1,2 milions de persones han donat suport amb la seua visita al contingut i gestió dels fons existents als museus i monuments municipals.