El proper dissabte 25 de febrer, a partir de les 18:30 h., tindrà lloc un taller d’observació astronòmica en els jardins de Vivers, davant del Museu de Ciències Naturals, organitzat pel Museu i per l’Associació Valenciana d’Astronomia.

La participació en el taller és gratuïta. El nombre de places és limitat, per
tant, totes les persones que vulguen participar, hauran de reservar la seua plaça telefonant al museu: 962084313.

Com a màxim, s’acceptarà fins a 5 persones per reserva.

L’observació es realitzarà si les condicions meteorològiques són favorables.
En cas contrari s’ajornarà a una altra data.

Hui 16 de febrer, de 8:30 a 14:00h, es celebra 7a edició de la Valencianada, una gimcana tecnològica organitzada per l’ASSOCIACIÓ UN ENTRE TANTS, amb la col·laboració de la Regidoria de Patrimoni i Recursos Culturals, en la qual participen alumnes d’Educació Secundària, Batxillerat i graus universitaris.

 

L’activitat, oberta i interdisciplinària, consisteix a geolocalitzar, entre els alumnes dels centres participants, en un únic mapa interactiu, els principals punts d’interés de la ciutat. Aquesta geolocalització es realitza amb l’ajuda d’unes targetes que inclouen elements de realitat virtual i l’ús d’aplicacions mòbils gratuïtes.

 

L’alumnat, en grups reduïts, descobreix la ciutat de València mitjançant les noves tecnologies. Visiten edificis i espais d’interés històric o artístic, literari, social, científic o tecnològic, a partir de les fitxes de treball elaborades col·laborativament pel professorat dels centres participants.

 

S’espera una participació de 2.000 estudiants, estimat a partir de les dades declarades pels 31 centres inscrits en l’edició de la Valencianada 2023. El punt de trobada per a l’inici de la valenciana és a la Plaça de l’Ajuntament, des de la qual recorreran la ciutat per trobar i descobrir 73 punts d’interés cultural i patrimonial.

“Performar la naturalesa”, de l’artista Carlos Bunga (Porto, Portugal, 1976), brinda l’oportunitat d’endinsar-se en la complexa i poètica obra de l’autor.

 

La mostra compta amb obres produïdes especialment per a l’exposició junt amb una selecció d’altres representatives de la seua carrera on trobem peces de diversos tipus (dibuix, pintura, collage, vídeo, performance i escultura).

 

S’inaugurarà el pròxim 17 de febrer a les 18:00 hores a Bombas Gens i es podrà visitar fins al 15 d’octubre de 2023.

 

Més informació a https://www.bombasgens.com

La Banda Simfònica Municipal de València retrà homenatge el cantant Nino Bravo en el 50 aniversari de la seua mort.

 

El concerts tindran lloc el 14 de febrer i el 27 d’abril, a les 19:30 hores, al Teatre Principal i a Les Arts, respectivament, i sota la direcció d’Iñaki Urkizu. La regidora de Patrimoni i Recursos Culturals, Glòria Tello, ha afirmat que el concert “està destinat a totes aquelles persones que vulguen recordar aquell cantant tan simbòlic que, malauradament, ens va deixar massa prompte”.

 

La regidora ha declarat que “quan es complixen 50 anys de la desaparició de Nino Bravo, des de la Banda Simfònica Municipal de València, i amb la col·laboració de la cadena SER i del Teatre Principal, hem volgut dur a terme un concert molt especial que se celebrarà el pròxim dia 14 de febrer, dia dels enamorats, i que serà gratuït per a totes les persones que ens vulguen acompanyar”.

 

En el concert també actuaran Felipe Garpe, Sheila García i Eva Ferri, filla de Nino Bravo. Interpretaran les peces més conegudes del cantant d’Aielo de Malferit. Així, el públic podrà escoltar les cançons “Como Todos” i “Te quiero, te quiero” de Manuel Alejandro; “Mis noches sin ti” de Demetrio Ortiz; “Nuestro hogar será el mundo”, “Amanecer”, “América, América” i “Un beso y una flor” de Pablo Herrero i José Luis Armenteros; “Cartas Amarillas” de Juan Carlos Calderón; “Noelia” i “Mi Tierra” d’Augusto Algueró; “Elisabeth” de R. Arcusa & M. de la Calva i “Vivir” del mateix Nino Bravo.

 

Els arranjaments per a banda simfònica de totes les cançons són del director convidat d’este concert, Iñaki Urkizu. Ja va col·laborar amb els espectacles musicals “Recordant Nino Bravo” i “El baúl de los 70” per al cantant Serafín Zubiri, entre d’altres, i que ha dirigit la Banda de Música de l’Ertzaintza des de l’any 1998.

 

El concert és gratuït però les localitats són limitades fins a completar aforament. Es podran aconseguir les entrades mitjançant el web de la Banda Municipal de València.

Del 17 de febrer al 12 de març omplirà el Teatre Rialto “Obra Pública”, una obra de producció pròpia de Vicente Arlandis i Paula Miralles.

 

Fa temps, en acabar un assaig abans d’una estrena, va arribar un treballador amb la intenció de repintar la caixa negra del teatre ja que hi havia algunes taques quasi imperceptibles. La feina d’aquest pintor lliscant el corró, d’un costat a un altre, pintant negre sobre negre el terra i les parets de l’escenari ens va deixar totalment hipnotitzats. Un fet tan subtil va fer que el teatre, en el qual portàvem huit hores treballant, començara a funcionar com un vertader teatre, com una màquina de mirar. El treball quotidià d’un pintor, un senyor amb un corró i un cub de pintura fent metòdicament la seua feina es va transformar en una magnífica coreografia.

Obra Pública es planteja des d’aquest desplaçament, posant en vaga les formes amb les quals entenem i produïm vida en escena i escena en la vida.

 

Entrades disponibles a https://bit.ly/3RIokWz

Este febrer viu el teatre i la música en el Teatre El Musical.

A més, podràs disfrutar de tallers i reflexions dins dels espectacles programats, que et faran veure el teatre com mai abans l’havies vist!

– LAGARTIJA NICK. HOMENAJE A LA GENERACIÓN DEL 27. Divendres 10 de febrer a les 20:30h

Lagartija Nick vol conéixer’s artísticament i si bé la influència de la cultura pop és determinant, este camí no ha fet més que topar-se de cara amb Lorca, Buñuel o amb Val del Omar. El vendaval d’idees d’aquella generació de principis del segle XX impulsa la idea del grup, que no és una altra que perseguir aquella transcendència cultural. No es tracta d’arribar més lluny, sinó més profund.

– EL MAR: VISIÓ D’UNS NENS QUE NO L’HAN VIST MAI. Dissabte 11 i diumenge 12 de febrer a les 20h. Tallers el diumenge d’11 a 15h.

Esta és la història d’una promesa que no es va poder complir, la que va fer un mestre als seus alumnes. El mestre era Antoni Benaiges. Els alumnes eren els nens i nenes de l’escola rural de Bañuelos de Bureba, un poble de la província de Burgos. La promesa la va fer un dia d’hivern de l’any 1936. Els va prometre el mar…

El taller “LA MEMORIA DE LOS OBJETOS” consistix en una sessió intensiva on a través de diferents pràctiques artístiques compartirem aproximacions a la dramatúrgia objectual. La partitura de manipulació observada com una estructura dinàmica on el joc, l’anàlisi i la reflexió conviuen sense jerarquies. Es complementarà la sessió amb breus lectures de diferents artistes inspiradors del gènere. Dirigit a tota mena de públic adult amb curiositat sobre la poètica de tot allò quotidià, senzill i pròxim.

– SILENCIO. Del 17 al 19 de febrer. Divendres i dissabte a les 20h, diumenge a les 19h.

Vestit amb un vestit d’etiqueta dins del qual no acaba de sentir-se còmode, el dramaturg ingressarà en l’Acadèmia pronunciant un discurs titulat “Silencio”. Els seus oïdors són els altres acadèmics, amb els quals comparteix estrada, i les persones familiars, amics, col·legues, autoritats, desconeguts… que han vingut a acompanyar-li esta vesprada. Ha triat parlar sobre el silenci en la vida i en el teatre. També viatjar per silencis teatrals que ressonen en la seua memòria i en el seu cos.

– JOHNNY B ZERO + ALES CESARINI. FESTIVAL CABANYAL MUV! Divendres 24 de febrer a les 20h.

Després de tres anys inactiu, el festival MUV! Circuito de Música Urbana reactiva la seua marxa i torna a l’escena valenciana aquest febrer amb un programa de concerts dissenyat per a tots els públics i que escomença amb esta jornada de música a càrrec de Johnny B Zero i Ales Cesarini.

Johnny B. Zero és un dels grups valencians dels últims anys amb una trajectòria més honesta i sòlida, basada en dos pilars fonamentals: les cançons cridaneres i la forta connexió amb el seu públic.

El contrabaix Ales Cesarini presenta “Black Mantra”, una mirada a les diverses maneres d’entendre la música, sense cap mena de prejudicis, des de la seua experiència en disciplines com la world music o el reggae, fins a arribar d’una forma tangencial al jazz, de gran atractiu i ple de matisos.

Consulta més informació i fes-te amb les teues entrades en la seua web. https://www.teatreelmusical.es

El Museu de Prehistòria de València en l’actualitat complix més de 80 anys.

L’any 1982 es va ubicar definitivament en l’antiga Beneficència i en 1995 es van obrir al públic les actuals Sales de Prehistòria, Cultura Ibèrica i Món Romà així com la Biblioteca.

Les sales d’exposició permanent reunixen els principals testimonis dels temps prehistòrics, de la Cultura Ibèrica i d’època romana en terres valencianes.

En la primera planta es troben les sales dedicades al Paleolític, on destaquen les primeres restes humanes fòssils de la Cova del Bolomor o les plaquetes gravades de la Cova del Parpalló. En esta primera planta també s’ubiquen les sales dedicades al Neolític, amb l’excepcional col·lecció de vasos amb decoració cardial de la Cova de l’Or de Beniarrés, i a l’Edat dels Metalls.

En la segona planta s’exhibixen els materials corresponents a la Cultura Ibèrica, on destaquen les famoses ceràmiques amb decoració figurada de Sant Miquel de Llíria o els ploms escrits ibèrics. Finalment, la sala dedicada al Món Romà exhibix algunes de les peces més importants del Museu com són el mosaic de Font de Mussa o l’Apol·lo de Pinedo.

A més, des del 2020 quedà oberta al públic la nova sala dedicada a les societats caçadores i recol·lectores, amb els testimonis materials de les primeres gents que van habitar les terres valencianes.

La museïtzació no es limita a les sales permanents del propi museu, també s’estén als jaciments arqueològics que estan en curs d’excavació, com és el cas del poblat ibèric de la Bastida de les Alcusses.

Consulta més informació en la web del Museu de Prehistòria de València. http://mupreva.org/home/?q=va

El llenç, que plasma l’alçament popular de València contra Napoleó, i que va ser adquirit pel consistori en subhasta pública setmanes arrere, ja està en l’Ajuntament de València.

Es tracta d’un oli sobre tela titulat “Alçament popular”, i datat aproximadament l’any 1840, que es correspon amb el tema de l’alçament del veïnat de València contra Napoleó Bonaparte, que es va produir després d’arribar a la ciutat la notícia dels fets ocorreguts a Madrid el 2 de Maig de 1808.

Esta revolta popular és un tema que apareix en diverses peces artístiques d’altres autors: va ser immortalitzada en un gravat de Vicente López i Tomás López Enguídanos. Posteriorment, el motiu va servir d’inspiració al mestre Joaquín Sorolla, en el conegut llenç titulat “El crit del Palleter”. I així mateix, l’escultor Calandín va crear l’escultura del mateix tema que es pot contemplar al costat del Portal de Quart.

El passatge històric a què fa referència el llenç adquirit per l’Ajuntament és ben conegut, sobretot gràcies a les aportacions de Vicent Boix i de Teodoro Llorente.

Segons narren les cròniques, “enmig de la multitud enfurida, Vicent Doménech va enlairar la seua faixa roja lligada a una canya a manera de bandera, amb les estampes de la Mare de Déu dels Desemparats i del rei”, o també on es relata que “un pobre palleter li declarà la guerra a Napoleó. Visca Fernando VIIé i muiguen els traïdors!”.

Este és el tema que representa l’obra adquirida, encara que l’escenari en el qual es representa l’acció no és la plaça de les Panses, com en el gravat de Vicente López, sinó la plaça del Mercat, atés que al fons es dibuixa l’església de Sant Joan del Mercat. La signatura de l’autor és il·legible, encara que, a dir dels especialistes, “no es tracta d’un pintor reconegut, ja que la composició i la resolució són senzilles”. La importància de l’obra és que es tracta d’un document històric completament inèdit fins ara.

El preu d’adquisició ha sigut de mil euros. La informació sobre l’eixida a subhasta la va proporcionar el professor d’Història Medieval de la Universitat de València Mateu Rodrigo, qui va tindre l’encert d’identificar el tema que la casa de subhastes no havia advertit. Si no, el preu haguera sigut molt més alt.

Quines formes naturals t’evoquen les ombres? Què veus? A vegades, mires una ombra i et recorda un ocell, un arbre, una persona o, potser, el fons marí.

L’exposició “Entre llums i ombres” de Juan Ferrete, és una mostra de fotografies de revelats artesanals, amb les tècniques dels pioners del s.XIX, i amb una temàtica relacionada amb la botànica, la ciència i la història en l’art. Disponible des del 2 de febrer fins al 30 d’abril.

L’horari del Museu de Ciències Naturals és de dimarts a diumenge de 10:00 a 19:00 hores. Entrada gratuïta.

– Lluny del buit. ZERO i l’art de postguerra a Europa. Fins al 12 de febrer.

L’exposició “Lluny del buit. ZERO i l’art de postguerra a Europa” ofereix una revisió dels grups d’artistes que van superar l’estètica i l’atmosfera existencialista de la postguerra en rebutjar la pintura expressionista, l’abstracció gestual matèrica i l’informalisme que van dominar l’escena artística després de la Segona Guerra Mundial.

– Teresa Lanceta. Teixir com a codi obert. Fins al 16 d’abril.

L’acte de teixir és per a Teresa Lanceta una activació crítica de la imaginació que va més enllà dels límits materials. Per a ella, teixir es formula com un codi obert de ruptura i repetició des del qual es pot llegir, transformar i transmetre un coneixement sempre complex i plural. Una manera de fer sense cap esbós previ en què imatge i fons, objecte i llenguatge, suport i imatge es construeixen alhora, assumint el que és imprevist, les errades i els encerts.

– Ana Penyas i Alba Herrero. En una casa. Fins al 23 d’abril.

“En una casa. Genealogia del treball de la llar i de les cures”, presenta un caràcter híbrid entre la narració gràfica i la investigació social. Posa el focus en el treball de la llar i les cures remunerades, aquelles que es duen a terme fora de la casa pròpia, en la intimitat d’una llar aliena, ja siga dins de l’economia formal o informal. Es tracta d’un treball feminitzat i precaritzat.

– Pinazo en l’espai públic. Fins al 15 d’octubre.

La intenció de la nova mostra sobre Ignacio Pinazo és proposar un nou enfocament biopolític sobre una part de la seua obra: la formada pel conjunt de representacions d’estil i poètica menys academicistes, produïdes en la seua major part per i per al propi artista, tant en format de pintura com de dibuix.

– SER ARTISTA. Julio González. Fins al 22 de gener de 2024.

L’historiador i crític d’art i arquitectura, Juan José Lahuerta, serà l’especialista encarregat de revisar el fons Julio González de la Col·lecció de l’IVAM per a llançar nova llum sobre el treball d’aquest gran artista, allunyant-lo d’uns certs mites sobre la seua vida i la seua obra que han perviscut des de mitjan segle passat. L’exposició es basa en l’estudi de les mostres sense el prejudici de la història operativa: oblidant a González per a descobrir la seua complexitat, com a obra i com a col·lecció.

Consulta més informació sobre les exposicions en la web de l’IVAM. https://ivam.es/exposicions/

La Regidoria de Patrimoni i Recursos Culturals de l’Ajuntament publica el llibre “La pesta del 1647 a València, segons Vicent Arcaina”.

El llibre és obra de l’autor Vicent Josep Escartí i és la primera publicació de la Regidoria de Recursos Culturals en este 2023. Des de l’Ajuntament s’assenyala que una de les funcions principals d’una editorial institucional com la de València és publicar allò que les empreses comercials tindrien més dificultat a fer.

L’Ajuntament no pot desentendre-se’n de troballes com esta, sinó que s’han de traure a la llum, possibilitant el seu pas a lletra d’impremta, i difonent-les entre el públic interessat. I la publicació d’este llibre suposa la unió de dos moments pandèmics, la pesta del segle XVII i la crisi del covid del segle XXI. Per això, no deixa de ser paradoxal que, malgrat els segles que ens separen d’aquell moment històric, ens resulten tan semblants les sensacions de les persones, els càlculs estadístics, la por i la sensació d’atzucac vital.

En este llibre Escartí no només escriu amb tot el rigor del món el resultat de les seues recerques, sinó que, a més a més, ho fa de manera excel·lent i el lector disfruta amb allò que hi explica i amb la forma d’explicar-ho. Açò ho corroboren els premis que ha obtingut per les seues novel·les, com ara el Ciutat d’Alzira pel que ha sigut un dels seus grans èxits: Dies d’ira (1992); el Premi Andròmina de 1997, per Espècies perdudes; o, més recentment, el Premi Enric Valor per El mas de les ànimes (2019)”.

La pesta del 1647 a València, segons Vicent Arcaina explica l’epidèmia de pesta que afectà la ciutat de València durant els anys 1647 i 1648 a partir de diversos narradors que han deixat testimoni escrit. Entre ells, Vicent Arcaina, un jesuïta alcoià que va viure a València l’impacte de la malaltia i va fer un manuscrit que es troba al Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi de València i que ha estat recuperat per Josep Vicent Escartí per al seu llibre.