València Dancing Forward 2018

València Dancing Forward és una associació cultural sense ànim de lucre de la Pobla de Vallbona. El seu objectiu principal és realitzar una acció cultural de gran envergadura, amb dos vessants: d’una banda garantir la projecció professional de joves ballarins en formació, i, d’una altra, donar a conéixer a la societat valenciana la professionalització de la dansa i els seus beneficis socials.

En aquest espectacle comptem amb 5 peces d’una durada total de 60 minuts aproximadament, que comprenen des del repertori clàssic fins al contemporani, amb la finalitat de mostrar la versatilitat artística dels 12 ballarins (nacionals i europeus) de la jove companyia.

Sinopsi de les peces:

“Les Milllions d’Arlequin” (pas de deux), de Marius Petipa

Aquesta peça de dansa clàssica va ser creada en 1900 sobre música de Riccardo Drigo. “Les Millions d’Arlequin” tracta de la història d’un Arlequí i la seua nóvia Colombina que desafien per amor el pare d’aquesta, el senyor Casandro, que vol casar a la seua filla amb un ric personatge, i per això la manté tancada i confia la clau de la seua casa al seu assistent,el Pierrot.

Self, d’Aleix Mañé

Self ens mostra la lluita interna de l’intèrpret contra l’autodestrucció, els fantasmes personals, el descontentament, les pors, les falses aparences, les frustracions personals i la presa de consciència de la solitud en un individu. “Aquest no és el meu poble, però, quin l’és? Aquesta no és la meua gent, però, qui ho és?”.

Violeta, de Ramón Oller

Violeta és una manera de dir que no pot passar alguna cosa com el que va passar i, sobretot, és un homenatge molt íntim a Violeta. La peça explica la història de Violeta, la seua relació amb la seua germana i la seua manera de sobreviure dins d’aquesta desgràcia tan gran que va ser l’Holocaust. Violeta era una xiqueta que durant el temps que va viure als camps de concentració també va tenir alguns moments de dolçor i llibertat. Una peça per no oblidar la historia.

Punyal, d’Eduardo Zúñiga

“Ay Amor de Hombre

Que estás haciéndome reir una vez más

Nube de gas, que me empuja a subir más

que me aleja del suelo

me clava en el cielo

con una palabra”. Luis Gómez Escolar

La coreografia es basa sobretot en la música i en tots els seus colors. Una cerca de textures que assimilen la passió amb que la música es desembolica.

Parade, d’Àngel Rodríguez

Parade tracta d’una divertida versió del ballet original del 1917 amb música de Satie. La peça aglutina de manera eclèctica la forma de veure la modernitat a través de les diverses manifestacions artístiques de principis del segle XX. Una obra a l’origen creada per quatre artistes que van revolucionar l’art en la seua época: Picasso, Cocteau, Satie i Massine.

Direcció artística València Dancing Forward: Elizabeth Taberner, Joan Crespo i Laura Bruña

Coreògrafs: Marius Petipa, Aleix Mañé, Ramon Oller, Eduardo Zúñga i Àngel Rodriguez

Direcció técnica: Ramón Jiménez

Ballarins: Andrea Cipriani, Javier Churiaque, Angelo Fusco, Juul Helvoirt, Laura López, Salvador Martínez, Pablo Moliner, Marta Pomar, Alejandra Plaza, Julia Razquin, Hippolyte Vassilacos i Emily Worton- Soukonnov.

Dades bàsiques