Carrer Russafa – La Llotja

Molt prop de l’inici de la zona comercial del centre per excel·lència, situada en el carrer Colón, trobem la Plaça de Bous de València, monument del S. XIX inaugurat en 1859. Aquesta plaça de bous també ha albergat el llarg dels anys infinitat d’altres activitats, espectacles i esports. Arranquem la nostra ruta en aquest punt, declarat Monument Històric Artístic en 1983, que va ser construït just al costat d’una de les antigues portes de la muralla, el Portal de Russafa.

A escassos metres de la Plaça de Bous, es troba l’Estació del Nord, construïda en 1917. Va ser projectada uns anys abans per Demetrio Ribes, un dels grans noms de l’arquitectura valenciana del S. XX. Conflueixen en aquest monument centenari diferents corrents arquitectònics, per exemple el regionalisme i l’eclecticisme, encara que és també un clar exemple d’arquitectura modernista, en el qual es reconeix la influència de l’escola austríaca i d’Otto Wagner i el moviment Sezession. Sens dubte, un dels edificis més representatius de l’arquitectura civil de la ciutat, de visita obligada. Un lloc amb molt encant, de gran valor artístic, punt de tràfec constant de viatgers i maletes.

Per a arribar a la nostra següent destinació hem de recórrer la Plaça de l’Ajuntament i endinsar-nos en el centre històric. A tan sol 5 minuts a peu trobem al Mercat Central, un espectacular edifici d’estil modernista de principis del S. XX. Avui dia reuneix diàriament a més de 300 comerciants en la superfície més gran d’Europa dedicada a la venda de productes frescos.

Finalitzem el recorregut molt prop del Mercat, amb una altra joia del nostre patrimoni: la Llotja de la Seda de València, també coneguda com a Llotja dels Mercaders, reconeguda per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat, és l’obra de referència del gòtic civil valencià, un ric vestigi del passat medieval de la ciutat.

Iniciem el nostre itinerari en l’edifici d’Ajuntament, situat en la plaça del mateix nom, que acull als principals representants polítics municipals. Està integrat en la Casa Consistorial de la ciutat de València, que es va alçar sobre l’antiga Casa d’Ensenyament, edifici del S.XVIII, al com es van aplicar ampliacions i modificacions en els inicis del S. XX. Actualment l’Ajuntament s’estén a través d’una superfície de més de 6.000 metres quadrats amb façanes que donen a quatre carrers.

Just enfront de l’Ajuntament trobem un altre dels llocs més populars de la ciutat. L’Edifici de Correus o Palacio de Correus i Telègrafs de València es troba en la Plaça de l’Ajuntament. Un edifici la construcció del qual va finalitzar en 1922, exemple de l’eclecticisme propi de l’època que destaca per la seua enorme torre i la seua bellíssima cúpula interior de vidre. Quantes vegades s’ha utilitzat aquest lloc com a punt de trobada. Tot un clàssic entre els valencians aqueix “Quedem en l’edifici de Correus”…

Aquest variat itinerari culmina en el Teatre Principal. N’hi ha prou amb seguir per la Plaça de l’Ajuntament i doblegar en el Carrer de les Barques. En 3 minuts haurem arribat a aquest temple de la cultura valenciana, inaugurat en 1831, per l’escenari de la qual han passat els esdeveniments artístics de teatre, música i dansa més assenyalats de la ciutat. A destacar també la seua decoració interior en estil rococó.

Els orígens de l’Antiga Església de Sant Andrés, que té la seua entrada principal en la Calle Poeta Querol, cal rastrejar-los en l’època de la Conquesta de València de Jaime I. Construïda sobre una antiga mesquita, posteriorment, a principis del S. XVII el temple d’origen gòtic va ser reedificado en estil barroc. Al final de la Guerra Civil la parròquia de Sant Andrés es va traslladar a la Calle Colón i aquesta església va passar a cridar-se de Sant Joan de la Creu. Restaurada ja en el S. XXI, destaca la decoració rococó que trobem a l’interior del temple.

Molt a prop, a menys d’un minut caminant en direcció al Carrer de la Pau, arribem al Palau del Marquès de Dosaigües, el major exponent de l’estile rococó a València, que va ser producte de la reforma iniciada cap a 1740 en una antiga casa pairal d’estil gòtic. Es creu que l’edifici s’alça sobre una necròpoli romana dels segles I. a l’III d. de C. Avui dia alberga en la seua segona planta el Museu Nacional de Ceràmica González Martí, dedicat a la conservació, recerca i difusió de les ceràmiques, arts suntuarias i decoratives.

Seguint el Carrer Llibreters arribem al Real Col·legi Seminari Corpus Christi, monument històric artístic nacional que va acabar de construir-se en el S. XVII, situat en el Carrer de la Nau, en un edifici que ocupa una illa d’edificis sencera i que integra en la seua zona oest l’Església del Patriarca, el claustre del qual és una excel·lent mostra d’arquitectura renaixentista.

Molt prop de la porta de l’església, seguint pel Carrer de la Nau, trobem el que molts valencians coneixen com “la universitat vella”. L’edifici de la Nau, d’arquitectura neoclàssica, és la seu de la Universitat de València des que va ser fundada en el S. XV. En la segona meitat del S. XX l’expansió de la Universitat va fer que les facultats es traslladaren a nous campus, quedant-se en La Nau la seu institucional del Rectorat, i un actiu Centre Cultural amb diferents espais destinats a la programació d’exposicions, teatre, música…

Caminant pel Carrer Sant Vicent Màrtir des de la Plaça de l’Ajuntament en direcció a la Plaça de la Reina, ja quasi arribant, trobem la Real Parròquia de Sant Martín Bisbe i Sant Antonio Abad. La construcció d’aquesta església data del S. XIV, integrant els estils gòtic valencià i barroc a causa de les successives reformes que han experimentat tant la façana com el temple.

Seguint el nostre itinerari n’hi ha prou amb seguir recte cap a la Plaça de la Reina i doblegar a l’esquerra per a donar-nos de cara amb un dels monuments més volguts pels valencians, l’Església de Santa Catalina Màrtir. Va ser una de les parròquies fundacionals de la ciutat en temps de la conquesta de València en el S. XIII i posteriorment va patir diverses remodelacions, quedant com a exemple arquitectònic del gòtic mediterrani.

Continuem el nostre recorregut per la Plaça de la Reina. Prompte albirarem en l’altre extrem la Catedral de València, un altre exemple del gòtic valencià com a estil prioritari, encara que el pas dels segles li haja prestat elements romànics, renaixentistes, barrocs i neoclàssics que no es poden obviar. El visitant pot admirar en el seu interior algunes de les millors mostres pictòriques del Quattrocento en tota la península ibèrica. Just al costat de la porta principal s’alça majestuós una icona indiscutible de la nostra ciutat: la torre campanar del Micalet.

La nostra pròxima destinació es troba a sol 5 minuts, passejant pels carrers Corretgeria i En Bou fins a anar a parar al Mercat Central, coronat en la cúpula de la zona d’horta per la seua emblemàtica “Cotorra del Mercat”. Aquest mercat ja centenari és una joia de la nostra arquitectura modernista i un dels espais més amplis dedicats a la venda de gènere d’alimentació fresc de tota Europa.

En la mateixa Plaça del Mercat queda la Llotja de la Seda, edifici emblemàtic del S. XV, el Segle d’Or valencià, exemple del gòtic tardà valencià, que va ser construït com a símbol de la prosperitat comercial de la València de l’època. Atenció a les seues impressionants sales i també a les seues façanes rectangulars, els seus medallons, escultures i les seues característiques gàrgoles.

El tercer monument que completa aquesta Plaça del Mercat és l’Església dels Sants Joans, també coneguda com “la Sant Joan del Mercat”, situada enfront de la Llotja i al costat del Mercat, un altre edifici d’estil gòtic valencià a l’origen, però d’aparença barroca a causa de les reconstruccions posteriors.