Opalalá
Una oficina.
Un univers que destil·la rutina i burocràcia.
Dos “do ningú” que comencen la pausa laboral…
A partir d’allí, un diàleg en clau de rapsòdia compost amb una infinitat de llocs comuns que en la boca d’aquests personatges revelen l’absurd.
Per davall de tot aqueix soroll dialèctic, una tràgica veritat latent licitació per eixir a la llum.
OPALALA! és un esperpent diabòlic, corrosiu, que reflexiona sobre dues lamentables modes de la humanitat: la polarització i l’abús de poder. Una sàtira sobre el desig de “pertànyer”, de formar part d’una tribu a qualsevol preu.
Direcció: Joaquín Daniel
Escenografía: Juan Carlos López
Ayudante de direcció: David Escalante
Iluminació: Mingo Albir
Producció: La Màquina
Dades bàsiques
Abril: 5, 6, 13, 19, 26 i 27 d'abril: 21 h
Maig: 3, 4, 10 i 11 de maig: 21 h
12 €
Carrer Padre Jofré, 7
46007 València
Activitats

Beltaine i Calèndula estan a punt de perdre el seu aquelarre. Només els queda una opció: trobar una tercera bruixota abans del ritual del vel. Com? Publicant un anunci: “ES NECESSITA BRUIXA”.

17/10/2025, 18:00 h. Teatre. El Bufó de la Reina: Tragicomèdia musical del s. XVI. Públic jove/adult. El canonge Ester és un personatge de la cort de Luis Milán i gaudix de les llibertats de bufó. El bufó és espectacle de tall crític i satíric en el qu

Quatre animalets s’escapen de casa: Pupi, un gos poruc que canta; Misina, una gata vegetariana que balla; Bartolo, un burro poeta; i Kiriko, un gall dormilega i “rocker”.

18/10/2025, 12:00 h. Teatre de titelles. Cia. Disparatario: La Maria no té por. Públic infantil/familiar. Maria passa un parell de setmanes amb la iaia Carme. En mitat de la nit, quan sonen les dotze campanades, Maria escolta un veu monstruosa, la veu

Chus, una paleontòloga molt curiosa, ha descobert una cosa queno s’esperava: un home de la prehistòria… vivent! Intèrprets: MajoGiménez i Javi Alfonso.

El capità Nemo s’estima més la mar que la seua pròpia vida. Nemo viuen el Nautilus, un submarí secret que recorre els oceans de tot el món. Però des de fa un temps el capità observa que els bancs de coral s’han convertit en muntanyes de fem, els peixos en bosses de plàstic, i les praderes de posidònia en abocadors aquàtics.