El Museu Històric Municipal, situat al costat del Saló de Cristall de la Casa Consistorial i seu de símbols referents de la història de la ciutat, com la Reial Senyera, reobrirà les seues portes el dimecres 15 de novembre, una vegada finalitzades les obres de remodelació que s’han escomés en el seu interior. Així ho ha anunciat hui l’alcaldessa de València, María José Catalá, qui ha ressaltat que “este museu, d’accés gratuït, serà fonamental per a entendre la ciutat de València”.
La alcaldessa ha explicat que, amb un pressupost de prop d’1,3 milions d’euros (IVA inclòs), “la citada intervenció ha permés ampliar la superfície del Museu Històric Municipal per a fer valdre els fons d’este recinte, catalogats Béns d’Interés Cultural”. “Concretament, les obres han incorporat una sala de recepció, han millorat la il·luminació i la climatització, tant d’este espai com de la Sala Municipal d’Exposicions de la planta baixa. També s’han realitzat una sèrie d’adaptacions en l’espai original del museu. I tot això, segons el projecte museogràfic elaborat pel prestigiós dissenyador Daniel Nebot”, ha detallat Catalá.
Així mateix l’alcaldessa ha recordat que els esmentats treballs van ser precedits de la retirada de les obres exposades en el Museu Històric, per al seu trasllat a diferents magatzems municipals darrere de la seua custòdia i conservació o per a la seua exposició en altres museus municipals, “a fi de permetre el gaudi d’estes”. Per part seua, les obres que no van poder ser retirades per raó de la seua grandària, com les vitrines del Penó de la Conquesta i de la Senyera original, o el bust dedicat al Rei Jaume I, es van protegir adequadament. En el cas de la Senyera de 1928, esta va ser traslladada, juntament amb la seua vitrina, al Saló de cristall i, més tard, a l’Hemicicle.
Museografia
María José Catalá ha explicat que “la renovació del museu no ha introduït canvis radicals en les obres exposades en el Museu Històric Municipal, però sí que ha comportat una millora en la manera d’exhibir-les”. L’espai s’ha reorganitzat en quatre sales o ‘ambients’, presidits pels epígrafs “Els qui som”, “On estem”, “D’on venim” i “Els nostres records”.
Amb este enfocament, la Senyera de 1928 ocupa un lloc principal en la primera sala, acompanyada d’altres peces emblemàtiques que al·ludixen als símbols de la ciutat i d’un audiovisual que sintetitza les essències de la ciutat, els seus habitants, les seues tradicions i els seus costums.
La Sala 2 exhibix, en un espai completament remodelat, els plànols d’Antonio Mancelli i Vicent Tomàs Tosca, les representacions planimètriques més antigues de la ciutat, acompanyades d’una cuidada selecció de gravats històrics i d’un amé interactiu que permet comparar els dos plans, veure’ls detalladament i obtindre completa informació sobre ells. “Sens dubte, la ubicació que ara se li ha donat als plans, en este nou espai més recollit i amb la il·luminació molt mesurada, és una encertada decisió per a afavorir la seua conservació”, ha afirmat l’alcaldessa.
La Sala 3 no canvia granment, perquè està presidida per les pintures parietals de Ramón Stolz amb els retrats dels reis, l’escena de Francesc de Vinatea i el cavaller del Centenar de l’emploma. Així mateix, una “moderna” vitrina exposa diversos pergamins pertanyents a diversos dels reis de la Casa d’Aragó.
Finalment, la Sala 4, corresponent a l’antiga església de Santa Rosa de Lima, ha mantingut el seu aspecte original, si bé s’han tancat les obertures per a permetre el control lumínic i s’ha reorganitzat la disposició de les obres. A més, s’ha tancat la galeria amb balustrada construïda per Javier Goerlich quan, en 1935, va escometre la divisió de l’església en dos plantes costades a l’altura de l’antic cor. Per a respectar la visió de l’altura original del temple, s’ha tancat el buit amb un cristall transitable.
Mitjançant un treball d’il·luminació “excel·lent”, es ressalten les pintures de Vergara de la cúpula de l’antic presbiteri i de la nau, sempre amb nivells d’il·luminació molt baixos, per a garantir la seua conservació.
Ocupant una posició central en esta última sala, trobarem el llenç “La Immaculada i els Jurats de València”, de Jerònim Jacint Espinosa. Una obra de grans dimensions, amb un interessant rerefons històric, en la qual podem veure la més antiga representació del govern local. Esta obra serà restaurada “en viu” quan siga instal·lada en la seua posició i els treballs, escomesos per un equip d’especialistes, podran ser contemplats per les persones que visiten el museu durant un any.
L’alcaldessa ha realitzat l’anunci de l’obertura del Museu Històric després de recórrer este recinte de cultura, només uns dies després que el govern municipal facilitara de nou l’accés ciutadà al refugi antiaeri de la Guerra Civil situat a l’Ajuntament, que també ha romàs tancat amb motiu d’estes obres. I ha sol·licitat que un dels seus dos accessos, el principal, quede a la vista dels qui visiten el Saló de Cristall, mitjançant l’obertura del cortinatge d’este saló.
Pel que fa a la ubicació de la talla de la Mare de Déu dels Desemparats, que va patir canvis arran de les obres, María José Catalá ha manifestat que es mantindrà en la zona noble de l’Ajuntament, tal com va decidir després de prendre possessió com a alcaldessa de València.