Artfulness. Sentir – Cuerpo – Nosotros

Vivim gran part del temps en el que podria denominar-se un estat mental, lligant caps amb el passat o projectant-nos cap al futur. L’acte reflexiu ocupa un lloc predilecte des d’una tradició filosòfica occidental profundament arrelada. Ens entenem, abans de res, com a consciència de l’ésser individual. La màxima cartesiana ‘pense, per tant existisc’ condensa a la perfecció aquest ideari: el pensament és la nostra essència, la base de la raó com a mètode de coneixement primordial i accés a la interioritat on trobar-se a un mateix.

Aquesta filosofia de la consciència és el fonament d’un dualisme radical que estructura gran part dels binomis aprehesos: interior-exterior, subjecte-objecte, ànima-cos, jo‑un altre. Es tracta de divisions plenament integrades –encara que construïdes– que ens condueixen a una desconnexió amb el món fàctic al qual pertanyem per naturalesa. En la societat individualista actual, aquestes escissions són encara més pronunciades a causa de l’acceleració de les formes de vida i el desdoblament digital. Es prioritza fer en estar, aparentar a l’ésser, relacionar-se virtualment enfront de compartir una dimensió espaciotemporal real. Cada vegada més, es practica una experiència deslligada de sentir. Ens movem en capes superficials en què els coneixements operen de manera automatitzada, sense ser qüestionats o reavaluats, sense tornar a les arrels.

Dades bàsiques