Paviments ceràmics

1. CONTEXT GENERAL

Un dels usos més destacats de la ceràmica és el paviment per a interior de les vivendes, molt demandat tant per famílies burgeses com humils. Tot i que tenim exemples des de l’Antiguitat, com els mosaics romans, el paviment de ceràmica o la rajola hidràulica que molts recordem es popularitzà a partir del segle XIX i XX.

Amb el creixement de la ciutat moderna, la preferència per la ceràmica en els paviments respon a:

+  Les necessitats de major higiene i confort.

+  La seua capacitat d’aïllament.

+  El caràcter decoratiu que, a més, mostrava l’estatus social i econòmic dels propietaris.

+  La revalorització de les arts decoratives pel Modernisme, estil que es desenvolupà entre finals del XIX i principis del XX.

Després de l’incendi del 1875, en el Cabanyal comencen a substituir-se les antigues barraques per vivendes d’obra considerant eixos factors i s’emprarà la ceràmica de forma intensiva, en paviments, sòcols i façanes.

2. PRODUCCIÓ / CARACTERÍSTIQUES

La indústria ceràmica valenciana abastia el mercat local i internacional, amb molt de protagonisme en Amèrica del Sud. La major part eren xicotets forns familiars o grans fàbriques situades lluny del centre urbà (com en Manises, Burjassot o Onda).

Entre els tipus de ceràmica més apreciats de l’època, destaquen dos: el mosaic Nolla i la rajola hidràulica, que moltes vegades es confonen l’un amb l’altre. La diferència la trobem al material i al procés de fabricació. El 1860 sorgeix en Meliana la fàbrica de Miquel Nolla, qui havia importat la tecnologia anglesa. Es fonamentava en la producció de peces geomètriques d’un material molt resistent (el gres porcelànic), de xicotet tamany i en una gran varietat de formes i colors.

Els Nolla es convertiren de seguida en un producte famós i car, raó per la qual els trobem principalment en vivendes burgeses. Les famílies que no podien permetre eixa despesa recorrien al paviment hidràulic, més assequible perquè no passava pel forn (s’utilitza una premsa hidràulica). Tot i que es feien mosaics amb xicotetes peces molt pareguts als Nolla, és més habitual trobar-se amb rajoles quadrades de 20×20 cm.

3. EXEMPLES DEL CABANYAL

Hi havia al menys dos fàbriques de ceràmica, especialitzades en rajola hidràulica, situades en el Cabanyal: la de José Burgos, en el carrer José Benlliure 111, i la de Vicente Noguera, en el número 4 del mateix carrer. En moltes vivendes, d’àrees o ciutats diferents, podem trobar els mateixos paviments perquè les fàbriques treballaven amb catàlegs i produïen en sèrie.

C/ de la Reina 121

Destaca que mitjançant una quantitat molt limitada de peces en colors similars, es componen 3 models geométrics diferents per a tres habitacions. Els paviments de la planta baixa son molt més sencills que els de dalt, això podria donar pistes sobre l’utilitat o els habitants de les sales d’un pis i de l’altre.